SI

Que la política al nostre país està arribant a quotes d’impopularitat i rebuig preocupants ho demostra l’enorme distància que separa els ciutadans dels seus representants polítics, fenomen definit per la tristament famosa expressió de la desafecció. En l’era de la informació, cada cop hi ha més ciutadans que es veuen impotents i indignats davant els casos de corrupció i les falses promeses, tot plegat amanit amb la fatxenderia de molts dels nostres polítics. Per això la regeneració política apareix cada cop més en els discursos, que expressen l’anhel de ventilar el sistema, de donar-li l’aire fresc d’un canvi, de fer cau i net. Solidaritat Catalana per la Independència ha fet bandera de la regeneració democràtica des dels seus inicis, situant-lo com un mitjà primordial per aspirar a l’objectiu nacional de l’Estat propi.

I us preguntareu, qui són aquests de Solidaritat Catalana per la Independència de la Garriga? D'on surten? Què pretenen? Fins on volen arribar? Deixeu-me que us en faci cinc cèntims.

Ens hem de remuntar a la primavera de l'any passat, ara fa un any. A Catalunya, la Plataforma pel Dret a Decidir floria per tots els racons i a la Garriga, com era d'esperar, la gent es reunia, en parlava, s'hi implicava i amb esforç i treball es tirava endavant el projecte. Algunes persones, potser sense saber-ho, es plantejaven des del municipalisme altres maneres de fer, amb idees fresques, imaginant un poble amb cares noves i projectes engrescadors. Paral·lelament, molts d'altres garriguencs, a títol personal, cansats de falses promeses i decebuts pels abanderats en aquells dies de la independència, s'interessaven per noves formacions que obrien les portes a un bri d'esperança pel futur.