SI

A pocs dies de les eleccions i observant gestos i fets subtils que s’estan donant des del debat a TV3 i que hem pogut veure escrits en diferents mitjans de comunicació no adherits als grans grups mediàtics, la política tradicional catalana està preparant la sortida pactada amb l’Estat espanyol, això sí, fent-nos creure que serà el millor per Catalunya.

Algunes veus confirmen que el pacte fiscal està fet. Totalment fet i en línia del concert econòmic. Per poder-lo vendre a Espanya, Rajoy necessita que CiU tingui una majoria clara, així podrà dir a Madrid que Catalunya se nos va. Però com molts sospitem, i tan de bo ens equivoquem, la intenció de marxar no hi és. Per acabar de maquillar la situació, CIU no pactarà amb el PP (tal i com ha deixat ben clar aquest matí la Sra. Sánchez–Camacho a RAC1), sinó amb ERC.

A Solidaritat Catalana per la Independència ens sentim molt feliços pels esdeveniments d’aquest mes de setembre. El procés nacional engegat el 2009 amb la consulta d’Arenys de Munt, massificat el 2010 amb la manifestació contra la sentència del TC a l’Estatut, justificat el 2012 amb el cop de porta espanyol al pacte fiscal i legitimat el 2015 amb la conquesta dels diputats independentistes al Parlament de Catalunya, ha entrat finalment a la seva fase decisiva i definitiva.

Ja han passat quatre setmanes de la manifestació de l’11 de setembre i encara guardem en la retina el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa” sota el qual, gràcies a la fermesa i la valentia de la nostra Assemblea Nacional Catalana (ANC) ens vam aixoplugar dos milions de catalans. Tot i que els esdeveniments s’han anat succeint a velocitat de vertigen, encara se’ns humitegen els ulls en ser conscients que la Diada de 2012 quedarà en la història de Catalunya com el punt de partida de la darrera etapa d’un camí que els nostres avantpassats van iniciar el 12 de setembre de 1714. Les paraules d’Artur Mas l’endemà mateix dirigides al poble de Catalunya, i especialment les que va pronunciar a Madrid l’endemà-de-l’endemà davant d’un estol d’empresaris i representants institucionals d’arreu d’Espanya, amb la mirada atenta de la flor i nata de la premsa internacional, tot plegat ens ha fet viure uns moments històrics que ens inflen el pit i ens posen la pell de gallina.

Segons la European Caravan Federation (EDF) el parc mòbil d’autocaravanes de l’Estat espanyol és de 35.000 i el nombre de turistes que cada any visiten el conjunt de la península amb aquest tipus de vehicle és de 200.000. Per les carreteres del nostre continent actualment es mouen un milió i mig de persones amb autocaravana cada any.

La gran majoria de les persones que es decanta per aquest estil de transport i turisme són famílies i parelles d'edat avançada tot i que, cada cop més, està augmentant el nombre de gent jove que s'interessa per aquest sistema. Busquen llibertat d’horaris, natura, turisme cultural i no passar pels circuits del turisme de masses.

Solidaritat Catalana per la Independència es mostra molt preocupada per les declaracions que s'han produït, avui i ahir, per part del President de la Generalitat Artur Mas i de la Secretaria General d'ERC Marta Rovira respectivament, en les quals es plantegen renunciar o posposar la consulta sobre la independència el 2014 si no és acordada amb l'Estat espanyol, i, en el cas de Mas, amb la voluntat de no convocar eleccions “plebiscitàries” fins el 2016.

El proper mes de juny venç el contracte d’explotació en règim de concessió de les piscines municipals. Actualment, l’equip de govern està preparant els plecs del nou concurs per tal de tornar a adjudicar la concessió a alguna de les empreses que hi vulguin optar.

Un altre cop els garriguencs hem perdut l’oportunitat de poder participar REALMENT en un tema on els usuaris i/o ciutadans hi podríem aportar molt. NO ha estat possible. La participació com l’entenen els dos partits que composen el govern local, es basa en crear una comissió de participació dels partits amb representació municipal, fer un parell de reunions i ja “hem complert”, deuen pensar.

Els independentistes tenim una pila de raons per estar animats i motivats amb el camí que l’Assemblea Nacional Catalana està recorrent des de que el març passat es va constituir formalment. La manifestació de l’11 de setembre ha estat fins ara la fita més transcendent, la que haurà marcat un abans i un després, i que ha determinat en gran mesura els esdeveniments posteriors, fins el punt d’haver provocat la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre.

El procés que Catalunya està recorrent per recuperar la llibertat nacional que li permeti assolir l’anhelada condició de nou Estat independent en l’ordre mundial, és un procés que comença a adquirir la maduresa i els elements de legitimació objectiva i inqüestionable que ha de permetre obtenir l’aprovació externa, potser no estrictament imprescindible, però sí molt necessària i absolutament útil a nivell estratègic. Aquella aprovació que desitgem de la comunitat internacional i que ha de constituir la penúltima estació per arribar al destí final. I això és així perquè el procés català té la característica inalienable, podríem dir fins i tot genètica, de ser un procés que va de baix cap a dalt, que l’ha iniciat el poble, que és conduit pels ciutadans, de manera que és el poble qui va empenyent els polítics, el govern, els seus representants democràtics, cap a la llibertat nacional.

A SI la Garriga donem suport a la creació d'una llista de país com a full de ruta després del 9-N. Apostem per una candidatura única que tingui per objectiu la Declaració d'Independència (DUI), tal com hem defensat sempre des de la nostra fundació al 2010.

Aquest és, doncs, un bon punt de partida per assolir l'estat català independent en els propers mesos i valorem molt positivament la inclusió de la societat civil, els partits polítics i els experts i professionals en tot aquest procés. La unió fa la força, i aquesta regeix en el poble català representat per tots ells.

Ser un partit petit et permet estar sempre deslligat, jugar net i, sobretot, dur a terme projectes, iniciatives i idees sense amagar qui ets i com ets.

Cada membre del grup de SI n’aporta de diferents. Hi ha a qui li agrada tractar el tema de la independència, a l’altre el de la biomassa, hi ha qui sempre té en boca la participació; una està per joventut i aquell altre per cultura, i així fem un grup complet en tots els àmbits. A mi, però, sempre m’agrada parlar de la importància de la transparència.

Ser transparent et dóna credibilitat i et permet ser molt crític amb els altres, però alhora aporta també obligacions. De fet, una: fer-ho bé, fer-ho francament bé. Perquè, és clar, tothom ho sap. A més, és una nova manera, d’aquelles que tant ens omplíem la boca durant la campanya.