SI

Ja han passat quatre setmanes de la manifestació de l’11 de setembre i encara guardem en la retina el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa” sota el qual, gràcies a la fermesa i la valentia de la nostra Assemblea Nacional Catalana (ANC) ens vam aixoplugar dos milions de catalans. Tot i que els esdeveniments s’han anat succeint a velocitat de vertigen, encara se’ns humitegen els ulls en ser conscients que la Diada de 2012 quedarà en la història de Catalunya com el punt de partida de la darrera etapa d’un camí que els nostres avantpassats van iniciar el 12 de setembre de 1714. Les paraules d’Artur Mas l’endemà mateix dirigides al poble de Catalunya, i especialment les que va pronunciar a Madrid l’endemà-de-l’endemà davant d’un estol d’empresaris i representants institucionals d’arreu d’Espanya, amb la mirada atenta de la flor i nata de la premsa internacional, tot plegat ens ha fet viure uns moments històrics que ens inflen el pit i ens posen la pell de gallina.

Fa uns dies el regidor de Via pública, en Joan Esteban, ens va reunir a tots els grups de l'oposició per explicar-nos els nous plecs de clàusules que regiran el nou contracte de la Zona Blava de la Garriga, doncs s'acaba el termini de la concessió actual i s'ha de fer un nou concurs.

En aquella reunió, a part de parlar de les noves millores del servei que proposa l'equip del Govern per la nova concessió, se'ns va explicar que els comerciants de la Garriga havien demanat que l'aparcament de la Sínia tingués més rotació de vehicles, per tal que els possibles compradors tinguin més facilitats a l'hora d'aparcar a prop del centre. Varen explicar que, amb el nou asfaltat de l'aparcament de Les Roques, el que es volia és que aquest darrer fos un aparcament més pels veïns que han de deixar el vehicle diversos dies estacionat, i aconseguir que el de la Sínia fos més rotatiu.

A 0 o a zero. Tant amb xifres com amb lletres el resultat acaba sent el mateix.

Així és com queda el pressupost per festes nocturnes a la regidoria de joventut. Fa 8 anys les joves i els joves d’aquest poble vam aconseguir que es fes oci nocturn a la Garriga. Avui, d’un dia per l’altre, amb l’arribada de CiU i Acord, s’ho carreguen. Pam! Fora. Com si el treball d’aquests últims anys de les entitats sense lucre juvenils els importés ben poc.

La Garriga ja té reglament de participació ciutadana, aprovat el dimecres dia 21 de desembre pel Ple de l’Ajuntament per unanimitat. S’ha fet esperar, però tan tota la feina realitzada per aconseguir-ho com el consens existent entre els diferents grups polítics demostren les ganes que envolten tot aquest projecte i la voluntat que hi ha de tirar-lo endavant.

Dins el grup municipal de SI la Garriga estem doblement contents, ja que suposa el començament d’un camí que ens portarà cap a una millor gestió municipal, i perquè l’objectiu de tenir una participació real a la Garriga era, i és, un dels punts clau del nostre programa electoral. Ara bé, això és només el principi, el tret de sortida. Ara començarà la feina de veritat per tal de consolidar entre tots aquest projecte.

Solidaritat Catalana per la Independència es mostra molt preocupada per les declaracions que s'han produït, avui i ahir, per part del President de la Generalitat Artur Mas i de la Secretaria General d'ERC Marta Rovira respectivament, en les quals es plantegen renunciar o posposar la consulta sobre la independència el 2014 si no és acordada amb l'Estat espanyol, i, en el cas de Mas, amb la voluntat de no convocar eleccions “plebiscitàries” fins el 2016.

Aquesta setmana el Tribunal Constitucional ha suspès, també, el procés participatiu organitzat pel Govern pel proper 9 de novembre. Estem davant un nou cop d'un tribunal d'excepció polititzat per PP i PSOE contra la voluntat del poble català, com ja succeí amb l'escapçada de l'Estatut el 2010, i vam viure recentment amb la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9N.

El 24/09/2011 l’alcaldessa Budó reclamava un front comú entre alcaldes per millorar la línia Vic–La Garriga.

El 2013, el diari Ara, en un reportatge d’Antoni Bassas, ens venia la necessitat de buscar solucions a la línia. En el mateix reportatge, els alcaldes mostraven la seva preocupació i tornaven a reclamar millores. El conseller Vila (molt més amic de Madrid que de Catalunya, de CDC, antiindependentista declarat que sempre posa pals a les rodes al procés) deia que hi hauria millores i més pas de trens. Al final vàrem descobrir que només parlaven de millores lògiques i habituals perquè la via de tren no acabi per desaparèixer i, potser, de posar intercanviadors.

Fortíssim, així és com ho descrivim. I és que sembla que a la Garriga, això que les teulades caiguin o puguin caure, ja és costum.

Així que ens fem les següents preguntes:

Com és que Urbanisme, encapçalada per Neus Marrodan, no ha estat capaç de veure per si sola l'estat de Can Luna ni, en el seu moment, el del cinema Alhambra?

Són masses les vegades que ens sentim impotents davant la televisió veient que ben poc podem fer per canviar la situació actual. Veiem com mals polítics, empresaris i banquers decideixen, davant nostre, el futur de l’economia, els nostres drets i els nostres deures.

A molts de nosaltres ens van ensenyar a l’escola que democràcia volia dir poder del poble. Els bons professors ens deien que, a l’antiga Grècia, aquesta paraula era de fet una fal·làcia ja que molts dels éssers d’aquella època no en participaven. I amb un somriure de satisfacció als llavis, amb la cara ben cofoia, el professor ens esmentava que en l’actualitat la paraula ja havia aconseguit un sentit ple. El poble vota, el poble té poder.

I us preguntareu, qui són aquests de Solidaritat Catalana per la Independència de la Garriga? D'on surten? Què pretenen? Fins on volen arribar? Deixeu-me que us en faci cinc cèntims.

Ens hem de remuntar a la primavera de l'any passat, ara fa un any. A Catalunya, la Plataforma pel Dret a Decidir floria per tots els racons i a la Garriga, com era d'esperar, la gent es reunia, en parlava, s'hi implicava i amb esforç i treball es tirava endavant el projecte. Algunes persones, potser sense saber-ho, es plantejaven des del municipalisme altres maneres de fer, amb idees fresques, imaginant un poble amb cares noves i projectes engrescadors. Paral·lelament, molts d'altres garriguencs, a títol personal, cansats de falses promeses i decebuts pels abanderats en aquells dies de la independència, s'interessaven per noves formacions que obrien les portes a un bri d'esperança pel futur.