SI

En el passat Ple del mes de maig, el grup local de Solidaritat Catalana per la Independència la Garriga, vam presentar la moció de la Sobirania Fiscal, és a dir, que l’Ajuntament pagui els impostos a l’Agència Tributària Catalana i no a l’espanyola. Amb la voluntat ferma d'aconseguir la seva aprovació, el nostre grup va acceptar que l’Ajuntament no ho dugués a terme fins que la Generalitat tingués l’Administració de la Hisenda Pròpia regulada per llei, ja que semblava –com sempre meres paraules– que el Govern de la Generalitat s’havia compromès aprovar-ho abans de les vacances d’estiu.

Estic en un partit petit, molt petit, on la feina al territori la fem la gent del territori, on els actes electorals ens els cuinem nosaltres mateixos, amb recursos molt modestos, tal com recordo que es van organitzar les consultes per la independència: amb l’empenta de cada un, amb la força del grup, amb els mitjans que cada persona pot oferir. Els nostres actuals tres diputats prou fan amb les seves ocupacions institucionals i en obrir cada dia l’agenda per saber on han d’anar a fer un míting o un dinar o una conferència de premsa.

Però cada dia m’hi trobo millor en aquest partit petit. Cada cop em convenç més Solidaritat i cada hora que visc d’aquesta campanya electoral veig més clar l’enorme cabal que podem oferir al nostre país.

Els independentistes tenim una pila de raons per estar animats i motivats amb el camí que l’Assemblea Nacional Catalana està recorrent des de que el març passat es va constituir formalment. La manifestació de l’11 de setembre ha estat fins ara la fita més transcendent, la que haurà marcat un abans i un després, i que ha determinat en gran mesura els esdeveniments posteriors, fins el punt d’haver provocat la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre.

Estem a punt de tancar un any 2013 que, pel que fa a la situació econòmica a nivell general de Catalunya, ha estat pitjor que el precedent, i tot fa pensar que serà millor que el 2014 vinent. La taxa d’atur tan sols deixa entreveure una tímida frenada del seu augment, però no dóna pas símptomes de recuperació. Els serveis bàsics, com ara el subministrament de la llum, tornaran a castigar sense compassió les ja paupèrrimes butxaques dels ciutadans, gràcies al control que les infames companyies d’un mercat oligopolístic exerceixen sobre el govern espanyol, absolutament entregat a les pràctiques mafioses d’aquestes (subhastes manipulades, l’invent del “dèficit tarifari”). Les dades del consum interior tampoc criden a l’optimisme, i l’única solució per a la viabilitat de les nostres empreses és sortir a buscar la demanda estrangera. Per acabar-ho d’adobar, els nivells d’endeutament, tant públic com privat, continuen en un creixement desbocat, provocant encara més asfixia en els pressupostos de les diverses administracions públiques.

El proper mes de juny venç el contracte d’explotació en règim de concessió de les piscines municipals. Actualment, l’equip de govern està preparant els plecs del nou concurs per tal de tornar a adjudicar la concessió a alguna de les empreses que hi vulguin optar.

Un altre cop els garriguencs hem perdut l’oportunitat de poder participar REALMENT en un tema on els usuaris i/o ciutadans hi podríem aportar molt. NO ha estat possible. La participació com l’entenen els dos partits que composen el govern local, es basa en crear una comissió de participació dels partits amb representació municipal, fer un parell de reunions i ja “hem complert”, deuen pensar.

El procés cap a la independència de Catalunya està sorprenent tan als de dins com als de fora. Als de dins, per la banda dels partidaris, pot sorprendre la transversalitat amb la que es mostra, inclús la unitat que en altres moments de la nostra història ens ha mancat com a país. Per la banda dels contraris, els està sorprenent la magnitud del suport ciutadà i encara més la determinació dels polítics catalans que estan conduint el procés. I des de fora, ja van sorprendre les consultes populars del 2009 i 2010, i han causat admiració les manifestacions que tossudament han fet sortir al carrer centenars de milers de ciutadans, el juliol de 2010 i les Diades Nacionals de l’11 de setembre de 2012 i 2013.

Cada dia estem més preocupats per l’estat general del poble, especialment pel que fa a la conservació i la neteja. Ens passegem pels carrers, places i altres espais públics i constatem mancances que en alguns casos són “de jutjat de guàrdia”. I no tan sols som nosaltres, sinó que hi ha molts veïns que ens expliquen les problemàtiques que els afecten directament.

Després d’estar quatre anys a l’oposició i veure el pa que s’hi dóna, som independents? Tenim l’Ajuntament que volíem?

Amb més motiu creiem que la Garriga necessita un grup com nosaltres. On cap té arrels en la política actual. Som completament verges en aquest sentit, sense perjudicis, sense enveges ni interessos de partit, amb moltes ganes, il·lusió, força i capacitats. Ni pretensions d’acumular càrrecs ni mandats, tant sols disposats a dedicar hores al nostre municipi i a la seva gent, a canvi de construir un poble millor entre tots.

En una mostra de suport a les Terres de l'Ebre,  SI la Garriga hem presentat una moció aprovada per tots els grups municipals menys el PP (per variar) en defensa del nostre territori, que no només avarca el municipi de la Garriga, sinó tota la nació catalana. El suport entre les comarques davant les ingerències i atacs espanyols és bàsic per caminar junts cap al nou somni.

El pla hidrològic de l'Ebre (PHE) aprovat en el Consell de Ministres el 28 de febrer i que ordena l'ús del riu s'ha redactat sense cap mena de concertació amb els sectors socials del territori afectat i amb el Govern de la Generalitat. El criteris científics i tècnics que el justifiquen han menystingut a les institucions científiques catalanes.

Des del grup Solidaritat Catalana per la Independència volem promoure la participació ciutadana en el disseny, l’execució i el seguiment de les polítiques de l’Ajuntament de la Garriga. Volem donar veu a la gent, a les entitats i a tots els grups socials en les decisions del govern per tal de millorar la gestió del nostre poble i la qualitat de vida dels seus habitants. L’única manera de fer-ho és millorant la democràcia en la que vivim, fer-la més qualitativa, fent que la política s’acosti al poble i canviant el vell sistema en el que un grup reduït de polítics prenien totes les decisions unilateralment. La societat civil ja estem preparats per fer el salt de l’acte de votar cada 4 anys, a implicar-nos directament en la gestació de les polítiques que ens afecten i ens condicionen. Hem d’acabar amb l’apatia dels joves i amb la frustració dels grans vers la política actual.