SI

A 0 o a zero. Tant amb xifres com amb lletres el resultat acaba sent el mateix.

Així és com queda el pressupost per festes nocturnes a la regidoria de joventut. Fa 8 anys les joves i els joves d’aquest poble vam aconseguir que es fes oci nocturn a la Garriga. Avui, d’un dia per l’altre, amb l’arribada de CiU i Acord, s’ho carreguen. Pam! Fora. Com si el treball d’aquests últims anys de les entitats sense lucre juvenils els importés ben poc.

Aviat farà un any de les darreres eleccions municipals i de la creació del nou equip de govern de CiU i Acord (ERC). La sensació que tenim des de dins i que creiem que veu la gent, és que el nostre ajuntament "funciona" per inèrcia. Hi ha hagut pocs canvis.

Funciona perquè hi ha uns tècnics/funcionaris que fan la seva feina, i no pas perquè els regidors al govern aportin gaire. Un clar exemple el tenim en la Comissió d'Urbanisme: s'ha reunit un sol cop en tots aquests mesos. On és la regidora? En què treballa? No ho sabem. No ens ho expliquen o no hi ha res a explicar? I així podríem seguir, regidoria per regidoria.

Trobem que hi ha una clara falta de lideratge i, ni entre els regidors de CiU ni entre els d’ERC, no trobem ningú realment disposat a dedicar els seus esforços a agafar les regnes i implicar-se al 100%. Quina solució queda, doncs? AUTOGESTIÓ.

En el moment de crisi econòmica en la que vivim, on la mala gestió dels polítics i el fort endeutament de les administracions han portat a prendre decisions encara més errònies, com pujar l’IVA o l’IRPF als autònoms i empreses, des de SI la Garriga voldríem fer just el contrari. La pretensió que tenim és que les empreses i autònoms que comencin al nostre poble tinguin una petita ajuda municipal per tal de fer menys feixugues les càrregues econòmiques inicials.

Hi ha persones que són animals polítics. Persones que per davant de tot anteposen el seu partit a les idees. Persones que per davant fins i tot del seu bon fer habitual, no saben aguantar que un altre partit faci propostes, coses, tant li fa que aquestes siguin objectivament beneficioses per l’interès públic.

Com a grup local, molts dels nostres membres som nous en política i no ens crèiem que això existís. De fet quan algú més veterà ens deia “vigileu amb la mala llet que es gasta al món polític”, no pensàvem que n’hi hauria per tant.

Permeteu-me que us expliqui breument el camí que m'ha dut fins aquí i quins objectius m'agradaria complir en els propers dos anys de mandat.

Des de que tinc consciència política sempre he estat catalanista, però arrel de la manifestació del juliol de 2010 vaig sentir que podia o havia d’ajudar a aconseguir l'alliberament nacional tan anhelat pel poble Català. És així com al 2010 em vaig adherir a dos nous partits minoritaris, Rcat i Solidaritat Catalana per la Independència, donat que al ser nous partits, encara no m'havien decebut. Era la darrera esperança.

Fa uns dies el regidor de Via pública, en Joan Esteban, ens va reunir a tots els grups de l'oposició per explicar-nos els nous plecs de clàusules que regiran el nou contracte de la Zona Blava de la Garriga, doncs s'acaba el termini de la concessió actual i s'ha de fer un nou concurs.

En aquella reunió, a part de parlar de les noves millores del servei que proposa l'equip del Govern per la nova concessió, se'ns va explicar que els comerciants de la Garriga havien demanat que l'aparcament de la Sínia tingués més rotació de vehicles, per tal que els possibles compradors tinguin més facilitats a l'hora d'aparcar a prop del centre. Varen explicar que, amb el nou asfaltat de l'aparcament de Les Roques, el que es volia és que aquest darrer fos un aparcament més pels veïns que han de deixar el vehicle diversos dies estacionat, i aconseguir que el de la Sínia fos més rotatiu.

El 24/09/2011 l’alcaldessa Budó reclamava un front comú entre alcaldes per millorar la línia Vic–La Garriga.

El 2013, el diari Ara, en un reportatge d’Antoni Bassas, ens venia la necessitat de buscar solucions a la línia. En el mateix reportatge, els alcaldes mostraven la seva preocupació i tornaven a reclamar millores. El conseller Vila (molt més amic de Madrid que de Catalunya, de CDC, antiindependentista declarat que sempre posa pals a les rodes al procés) deia que hi hauria millores i més pas de trens. Al final vàrem descobrir que només parlaven de millores lògiques i habituals perquè la via de tren no acabi per desaparèixer i, potser, de posar intercanviadors.

Fortíssim, així és com ho descrivim. I és que sembla que a la Garriga, això que les teulades caiguin o puguin caure, ja és costum.

Així que ens fem les següents preguntes:

Com és que Urbanisme, encapçalada per Neus Marrodan, no ha estat capaç de veure per si sola l'estat de Can Luna ni, en el seu moment, el del cinema Alhambra?

Com ja sabeu, és per imperatiu legal i també per responsabilitat política que ens trobem avui escrivint sobre els pressupostos que no són els d’una Catalunya independent. Queda menys, n’estem convençuts. Cada cop més ciutadans som conscients del salt pressupostari que suposarà l’Estat Català. Però avui per avui, parlem d’uns pressupostos d’espoli, centralistes, endeutats i que, per tant, no són desitjables per als ciutadans de la Garriga.

El grup de persones que formem part de SI la Garriga ens vam agrupar en el seu dia amb la voluntat de treballar plegats pel poble. Teníem en aquell moment, i tenim avui en dia, dos punts en comú: un nou municipalisme i l’independentisme. Treballar per la millora del nostre poble des de la regeneració política i fer-ho allunyats de la política municipal tradicional. A nivell nacional, treballar per la llibertat del nostre país des del nostre entorn més proper.