La Garriga en Comú

El grup municipal d’ICV-EUiA és una organització que opera en l’àmbit local. Una part del nostre grup formem part de Catalunya en Comú i, per tant, s’alinea en aquesta postura; però n’hi ha d’altres que no en formen part i, per tant, la posició com a grup municipal és la de reclamar solucions polítiques i no judicials i defensar el dret de vot lliure de la ciutadania. Per això condemnem l’actitud i les accions del Govern de l’Estat i, tal i com hem fet sempre, seguirem solidaritzant-nos amb qui pateix repressió per defensar idees democràtiques.

El proppassat divendres 15 de gener, el número u d’ICV-EUiA de l’Ajuntament de la Garriga, Israel Molinero, publicava una nota al seu perfil de Facebook en què anunciava que deixa la seva tasca com a regidor.

Molinero, regidor a l’oposició des del juny de l’any 2011, assenyala que el motiu de la seva renúncia rau en l’acceptació d’una “important responsabilitat en el món de la Salut Mental”, una responsabilitat que li requerirà “molta dedicació”, la qual no podrà compaginar amb el càrrec de regidor.

Com cada 11 de Setembre a la Garriga, l’entitat Òmnium Cultural organitza una ofrena floral en motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Com a assemblea local de Catalunya Sí Que Es Pot ens hagués agradat participar-hi tal i com ho ha vingut fent ICV-EUiA, l’únic partit integrat en la confluència que fins ara tenia presència al municipi.

ICV-EUiA fem campanya contra la reforma de les pensions que promou el Partit Popular. Per garantir pensions dignes i denunciar les fal·làcies del PP. Per fer-hi front cal organitzar la resposta ciutadana per defensar el nostre estat del benestar, per això us convoquem a la xerrada informativa que farem el dia 21 de novembre a les 20 h a Can Raspall.

Hem arribat a l’equador de la legislatura i toca, com no pot ser d’un altra manera, fer balanç de la gestió que ha dut a terme l’equip de govern de CiU i Acord.

I volem començar amb les polítiques de participació, que ja avancem han estat, des del nostre punt de vista, força decebedores. Des de l’equip de govern es va començar la legislatura obviant i donant allargues als col·lectius que havien participant en l’elaboració del reglament de participació i resistint-se a parlar inicialment amb alguns grups de veïns que reclamaven més vials pels vianants, alhora que s’escoltava a un grupet de comerciants que demanaven insistentment la reobertura del trànsit rodat a les places. No pintava gens bé.

El novembre passat, juntament amb SI i el PSC, vam presentar una moció per exigir el manteniment del servei d’urgències nocturnes al CAP de la Garriga, amenaçat de tancament per la Generalitat. Finalment, el projecte del departament de salut es va aturar, però, entenent que es tractava només d’un parèntesi electoral, vam mantenir la presentació de la moció, que es va aprovar al Ple.

Dos mesos després, efectivament, i una vegada celebrades les eleccions nacionals, va tornar a plantejar-se el tancament del servei d’urgències nocturnes al CAP, i ICV va presentar una nova moció contra el desmantellament dels serveis d’urgències nocturnes dels centres d’assistència primària del Vallès Oriental, on, a banda de reiterar el que exigia la moció anterior, es demanava, textualment, que “qualsevol modificació del sistema mantingui com a àrees bàsiques d’atenció les àrees actuals existents a la comarca, i que en cap cas s’agrupin aquestes àrees per a reduir la prestació d’atenció”. La moció es va aprovar per unanimitat.

Dissabte passat, gent vinculada a ICV-EUiA de la Garriga –militants, simpatitzants, representants, curiosos- vam celebrar una assemblea local que va ser especialment gratificant, i em permetreu que en faci una crònica sentimental, i, per tant, estrictament personal.

No sóc militant d’ICV ni de cap altre partit, i no tinc cap intenció d’alterar un status quo personal i egoista que em convé prou, però ja fa temps que vaig acceptar com un honor que se’m feia el fet de figurar a les seves llistes locals com a independent: crec que cal el compromís ciutadà amb els afers públics de proximitat, crec que tots els garriguencs hauríem de passar, en un moment o un altre de la nostra vida, per l’experiència que significa representar temporalment veïns amb veus i opinions diverses però amb un objectiu comú, i sé, també, que ICV és, d’entre les opcions polítiques presents a la Garriga, la que més s’apropa a la meva manera de percebre el món.

Una vegada més, en el darrer plenari del mes de gener hem votat en contra de la modificació urbanística del sector B8 Can Tamayo, feta per encabir la incineradora.

Des de l’inici d’aquesta modificació urbanística sempre hem dit el mateix: que no hi estàvem d’acord, pel fet que és per encabir la incineradora que es vol instal·lar. Els propietaris necessitaven ampliar l’ocupació del sector, insuficient amb el 3% aprovat en el pla general del 2001, per guanyar lloc per instal·lar la incineradora. Ara s’ha passat a una ocupació del 30%.

Estem d’enhorabona!! Estem d’enhorabona per aquesta illa de vianants tan desitjada, tan lluitada i tan, al nostre parer, necessària per a millorar la qualitat de vida dels garriguencs i garriguenques. Estem convençuts que molts ciutadans i ciutadanes comparteixen la nostra alegria d’ençà que poden conversar al mig del carrer sense presses, badar davant dels aparadors dels comerços i gaudir d’un centre sense tants fums i sorolls. Molts d’ells ens han fet saber que esperen amb delit el moment en que amb l’escalfor primaveral les terrasses dels bars puguin convertir el centre en l’espai social que tant desitjàvem. Mentrestant molts ens hem sorprès veient com la canalla i el jovent en dos dies ja li han trobat la idoneïtat a l’espai de les dues places per a fer rodar patinets, motos de joguina i patins. I de ben segur que les persones que fan servir cotxets de nadons, cadira de rodes o carrets de la compra hauran agraït l’eliminació d’obstacles que ha suposat el pis únic.

Que fràgil és la memòria de gent que ara s’oposa a la rehabilitació del centre. A l’actual plaça de Can Dachs hi havia la masia del mateix nom, enderrocada per a construir-hi pisos i un espai central que durant una pila de temps va ser de terra. Recordo que l’Ajuntament, en algunes ocasions, hi va instal·lar envelats per festes. El seu sol de terra era l’únic record que ens quedava del que havia estat un espai conreat, amb horts.