Junts per la Garriga

Ahir, 15 d’abril de 2015 es varen reunir l’assemblea de la federació CIU de la Garriga per a la ratificació de la llista de CIU que es presentarà a les properes eleccions municipals del 24 de maig de 2015.

Es tracta d’un equip que encapçala  Meritxell Budó i que compta amb un grup d’homes i dones que combinen renovació amb experiència i que, provinents de diferents entorns professionals, culturals, socials i educatius formen part d’un projecte polític que té la Garriga com a nexe i causa comuna. Tot plegat des d’una visió municipalista, que treballarà per prendre les decisions que afavoreixin més el interessos del nostre poble, a  l’hora que seguim compromesos amb el procés que a Catalunya estem duent a terme, entenent que els ajuntaments som estructures d’estat que donarem solidesa al procés cap a la sobirania.

Aquest darrers dies han estat uns dies complicats, de fet han estat mals dies per a la democràcia espanyola, ja molt afeblida des de fa temps. S’ha confirmat l’intent de l’Estat, a través del govern del Partit Popular i amb l’aval actiu de C’s i l’aval tàcit del PSOE d’implantar un estat d’excepció encobert –o ja no tant– a Catalunya. Guàrdia Civil entrant a conselleries, detencions de càrrecs públics de la Generalitat, alcaldes entrant a declarar als jutjats per fer la seva feina de donar compliment al mandat democràtic… imatges molt dures, que han contrastat amb la grandesa d’esperit i la capacitat de mobilització d’un poble que no es pensa deixar prendre les institucions d’autogovern i els drets civils col·lectius. I compte: tot per voler organitzar un referèndum. Sí, sí, han llegit bé: un referèndum on poden votar els del Sí i els del No. Un referèndum per expressar de manera lliure i democràtica quin és el futur polític que volem per Catalunya.

Aquests dies de precampanya electoral, amb el debat de la consulta i la independència pel mig, he sentit diverses vegades –sobretot a la xarxa– excloure CiU del debat independentista o criticar al President Mas per no dir aquesta paraula. Observo sovint com algunes forces utilitzen CiU per dir la quantitat d’independentistes que hi ha al Parlament, però a la vegada, aquestes mateixes forces polítiques s’autoproclamen com les úniques forces independentistes i ens exclouen.

La independència no és un valor ni tan sols una ideologia. Algú coneix un francès o un italià o un portuguès independentista? No, ni tan sols s’ho han de pensar. Ja tenen un estat i no s’han d’independitzar de ningú (bé, ara n’hi ha que es volen independitzar de la UE, però això és un altre debat). Per tant, podem concloure que és una fita, un anhel, un objectiu.

Tal i com es detalla en  l’article Crònica del Ple de 23 febrer de 2011 el nostre grup municipal va adreçar a la Sra. Bulbena una pregunta oral que tenia com a finalitat conèixer quan i com es restabliria el trànsit de vehicles per la zona del centre del poble. La nostra pregunta no va ser contestada.

El Reglament Orgànic Municipal (ROM) de l’Ajuntament de la Garriga diu textualment: Pregunta és qualsevol qüestió plantejada als òrgans de govern. Les preguntes plantejades oralment en el transcurs d’una sessió han de ser generalment contestades pel seu destinatari en la sessió següent, sens perjudici que s’hi pugui donar resposta immediata. Arreu, s’entén que una pregunta oral no es contesta al moment quan aquesta implica la necessitat de cercar una informació i/o unes dades de la que en aquell precís moment no es disposa i fa impossible donar una resposta immediata. Arreu, s’entén que una pregunta oral es pot contestar si es disposa de la informació. Per tant, no és el ROM el culpable de que la nostra pregunta no fos contestada, sinó la poca voluntat de l’equip de govern a respondre.