SI

En el moment de crisi econòmica en la que vivim, on la mala gestió dels polítics i el fort endeutament de les administracions han portat a prendre decisions encara més errònies, com pujar l’IVA o l’IRPF als autònoms i empreses, des de SI la Garriga voldríem fer just el contrari. La pretensió que tenim és que les empreses i autònoms que comencin al nostre poble tinguin una petita ajuda municipal per tal de fer menys feixugues les càrregues econòmiques inicials.

El 24/09/2011 l’alcaldessa Budó reclamava un front comú entre alcaldes per millorar la línia Vic–La Garriga.

El 2013, el diari Ara, en un reportatge d’Antoni Bassas, ens venia la necessitat de buscar solucions a la línia. En el mateix reportatge, els alcaldes mostraven la seva preocupació i tornaven a reclamar millores. El conseller Vila (molt més amic de Madrid que de Catalunya, de CDC, antiindependentista declarat que sempre posa pals a les rodes al procés) deia que hi hauria millores i més pas de trens. Al final vàrem descobrir que només parlaven de millores lògiques i habituals perquè la via de tren no acabi per desaparèixer i, potser, de posar intercanviadors.

El proper mes de juny venç el contracte d’explotació en règim de concessió de les piscines municipals. Actualment, l’equip de govern està preparant els plecs del nou concurs per tal de tornar a adjudicar la concessió a alguna de les empreses que hi vulguin optar.

Un altre cop els garriguencs hem perdut l’oportunitat de poder participar REALMENT en un tema on els usuaris i/o ciutadans hi podríem aportar molt. NO ha estat possible. La participació com l’entenen els dos partits que composen el govern local, es basa en crear una comissió de participació dels partits amb representació municipal, fer un parell de reunions i ja “hem complert”, deuen pensar.

Segons la European Caravan Federation (EDF) el parc mòbil d’autocaravanes de l’Estat espanyol és de 35.000 i el nombre de turistes que cada any visiten el conjunt de la península amb aquest tipus de vehicle és de 200.000. Per les carreteres del nostre continent actualment es mouen un milió i mig de persones amb autocaravana cada any.

La gran majoria de les persones que es decanta per aquest estil de transport i turisme són famílies i parelles d'edat avançada tot i que, cada cop més, està augmentant el nombre de gent jove que s'interessa per aquest sistema. Busquen llibertat d’horaris, natura, turisme cultural i no passar pels circuits del turisme de masses.

Durant les últimes setmanes estem veient com el procés que viu el nostre país ens obliga a observar la realitat més enllà de les normes que fins ara han regit la política catalana. Les sigles dels partits ja no són un referent clar. La voluntat del poble posa en perill cadires de poder i això posa nerviosos i deixa en ridícul a alguns dirigents.

Estem a punt de tancar un any 2013 que, pel que fa a la situació econòmica a nivell general de Catalunya, ha estat pitjor que el precedent, i tot fa pensar que serà millor que el 2014 vinent. La taxa d’atur tan sols deixa entreveure una tímida frenada del seu augment, però no dóna pas símptomes de recuperació. Els serveis bàsics, com ara el subministrament de la llum, tornaran a castigar sense compassió les ja paupèrrimes butxaques dels ciutadans, gràcies al control que les infames companyies d’un mercat oligopolístic exerceixen sobre el govern espanyol, absolutament entregat a les pràctiques mafioses d’aquestes (subhastes manipulades, l’invent del “dèficit tarifari”). Les dades del consum interior tampoc criden a l’optimisme, i l’única solució per a la viabilitat de les nostres empreses és sortir a buscar la demanda estrangera. Per acabar-ho d’adobar, els nivells d’endeutament, tant públic com privat, continuen en un creixement desbocat, provocant encara més asfixia en els pressupostos de les diverses administracions públiques.

Ho repetirem tants cops com faci falta. Ho direm si cal més alt. Ens mobilitzarem. Ens manifestarem. Sempre serem igual de clars: volem el Centre Cívic a Can Luna.

No és una aposta negociable. No permetrem que hi hagi res ni ningú que li doni a Can Luna qualsevol altra utilitat. Can Luna és i ha de ser l'espai on les persones de totes les edats, on totes les entitats, associacions, etc., puguin treballar, trobar-se, relacionar-se i muntar llurs activitats.

Cada dia estem més preocupats per l’estat general del poble, especialment pel que fa a la conservació i la neteja. Ens passegem pels carrers, places i altres espais públics i constatem mancances que en alguns casos són “de jutjat de guàrdia”. I no tan sols som nosaltres, sinó que hi ha molts veïns que ens expliquen les problemàtiques que els afecten directament.

Aquests dies veiem corredisses i presses d’algunes elits catalanes perquè el Govern català faci un pacte (se suposa que fiscal) amb l’Estat espanyol. Hi ha hagut reunions, trobades i gestos, però a tots ens dóna la sensació que les postures estan molt allunyades.

Ara bé, si la societat hem aconseguit que aquestes postures siguin tan distants, és gràcies a obligar als nostres polítics a escollir entre voler o no voler la independència, sense termes mitjos, sense putes i ramonetes, sense pactes de segona que no ens treuen del pou.

Darrerament estem constatant que mentre alguns territoris d’Espanya baixen impostos, altres fem retallades dels drets socials.

Com pot ser que els catalans estiguem patint retallades per manca de diners i altres comunitats puguin fer xecs nadó de 2.500 €? Com pot ser que baixin l’IRPF un 6%? Com pot ser que aquestes comunitats que baixen impostos estiguin governades pel mateix partit que ens obliga a Catalunya a retallar? Ah! I moltes de les comunitats que fan tot això són les que més diners ‘solidaris’ reben d’altres territoris…