SI

Aquesta setmana el Tribunal Constitucional ha suspès, també, el procés participatiu organitzat pel Govern pel proper 9 de novembre. Estem davant un nou cop d'un tribunal d'excepció polititzat per PP i PSOE contra la voluntat del poble català, com ja succeí amb l'escapçada de l'Estatut el 2010, i vam viure recentment amb la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9N.

El grup de persones que formem part de SI la Garriga ens vam agrupar en el seu dia amb la voluntat de treballar plegats pel poble. Teníem en aquell moment, i tenim avui en dia, dos punts en comú: un nou municipalisme i l’independentisme. Treballar per la millora del nostre poble des de la regeneració política i fer-ho allunyats de la política municipal tradicional. A nivell nacional, treballar per la llibertat del nostre país des del nostre entorn més proper.

Des de fa ja molts anys, s’ha convertit en un fet més que habitual que els pobles i ciutats del país, seguint l’exemple dels països on es respecta la tranquil·litat dels ciutadans i l’esforç dels que tenen un negoci propi, que les obres es facin coincidir amb el mes d’agost.

A la Garriga no. Durant una bona part del mes d’agost els comerços i negocis del carrer la Doma feien vacances i era en aquest moment en el que s’haurien d’haver començat i acabat les obres. Durant el mes d’agost. Aquestes obres han estat un autèntic desastre en la seva fase inicial. Talls d’aigua, soroll, dificultat per accedir als comerços i habitatges particulars... i tot plegat en el moment en el que tothom recuperava l’activitat professional i personal que comporta el setembre.

El proper onze de setembre tornarà a constituir una fita històrica cap a la independència de Catalunya. Tenim una nova oportunitat per expressar-nos i tornar a marcar un punt d’inflexió en aquest procés tan anhelat. Des de SI la Garriga sempre hem intentat radicalitzar el procés en el bon sentit de la paraula, defensant el dret a l’autodeterminació, la independència i l’inici d’un nou procés.

Un procés, que demostra la gran determinació d’un poble, que durant molts anys ha defensat la seva pròpia existència i llibertat. Un poble que ha sortit al carrer d’una manera pacífica i festiva, amb un clam tan alt que no s’ha pogut ignorar, i ho celebrem.

Fortíssim, així és com ho descrivim. I és que sembla que a la Garriga, això que les teulades caiguin o puguin caure, ja és costum.

Així que ens fem les següents preguntes:

Com és que Urbanisme, encapçalada per Neus Marrodan, no ha estat capaç de veure per si sola l'estat de Can Luna ni, en el seu moment, el del cinema Alhambra?

Al darrer Ple municipal del 25 de juny, l’equip municipal va portar a aprovació una puja del 6,4% de la tarifa d’aigua de Sorea. El Ple anterior del mes de maig, Sorea demanava un increment del 12% que va ser rebutjat per tots els grups.

Volem agrair al Govern Municipal les seves negociacions per aconseguir baixar del 12% al 6,4%, però tot i així a SI la Garriga ens sembla un abús. És per això que vàrem votar en contra de la puja basant-nos en els següents motius principals, exposats al Ple:

Després de la celebració al nostre país de les eleccions al Parlament Europeu, en les quals no participava Solidaritat per decisió dels seus adherits en referèndum intern, SI vol traslladar a la ciutadania les següents reflexions:

Celebrem els bons resultats dels partits que es presentaven en aquestes eleccions i que estan a favor de celebrar el referèndum sobre la independència el proper 9 de novembre.

En una mostra de suport a les Terres de l'Ebre,  SI la Garriga hem presentat una moció aprovada per tots els grups municipals menys el PP (per variar) en defensa del nostre territori, que no només avarca el municipi de la Garriga, sinó tota la nació catalana. El suport entre les comarques davant les ingerències i atacs espanyols és bàsic per caminar junts cap al nou somni.

El pla hidrològic de l'Ebre (PHE) aprovat en el Consell de Ministres el 28 de febrer i que ordena l'ús del riu s'ha redactat sense cap mena de concertació amb els sectors socials del territori afectat i amb el Govern de la Generalitat. El criteris científics i tècnics que el justifiquen han menystingut a les institucions científiques catalanes.

El procés cap a la independència de Catalunya està sorprenent tan als de dins com als de fora. Als de dins, per la banda dels partidaris, pot sorprendre la transversalitat amb la que es mostra, inclús la unitat que en altres moments de la nostra història ens ha mancat com a país. Per la banda dels contraris, els està sorprenent la magnitud del suport ciutadà i encara més la determinació dels polítics catalans que estan conduint el procés. I des de fora, ja van sorprendre les consultes populars del 2009 i 2010, i han causat admiració les manifestacions que tossudament han fet sortir al carrer centenars de milers de ciutadans, el juliol de 2010 i les Diades Nacionals de l’11 de setembre de 2012 i 2013.

Hi ha persones que són animals polítics. Persones que per davant de tot anteposen el seu partit a les idees. Persones que per davant fins i tot del seu bon fer habitual, no saben aguantar que un altre partit faci propostes, coses, tant li fa que aquestes siguin objectivament beneficioses per l’interès públic.

Com a grup local, molts dels nostres membres som nous en política i no ens crèiem que això existís. De fet quan algú més veterà ens deia “vigileu amb la mala llet que es gasta al món polític”, no pensàvem que n’hi hauria per tant.