Comprem l’invent

0

Ja ha passat un any d’ençà de la darrera Diada i novament estem convocats a formar files. Ens hem acostumat a manifestacions Made in ANC i ara el dubte és què farem els futurs 11-S, car ja estarà tot inventat. Tant de bo sigui així i per primer cop el país celebri una victòria. Llavors podrem aprofitar per anar a la platja o fer alguna ruta patriòtica començant pel Born i que passi per  Moià – bressol de Rafael de Casanova-, Castellterçol – la llar de Prat de la Riba-, Sant Vicenç dels Horts i acabant a Vilassar, el poble d’estiueig d’en Mas. Bromes a part, aquestes ratlles pretenen conscienciar-nos del valor i del gest de tots els que participen d’aquesta llista política amb regust civil.

Capital cultural

0
Els que em coneixen saben que sempre he dit amb orgull ―i un xic de provocació― que la Garriga és la Capital Cultural del...

Dels nostres noms

0

Tenim al nostre poble alguns noms propis que donen singularitat semàntica a la nostra vila. Quan Pompeu Fabra féu el seu Diccionari General de la Llengua Catalana, una de les consignes fou la d’evitar incloure-hi localismes; si no haguera estat així, el diccionari tindria avui una dimensió colossal. No obstant, com a veí de Badalona i potser per alguna pressió o demanda, hi inclogué els localismes badalonins badiu i mikako. Cal dir però que la riquesa de tota la nostra llengua està reflectida al diccionari català-valencià-balear, l’Alcover-Moll.

Ella

0

Sovint, pels carrers de la Garriga em trobo amb persones amb les quals s’inicia una conversa improvisada que sovint encapçala una de les dues frases següents i que crec, estan esdevenint tòpiques darrerament: ‘Votarem Víctor?’ i la segona ‘Que maco l’acte d’ahir, eh? Ho vas veure? Hi eres?’. I jo observo, de vegades gratament sorprès, com la il·lusió i l’esperança traspua cada dia de més gent diferent que fins fa poc en restava al marge i estan –estem– disposats a molt.

El CD de la història i la història del CD

0

Divendres vinent a la Garriga, i gràcies a l’empenta de l’Agrupació Sardanista i al recolzament de l’Ajuntament, es presentarà amb un concert de la cobla Sant Jordi el primer CD de sardanes dedicades al nostre poble.

Són molts però en conjunt no són gaires els pobles que tenen les seves sardanes recollides en un disc compacte i això ha de ser motiu d’alegria i d’orgull pel nostre. Nogensmenys, la gràcia recau en què aquest patrimoni musical no estigui mai del tot recollit, perquè vol dir que, com a tradició i manifestació cultural viva en constant evolució, sempre se’n fa de nova. Mantenint-se es renova i manifestant-se s’adapta als nous temps, refermant-se com a tradició perquè els més joves la reconeixen herència dels d’abans si la fan seva. Cal que la cadena de transmissió no es trenqui i és aquí on volia arribar.

Matí de festa a Puiggraciós

0

Aquesta setmana hi ha hagut, com cada quart diumenge d’abril, l’aplec dels garriguencs a Puiggraciós, aquest cop però, ben remullat. L’aplec consisteix en pujar-hi a peu o en cotxe, missa, piscolabis i sardanes i santornem-hi cap a baix.

La mitjana d’edat és alta i cada any va creixent. Alguns ja no hi poden pujar, molts tenen mandra i d’altres, més excursionistes, hi pugen caminant, toquen la paret del santuari i marxen de nou cap a baix sense missa ni sardanes. Ja han complert.

Ha sortit al balcó

0

Me la trobo sovint pel Passeig quan surto a córrer. Porto els auriculars posats i quan la veig, me’ls trec ràpidament. És rossa, alegre i vesteix molt bé. A l’atansar-me, els dos somriem amb una complicitat compartida. Avui però, ella somriu més explícitament. Després he sabut el motiu.

És una senyora, paraula que ja denota una certa categoria, un saber estar. Quan era gran haguéssim dit que era guapa i de jove, haguéssim dit que estava bona. Ara, com he dit, porta els anys amb molta dignitat tot i acostar-se als noranta. Dignitat, recordem-ho.

No te vayas pa Extremadura, Paqui

0

L’escena passa a la Garriga un dissabte de tardor, tot i que no fa pas fred. Molta cua al forn de pa perquè hi ha mercat. D’entre les converses improvisades de la cua, sorgeix el debat de la independència entre dues clientes de davant meu i la fornera.

Amén a votar

0

Sí, sí, el títol no està mal escrit. Perdoneu el joc de paraules només començar; si seguiu llegint, entendreu el perquè.

Si tot va com sembla que anirà, sembla ser que els papes (em refereixo a Madrid, per tant, los papás) no ens deixaran fer la famosa consulta, és a dir, autoconsultar-nos –perquè la consulta la faríem nosaltres i no pas ells–, cosa que també porta per nom referèndum d’autodeterminació i, per això, avui parlarem de votar. Parlarem d’eleccions; sigui en format consulta, referèndum o eleccions amb caràcter plebiscitari amb un xic d’humor.

Russos de Rússia

0

L’altre dia, per TV3 parlaven de pobles abandonats que es venen –i que acostumen a comprar inversors estrangers– i arran d’això, tot fent un xic de publicitat descarada, ens diuen que el Molí de Blancafort de la Garriga està en venda per quasi dos milions d’euros. La notícia se suma a la de dies abans, on el diari El 9nou ens informava que el Balneari –també Blancafort– ha estat comprat per un grup inversor rus per quasi sis milions d’euros. Tot plegat em va fer pensar en aquell acudit sobre un rus i un espanyol del desaparegut Eugenio, i d’aquí el títol de l’article.

AUTORS

65 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
14 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS