Lleronins i garriguencs en guerra

0

Diu Josep Maurí al primer volum de la preuada “Història de la Garriga” que l’any 1306 va haver-hi una guerra entre la Garriga i Llerona. Renoi, garriguencs i lleronins enfrontats bèl·licament!

Avui dia no sabem encara el perquè d’aital batussa però segons Maurí, un vell document conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó resa “que referint-se al dit Bernat de Rosanes i a tots i cada un dels homes habitants en la parròquia de La Garriga, de la Vegueria del Vallès (...) segons diuen, entre vosaltres vàreu fer un conveni il·lícit i una empresa i una conjuració i una conspiració de què us sostindríeu i ajudaríeu contra tots els homes i persones”. Aquest pacte s’estrenà, segons sembla, contra els lleronins, i aquell any, al crit de Via Fora! els garriguencs invadiren armats el terme de la parròquia de Llerona, entrant a la masia de Can Simó de Moratia, perseguint el mateix Simó i segrestant a Berenguer Olrani, duent-lo al Casal de Rosanes tot llevant-los ses armes. Aquest acció, que amb aquests personatges sembla extreta dels Pastorets de Folch i Torres, és un fet real de la nostra història local.

Esgarrapar la història

0

Com a barceloní de dilluns a divendres, m’agrada descobrir sempre que puc racons desconeguts de la ciutat. Sovint surto una estona abans de casa –o bé hi arribo més tard– perquè opto per passar per aquell carrer estret amb cases baixes o per aquell xamfrà on sé que hi ha una botiga d’aquestes que potser demà haurà abaixat la persiana. La satisfacció d’aquestes coses tan senzilles és similar a la que sento quan tinc l’oportunitat de conèixer i enraonar amb algú que ha estat actor de la història i que hi ha fet una contribució significativa, com aquestes darreres setmanes, que he pogut tenir l’oportunitat de conversar pausadament amb l’escriptor Ramon Folch i Camarasa –fill de Josep Maria Folch i Torres–, el constructor de Gralles Bonamusa d’Argentona o l’escriptora i exalcaldessa de la Garriga Núria Albó.

El CD de la història i la història del CD

0

Divendres vinent a la Garriga, i gràcies a l’empenta de l’Agrupació Sardanista i al recolzament de l’Ajuntament, es presentarà amb un concert de la cobla Sant Jordi el primer CD de sardanes dedicades al nostre poble.

Són molts però en conjunt no són gaires els pobles que tenen les seves sardanes recollides en un disc compacte i això ha de ser motiu d’alegria i d’orgull pel nostre. Nogensmenys, la gràcia recau en què aquest patrimoni musical no estigui mai del tot recollit, perquè vol dir que, com a tradició i manifestació cultural viva en constant evolució, sempre se’n fa de nova. Mantenint-se es renova i manifestant-se s’adapta als nous temps, refermant-se com a tradició perquè els més joves la reconeixen herència dels d’abans si la fan seva. Cal que la cadena de transmissió no es trenqui i és aquí on volia arribar.

El capital de la dansa

0

Dissabte Barcelona serà proclamada solemnement i festiva com a “capital de la Sardana 2014”. Fins a principis de 2015, un programa curull d’actes de tot tipus al voltant de la sardana se sumarà a la programació habitual de la cosmopolita i moderna Barcino. La Barcelona del Mobile World Congress, de bracet amb la celebració del Tricentenari, esdevé ciutat sardanista per excel·lència.

El gran canyó del Colorado

0

És en aquests moments previs a la convocatòria de la consulta que ja fa temps que els serveis d’intel·ligència espanyols, juntament amb totes les institucions de l’Estat al servei del govern, tenen tot un arsenal de notícies bomba per empastifar a tort i a dret tot aquell que signifiqui quelcom o gosi entrar a l’arena política independentista. ‘Difama que algo queda’. Sense pretendre-ho, a cop de titular, filtració o declaració, ens ajuden a fer net, mentre la seva porqueria els queda sota l’estora i es va fent gran i gran... Diu molt poc d’ells, que, sabent-ho d’ençà d’anys, han callat pel seu propi interès, com un as a la màniga alhora que com un comodí de xantatge. L’interès general no era una qüestió d’Estat.

No te vayas pa Extremadura, Paqui

0

L’escena passa a la Garriga un dissabte de tardor, tot i que no fa pas fred. Molta cua al forn de pa perquè hi ha mercat. D’entre les converses improvisades de la cua, sorgeix el debat de la independència entre dues clientes de davant meu i la fornera.

Amén a votar

0

Sí, sí, el títol no està mal escrit. Perdoneu el joc de paraules només començar; si seguiu llegint, entendreu el perquè.

Si tot va com sembla que anirà, sembla ser que els papes (em refereixo a Madrid, per tant, los papás) no ens deixaran fer la famosa consulta, és a dir, autoconsultar-nos –perquè la consulta la faríem nosaltres i no pas ells–, cosa que també porta per nom referèndum d’autodeterminació i, per això, avui parlarem de votar. Parlarem d’eleccions; sigui en format consulta, referèndum o eleccions amb caràcter plebiscitari amb un xic d’humor.

Pren-la-hi

0

Una àvia –confesso que tinc tirada a xerrar amb les àvies em diu que no vindrà, que ens ho deixa per nosaltres. No hi veu bé i ens faria anar malament: Aneu tan lluny! Us ho deixo pels joves, jo ja hi estaré amb el cor i ho miraré per la catalana(sic). Per col·laborar però, ha comprat la samarreta groga commemorativa. Voldria venir a la cadena però no s’hi atreveix. El cos no li respon com ella voldria.

Centenàriament revolucionari

0

Si una coral garriguenca destaca per constància i antiguitat, aquesta és sens dubte la Societat Coral l’Aliança, coneguda com "El coro”. El proper diumenge, aquesta massa coral orfeònica claveriana celebra la inauguració del nou monument a Anselm Clavé –que se situarà ara a la plaça de Can Dachs– i ho farà amb un concert i sardanes amb la Cobla Vila d’Olesa.

Són negres!

0

Les males llengües independentistes que controlen com tots sabem els mitjans de comunicació tan nacionals com estatals ens han advertit que l’Estat ha enviat prop de 700 policies (aquells de la inteligencia nacional superior) a casa nostra. Des d’aquestes humils línies, us dono el nostre Déuvosguard particular, oh benvinguts, passeu, passeu...

En aquests temps que corren, no estem per rebutjar 700 persones amb un bon sou, que surtin, gastin, viatgin, comprin i elaborin informes... fet que suposarà una petita reactivació de la nostra migrada economia catalana on molts senyors Esteves (el de l’Auca) estaran contents amb aquests nous veïns que s’estan repartint per arreu del Principat i amb seu davant de El Corte Inglés. Comerciants i botigues de vetes i fils, de queviures, paquis 24 hores i grans multinacionals es freguen ja les mans amb els nous clients...

AUTORS

65 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
14 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS