Comprem l’invent

0

Ja ha passat un any d’ençà de la darrera Diada i novament estem convocats a formar files. Ens hem acostumat a manifestacions Made in ANC i ara el dubte és què farem els futurs 11-S, car ja estarà tot inventat. Tant de bo sigui així i per primer cop el país celebri una victòria. Llavors podrem aprofitar per anar a la platja o fer alguna ruta patriòtica començant pel Born i que passi per  Moià – bressol de Rafael de Casanova-, Castellterçol – la llar de Prat de la Riba-, Sant Vicenç dels Horts i acabant a Vilassar, el poble d’estiueig d’en Mas. Bromes a part, aquestes ratlles pretenen conscienciar-nos del valor i del gest de tots els que participen d’aquesta llista política amb regust civil.

Penseu que les passarem putes

0

Haureu notat que al mercat dels dissabtes d’ençà un temps que hi ha parades que, sense gènere, intenten convèncer-nos amb cara riallera que cadascuna té el millor producte.

S’atansen les municipals, ai las! Això, que passa a tots els pobles del país, a la Garriga té una significació especial perquè comptem amb més llistes que la mitjana de Catalunya. Especial, també, perquè durant els darrers anys el municipi ha patit algunes legislatures convulses que han deixat petjada fonda, amb enemistats i coalicions impossibles i amb ombres allargassades. Especial perquè hi ha hagut alternança política i pactes entre diferents partits davant l’homogeneïtat històrica de molts municipis de l’entorn. Especial perquè fins fa poc hem tingut de veí un agitador de ribera que tan bon punt s’ha desenamorat, ha fotut el camp deixant-hi de virrei un admirador que ni tan sols s’ha despullat (tampoc cal). Especial, simplement, perquè és el nostre poble i esdevé, per aquest mateix motiu, la nostra radiografia política més propera i tot un avanç del que pot passar al setembre.

Relleu

0

Pujo amb el tren cap a casa i davant meu hi ha asseguda una monja que de ben segur va cap a Vic. Em ve al cap la paraula relleu pensant que la majoria de congregacions religioses no disposen de noves vocacions que garanteixin el seu futur. Mentrestant, per la finestra s’esbatana el pla de Llerona amb Puiggraciós al fons. Quin relleu envolta la Garriga!

A partir d’aquí, penso en la importància del concepte relleu. En primer lloc perquè Catalunya és un país on el relleu geogràfic -en especial les muntanyes- té una consideració gairebé espiritual. En segon lloc, perquè a través del relleu, ara entès com a corresponsabilitat i compromís en substituir algú en alguna tasca, esdevé l’explicació històrica de nosaltres mateixos com a nació.

Apomellem-nos

0

Fa prop de 100 anys, aquell prohom que com en Fabra hauria de tenir una universitat amb el seu nom per haver ensenyat a llegir -en català- i a normalitzar la llengua –catalana- als nostres avis, creà els Pomells de joventut. Gràcies a ell, una fornada de catalans va conèixer tot allò que els seria prohibit anys després: llegir i expressar-se en la seva llengua. Parlo de Josep Maria Folch i Torres, creador d’En Patufet.

Dels nostres noms

0

Tenim al nostre poble alguns noms propis que donen singularitat semàntica a la nostra vila. Quan Pompeu Fabra féu el seu Diccionari General de la Llengua Catalana, una de les consignes fou la d’evitar incloure-hi localismes; si no haguera estat així, el diccionari tindria avui una dimensió colossal. No obstant, com a veí de Badalona i potser per alguna pressió o demanda, hi inclogué els localismes badalonins badiu i mikako. Cal dir però que la riquesa de tota la nostra llengua està reflectida al diccionari català-valencià-balear, l’Alcover-Moll.

Aquest lloc des d’on escric

0

Aviat farà dos anys que escric regularment en aquest espai, antigament anomenat l’Espai Digital i des de sempre, talaia de llibertat. Però si mai sóc famós i m’independitzo dels meus editors Cucurella per tenir un bloc propi a l’estil de La  Torre de les hores de l’admirat Bernat Dédeu, vull que aquest escrit serveixi ara com a registre i patent del que batejaré com  El Comunidor.

Ella

0

Sovint, pels carrers de la Garriga em trobo amb persones amb les quals s’inicia una conversa improvisada que sovint encapçala una de les dues frases següents i que crec, estan esdevenint tòpiques darrerament: ‘Votarem Víctor?’ i la segona ‘Que maco l’acte d’ahir, eh? Ho vas veure? Hi eres?’. I jo observo, de vegades gratament sorprès, com la il·lusió i l’esperança traspua cada dia de més gent diferent que fins fa poc en restava al marge i estan –estem– disposats a molt.

El cor de la ciutat

0

Fa uns anys, l’anterior telenovel·la de capçalera del país, portava per títol ‘El cor de la ciutat’. Ambientada al barri de Sant Andreu de Palomar, primer, i en una segon etapa, a Sants, va durar unes quantes temporades en pantalla amb molt bona acceptació.

Un servidor llavors no coneixia Sant Andreu i considerava que els actors protagonistes de la sèrie emfatitzaven fins a l’extrem el caràcter de barri d’aquest districte de la cosmopolita i urbana Barcelona. Ara, que per qüestions de feina sovintejo el casc històric de Sant Andreu, hom se n’adona –salvant totes les distàncies– que la imatge de barri que es donava per TVC no estava tant distorsionada.

Russos de Rússia

0

L’altre dia, per TV3 parlaven de pobles abandonats que es venen –i que acostumen a comprar inversors estrangers– i arran d’això, tot fent un xic de publicitat descarada, ens diuen que el Molí de Blancafort de la Garriga està en venda per quasi dos milions d’euros. La notícia se suma a la de dies abans, on el diari El 9nou ens informava que el Balneari –també Blancafort– ha estat comprat per un grup inversor rus per quasi sis milions d’euros. Tot plegat em va fer pensar en aquell acudit sobre un rus i un espanyol del desaparegut Eugenio, i d’aquí el títol de l’article.

Ha sortit al balcó

0

Me la trobo sovint pel Passeig quan surto a córrer. Porto els auriculars posats i quan la veig, me’ls trec ràpidament. És rossa, alegre i vesteix molt bé. A l’atansar-me, els dos somriem amb una complicitat compartida. Avui però, ella somriu més explícitament. Després he sabut el motiu.

És una senyora, paraula que ja denota una certa categoria, un saber estar. Quan era gran haguéssim dit que era guapa i de jove, haguéssim dit que estava bona. Ara, com he dit, porta els anys amb molta dignitat tot i acostar-se als noranta. Dignitat, recordem-ho.

AUTORS

65 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
14 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS