Pujarem dalt dels cims

0

Amb el cor alegre... així continua la cançó que va escriure fa anys en Martí Sunyol, que tots sabem i que escau perfectament per definir la pujada a Puiggraciós des de la Garriga. I és que a finals d’abril, pels volts de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, des de temps ancestrals (potser prop de 300) els garriguencs pugem a Puiggraciós col·lectivament.

Voldria ser d’un estat…

0

Per viure tranquil·lament esgrimint només l’argument de la legalitat vigent davant qualsevol proposta. Voldria declarar-me amant de la cultura i de les llengües mentre empro només la meva i desprecio les que ignoro.

Voldria dir que la meva cultura abasta fins als confins de la terra però dividir-ne una altra només perquè hi passa un riu pel mig. Voldria dir que la meva nació és la més antiga del planeta i quedar-me tan ample. Voldria ser-ho per dir que es persegueix una llengua que impera arreu obviant que la meva cultura ha perseguit la veïna durant segles.

Penseu que les passarem putes

0

Haureu notat que al mercat dels dissabtes d’ençà un temps que hi ha parades que, sense gènere, intenten convèncer-nos amb cara riallera que cadascuna té el millor producte.

S’atansen les municipals, ai las! Això, que passa a tots els pobles del país, a la Garriga té una significació especial perquè comptem amb més llistes que la mitjana de Catalunya. Especial, també, perquè durant els darrers anys el municipi ha patit algunes legislatures convulses que han deixat petjada fonda, amb enemistats i coalicions impossibles i amb ombres allargassades. Especial perquè hi ha hagut alternança política i pactes entre diferents partits davant l’homogeneïtat històrica de molts municipis de l’entorn. Especial perquè fins fa poc hem tingut de veí un agitador de ribera que tan bon punt s’ha desenamorat, ha fotut el camp deixant-hi de virrei un admirador que ni tan sols s’ha despullat (tampoc cal). Especial, simplement, perquè és el nostre poble i esdevé, per aquest mateix motiu, la nostra radiografia política més propera i tot un avanç del que pot passar al setembre.

La muntanya que riu

0

Reconec que tinc fal·lera per Puiggraciós i sempre que puc, m’hi escapo. Me’n sento atret i orgullós, què hi farem. No debades, crec que aquest sentiment és compartit per molts garriguencs, cosa que no és difícil car és un recurs natural, social i religiós a l’abast del nostre poble.

Quin és, però, l’encant de Puiggraciós si no és més que un petit puig arrasat per les flames, que no és ni cinglera ni Montseny?

Amén a votar

0

Sí, sí, el títol no està mal escrit. Perdoneu el joc de paraules només començar; si seguiu llegint, entendreu el perquè.

Si tot va com sembla que anirà, sembla ser que els papes (em refereixo a Madrid, per tant, los papás) no ens deixaran fer la famosa consulta, és a dir, autoconsultar-nos –perquè la consulta la faríem nosaltres i no pas ells–, cosa que també porta per nom referèndum d’autodeterminació i, per això, avui parlarem de votar. Parlarem d’eleccions; sigui en format consulta, referèndum o eleccions amb caràcter plebiscitari amb un xic d’humor.

No te vayas pa Extremadura, Paqui

0

L’escena passa a la Garriga un dissabte de tardor, tot i que no fa pas fred. Molta cua al forn de pa perquè hi ha mercat. D’entre les converses improvisades de la cua, sorgeix el debat de la independència entre dues clientes de davant meu i la fornera.

De fites i de fundacions

0

Crec fermament que històricament la nostra vila ha gaudit d’un dinamisme cultural envejable. I no es tracta de genètica, sinó d’acumulació de capital humà i de creativitat. Parlo de personatges, d’institucions i de moviments que amb la seva tasca durant anys han fet que la Garriga esdevingués un pol d’atracció cultural, on gairebé tothom hi ha fet parada per un motiu o per un altre i que sovint aporta en creació i oferta cultural més del que pot digerir.

Dels nostres noms

0

Tenim al nostre poble alguns noms propis que donen singularitat semàntica a la nostra vila. Quan Pompeu Fabra féu el seu Diccionari General de la Llengua Catalana, una de les consignes fou la d’evitar incloure-hi localismes; si no haguera estat així, el diccionari tindria avui una dimensió colossal. No obstant, com a veí de Badalona i potser per alguna pressió o demanda, hi inclogué els localismes badalonins badiu i mikako. Cal dir però que la riquesa de tota la nostra llengua està reflectida al diccionari català-valencià-balear, l’Alcover-Moll.

Pren-la-hi

0

Una àvia –confesso que tinc tirada a xerrar amb les àvies em diu que no vindrà, que ens ho deixa per nosaltres. No hi veu bé i ens faria anar malament: Aneu tan lluny! Us ho deixo pels joves, jo ja hi estaré amb el cor i ho miraré per la catalana(sic). Per col·laborar però, ha comprat la samarreta groga commemorativa. Voldria venir a la cadena però no s’hi atreveix. El cos no li respon com ella voldria.

Capital cultural

0
Els que em coneixen saben que sempre he dit amb orgull ―i un xic de provocació― que la Garriga és la Capital Cultural del...

AUTORS

63 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS