Penseu que les passarem putes

0

Haureu notat que al mercat dels dissabtes d’ençà un temps que hi ha parades que, sense gènere, intenten convèncer-nos amb cara riallera que cadascuna té el millor producte.

S’atansen les municipals, ai las! Això, que passa a tots els pobles del país, a la Garriga té una significació especial perquè comptem amb més llistes que la mitjana de Catalunya. Especial, també, perquè durant els darrers anys el municipi ha patit algunes legislatures convulses que han deixat petjada fonda, amb enemistats i coalicions impossibles i amb ombres allargassades. Especial perquè hi ha hagut alternança política i pactes entre diferents partits davant l’homogeneïtat històrica de molts municipis de l’entorn. Especial perquè fins fa poc hem tingut de veí un agitador de ribera que tan bon punt s’ha desenamorat, ha fotut el camp deixant-hi de virrei un admirador que ni tan sols s’ha despullat (tampoc cal). Especial, simplement, perquè és el nostre poble i esdevé, per aquest mateix motiu, la nostra radiografia política més propera i tot un avanç del que pot passar al setembre.

Lleronins i garriguencs en guerra

0

Diu Josep Maurí al primer volum de la preuada “Història de la Garriga” que l’any 1306 va haver-hi una guerra entre la Garriga i Llerona. Renoi, garriguencs i lleronins enfrontats bèl·licament!

Avui dia no sabem encara el perquè d’aital batussa però segons Maurí, un vell document conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó resa “que referint-se al dit Bernat de Rosanes i a tots i cada un dels homes habitants en la parròquia de La Garriga, de la Vegueria del Vallès (...) segons diuen, entre vosaltres vàreu fer un conveni il·lícit i una empresa i una conjuració i una conspiració de què us sostindríeu i ajudaríeu contra tots els homes i persones”. Aquest pacte s’estrenà, segons sembla, contra els lleronins, i aquell any, al crit de Via Fora! els garriguencs invadiren armats el terme de la parròquia de Llerona, entrant a la masia de Can Simó de Moratia, perseguint el mateix Simó i segrestant a Berenguer Olrani, duent-lo al Casal de Rosanes tot llevant-los ses armes. Aquest acció, que amb aquests personatges sembla extreta dels Pastorets de Folch i Torres, és un fet real de la nostra història local.

Pren-la-hi

0

Una àvia –confesso que tinc tirada a xerrar amb les àvies em diu que no vindrà, que ens ho deixa per nosaltres. No hi veu bé i ens faria anar malament: Aneu tan lluny! Us ho deixo pels joves, jo ja hi estaré amb el cor i ho miraré per la catalana(sic). Per col·laborar però, ha comprat la samarreta groga commemorativa. Voldria venir a la cadena però no s’hi atreveix. El cos no li respon com ella voldria.

Relleu

0

Pujo amb el tren cap a casa i davant meu hi ha asseguda una monja que de ben segur va cap a Vic. Em ve al cap la paraula relleu pensant que la majoria de congregacions religioses no disposen de noves vocacions que garanteixin el seu futur. Mentrestant, per la finestra s’esbatana el pla de Llerona amb Puiggraciós al fons. Quin relleu envolta la Garriga!

A partir d’aquí, penso en la importància del concepte relleu. En primer lloc perquè Catalunya és un país on el relleu geogràfic -en especial les muntanyes- té una consideració gairebé espiritual. En segon lloc, perquè a través del relleu, ara entès com a corresponsabilitat i compromís en substituir algú en alguna tasca, esdevé l’explicació històrica de nosaltres mateixos com a nació.

Torna el chacacha del tren

0

De nou i any rere any, atès l’impuls d’un petit grup de veïns, tornarem a tallar el carrer dels Banys al Barri de Montserrat. No serà per obres ni per reivindicacions, sinó per aplegar-nos i celebrar una festa que ja ha esdevingut tradició al nostre poble durant el cap de setmana més proper al 27 d’abril. Aquest escrit vol ser un petit homenatge a tots aquells que fins al moment l’han fet possible. Pels que hi són i pels que no.

Va començar als anys vuitanta com una festa senzilla i mig improvisada, com la d’altres barris de la Garriga com Santa Rita, el Barri de Dalt, Sant Ramon, el Barri de la Mercè, el de Can Violí, o la de Ca n’Illa. Algunes d’aquestes festes estan en stand by o malauradament han desaparegut, com les festes de Sant Roc (el barri de la plaça de l’Església) o de Sant Jaume (una capelleta que hi havia al carrer de Can Noguera).

Russos de Rússia

0

L’altre dia, per TV3 parlaven de pobles abandonats que es venen –i que acostumen a comprar inversors estrangers– i arran d’això, tot fent un xic de publicitat descarada, ens diuen que el Molí de Blancafort de la Garriga està en venda per quasi dos milions d’euros. La notícia se suma a la de dies abans, on el diari El 9nou ens informava que el Balneari –també Blancafort– ha estat comprat per un grup inversor rus per quasi sis milions d’euros. Tot plegat em va fer pensar en aquell acudit sobre un rus i un espanyol del desaparegut Eugenio, i d’aquí el títol de l’article.

Esgarrapar la història

0

Com a barceloní de dilluns a divendres, m’agrada descobrir sempre que puc racons desconeguts de la ciutat. Sovint surto una estona abans de casa –o bé hi arribo més tard– perquè opto per passar per aquell carrer estret amb cases baixes o per aquell xamfrà on sé que hi ha una botiga d’aquestes que potser demà haurà abaixat la persiana. La satisfacció d’aquestes coses tan senzilles és similar a la que sento quan tinc l’oportunitat de conèixer i enraonar amb algú que ha estat actor de la història i que hi ha fet una contribució significativa, com aquestes darreres setmanes, que he pogut tenir l’oportunitat de conversar pausadament amb l’escriptor Ramon Folch i Camarasa –fill de Josep Maria Folch i Torres–, el constructor de Gralles Bonamusa d’Argentona o l’escriptora i exalcaldessa de la Garriga Núria Albó.

Comprem l’invent

0

Ja ha passat un any d’ençà de la darrera Diada i novament estem convocats a formar files. Ens hem acostumat a manifestacions Made in ANC i ara el dubte és què farem els futurs 11-S, car ja estarà tot inventat. Tant de bo sigui així i per primer cop el país celebri una victòria. Llavors podrem aprofitar per anar a la platja o fer alguna ruta patriòtica començant pel Born i que passi per  Moià – bressol de Rafael de Casanova-, Castellterçol – la llar de Prat de la Riba-, Sant Vicenç dels Horts i acabant a Vilassar, el poble d’estiueig d’en Mas. Bromes a part, aquestes ratlles pretenen conscienciar-nos del valor i del gest de tots els que participen d’aquesta llista política amb regust civil.

Centenàriament revolucionari

0

Si una coral garriguenca destaca per constància i antiguitat, aquesta és sens dubte la Societat Coral l’Aliança, coneguda com "El coro”. El proper diumenge, aquesta massa coral orfeònica claveriana celebra la inauguració del nou monument a Anselm Clavé –que se situarà ara a la plaça de Can Dachs– i ho farà amb un concert i sardanes amb la Cobla Vila d’Olesa.

Apomellem-nos

0

Fa prop de 100 anys, aquell prohom que com en Fabra hauria de tenir una universitat amb el seu nom per haver ensenyat a llegir -en català- i a normalitzar la llengua –catalana- als nostres avis, creà els Pomells de joventut. Gràcies a ell, una fornada de catalans va conèixer tot allò que els seria prohibit anys després: llegir i expressar-se en la seva llengua. Parlo de Josep Maria Folch i Torres, creador d’En Patufet.

AUTORS

64 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS