La sardana d’en Carles

0
Tinc un amic que ha escrit una sardana, que l’ha compost. S’ha inspirat i, posant una nota rere l’altra al pentagrama, i amb molt...

Cal fer-ho i és de justícia

1
No vegin en aquest article un interès polític ni una justificació partidista. No s’entestin tampoc a llegir entre línies un suport a una llista...

La Garriga és dissabte

0
Sovint les persones tenim un color preferit, un animal o un lloc que ens identifica, tal com un equip de futbol o, fins i...

Aquest jovent que puja

0
Sovint, quan sentim l’expressió ‘aquest jovent que puja’ o la seva expressió germana encara més comuna, ‘la joventut d’avui dia’, la frase continua amb...

Garrigarencs

0
Em perdonareu que avui parli de gent propera que alhora no ho són tant, perquè el que diré no va per ningú en concret,...

Un Corpus amb cos i ànima

0
El president Pujol, acabada la negociació de l’Estatut, va dir: ‘Ens hem mirat al mirall i no ens hem agradat’. Avui, i parlant en...

Capital cultural

0
Els que em coneixen saben que sempre he dit amb orgull ―i un xic de provocació― que la Garriga és la Capital Cultural del...

Pujarem dalt dels cims

0

Amb el cor alegre... així continua la cançó que va escriure fa anys en Martí Sunyol, que tots sabem i que escau perfectament per definir la pujada a Puiggraciós des de la Garriga. I és que a finals d’abril, pels volts de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, des de temps ancestrals (potser prop de 300) els garriguencs pugem a Puiggraciós col·lectivament.

Lo nostre Marraco

0

A ponent, el mot Marraco designa una cucafera o un ésser fantàstic que espanta les criatures i per això als lleidatans els és un nom prou comú mentre que a la resta del Principat ens és majoritàriament desconegut excepte a la Garriga, que ens recorda a un carrer. Un vial que porta el nom de Josep Sancho Marraco des de l’any 1921, quan l’ajuntament decidí que l’antic carrer del Forn passaria a dur el nom d’un dels seus fills més il·lustres, un garriguenc de només 42 anys i que encara trigaria gairebé 40 anys més a morir. Prolífic compositor de més de 500 obres, va rebre més d’un centenar de premis i fou homenatjat sovint per institucions i entitats, alhora que reclamat per ser membre de jurats i comitès musicals.

La muntanya que riu

0

Reconec que tinc fal·lera per Puiggraciós i sempre que puc, m’hi escapo. Me’n sento atret i orgullós, què hi farem. No debades, crec que aquest sentiment és compartit per molts garriguencs, cosa que no és difícil car és un recurs natural, social i religiós a l’abast del nostre poble.

Quin és, però, l’encant de Puiggraciós si no és més que un petit puig arrasat per les flames, que no és ni cinglera ni Montseny?

AUTORS

88 ARTICLES0 COMENTARIS
40 ARTICLES0 COMENTARIS
23 ARTICLES0 COMENTARIS
18 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
2 ARTICLES0 COMENTARIS