El galliner

0
 {jcomments on}

Un fet que va passar desapercebut ara farà uns quatre anys va ser la instal·lació d'un galliner a la Plaça de l'Església, concretament al número 2. Sense previ avís i sense demanar el canvi d'usos, ens van plantar una gàbia que, com tot galliner, ha estat plena de soroll, plena de merda (molta merda! Per totes bandes!) i sobretot ous, molts ous! Perquè no em direu que no s'ha de tenir ous (i demano disculpes per aquesta expressió tant masclista) per fer el que s'ha fet o deixat de fer durant aquests darrers quatre anys.

Hem de cremar el rostoll

0

{jcomments on}A La Granja tenim un problema greu amb el rostoll: mentre que uns volen enviar-lo a cremar ben lluny, d’altres voldrien cremar-lo als límits dels dominis i poder encendre les bombetes de franc. El tema no és fàcil, ja que depenent des d’on es mira el vent ens tira el fum a la cara o el dissipa. Tal i com m’havia compromès, intentaré ser objectiu.

De les converses que he tingut i de les informacions que he pogut recollir en poques hores, he de dir que cap està implicada en el nostre poble i, per tant, no prové ni de Tamayo (amb qui no hi tinc cap lligam personal o econòmic) ni de la Plataforma Anti-incineradora (on si que hi tinc coneguts i, a més, disposats a donar-me molts informes). Però entre aquestes persones hi ha enginyers industrials energètics, professors de Ciències Ecològiques i un metge especialitzat en malalties respiratòries… jo els dono credibilitat.

El galliner (II)

0

Doncs sembla que el galliner que van instal·lar a la plaça de l’Església comença a estar una mica revoltat. Fins ara el tenim tal com el vàrem explicar mínimament al primer article d’opinió de La Granja, però si allò ja era un guirigall, el que treu el cap ara que estem en precampanya sembla encara més divertit.

De tots els que tenim ara sembla que no en desapareixerà gairebé cap, però també sembla que hi haurà encara més gallines, amb el que el sarau fa pinta de ser històric. Comencem a veure qui tenim (per ordre de representació, que no se’m titlli de partidista):

El rec

0

{jcomments on}La granja és creuada per un rec que, gràcies a Déu, rega poc els horts i els camps de casa nostra. Això pensava jo veient el calendari que aquest any han distribuït des de l'Ajuntament amb fotos del riu (?) Congost al seu pas per la Garriga. I és que les fotos fan posar els pèls de punta.

I no! No és que l'OAMC o la Mercè Mayol hagin fet unes fotos dolentes, tot el contrari, com a fotògrafs han tret el millor de cada racó... el que passa és que els racons de riu al seu pas per casa nostra fan pena... però molta! No hi ha per on agafar-ho! Ep! I jo sóc dels que ha fet tot el tram del riu des del Figaró fins a Llerona, però com a entorn natural és per posar-se a plorar.

Els xarlatans

0

A finals de març va venir a la granja en Quim Masferrer, un joglar procedent del Teatre de Guerrilla que ens portava l’espectacle “El xarlatan”. Segons resa la propaganda, un “xarlatan” és un “personatge excèntric que, de poble en poble, oferia remeis, beuratges i solucions definitives i miraculoses a tot tipus de problemes”... I que generalment no funcionaven.

Les eleccions a La Granja

0

{jcomments on}Ahir a La Granja es varen viure les eleccions al Parlament de Catalunya d’una manera que ens hauria d’omplir d’orgull a tots els garriguencs (de naixement o d’adopció) per diverses raons: per una banda la tranquil·litat de la jornada electoral, fins i tot quan l’Albert Rivera va anar a exercir el seu dret a vot, per una altra per l’alta participació, sempre per sobre de la mitjana de Catalunya, d’un poble que viu la política amb una intensitat meravellosa i, en tercer lloc, i d’això vull parlar avui, del programa electoral que es va dur a terme a Ràdio Silenci.

El femer (amb perdó)

0

Si una cosa tenim a La Granja és que som escatològics, i sent d’una nació amant del caganer, el patufet i de fer cagar el tió podem dir que som molt catalans. Nosaltres, però, anem molt més enllà: ens caguem en tot i tirem merda al primer que passa.

Que la Garriga és un poble on es viu la política al carrer és públic i notori. Si ens remetem a les participacions electorals es veu estadísticament; si baixem a peu de carrer (ja sigui real o virtual) encara es veu més clar. El que passa és que el que abans semblava més aviat una conversa raonable ara s’ha convertit en un guirigall més digne d’aparèixer a Tele5 que als mitjans de comunicació local. A la que algú diu alguna cosa ja en té tres que se li tiren a sobre, a la que un diu que li agraden les obres del centre té el risc de morir lapidat (ara que han tret algunes llambordes s’ha d’anar al tanto), els que estan a favor de la biomassa disparen a matar contra els que no i viceversa… Gent! Una mica de calma!

Bon Nadal des de La Granja

0

{jcomments on}Bé! Ha arribat el Nadal i amb ell totes aquelles coses que fem per aquestes dates: felicitar-nos per la Marató de TV3, mirar enrere i trobar a faltar els que han marxat, mirar endavant i fer-nos bons propòsits, participar en diversos sopars de Nadal... i tot durant uns dies en els que tot sembla màgic. I no parlo de la màgia dels reis o del tió, sinó de la capacitat que tenim d'anar tots a una.

El gos

0

Permeteu-me que per un cop parli de mi, a qui en el primer escrit vaig referir-me com a “el gos”. I no és per una qüestió d’egocentrisme, sinó per tal que tothom pugui mesurar els meus pensaments i escrits.

Ara fa un parell d’anys, un petit grup de persones vàrem començar a treballar en un projecte anomenat “La Bòbila”, on es pretenia crear una espècie de “consell del poble” amb tota aquella gent que tingués voluntat de treballar des del poble pel poble, en les àrees en les que pogués ser competent. Es pretenia que mestres, AMPA’s i gent de l’entorn educatiu parlessin d’educació; comerciants, autònoms i empresaris parlessin d’economia; clubs, esportistes i entitats diverses parlessin d’esport i equipaments esportius, etc. Allò era una idea sorgida des de la societat, des d’un grup de gent que parlàvem molts cops de política i vèiem que l’Ajuntament anava pel pedregar. En aquell grup hi havia un noi politòleg i que en aquell moment no era candidat de res anomenat Jordi Perales, que ara encapçala la llista d’Acord, com tothom sap.

On posem la portalada?

0

Es veu que a La Granja tenim un problema amb la portalada: que es veu que no sabem on posar-la. Resulta que l’hem de fer més gran, per a què hi puguin passar dues persones alhora i es veu que tot no hi cap. Vejam:

Fa uns quants dies… setmanes… mesos… anys… lustres… dècades… buf! No sé, molt! Deia que fa temps que ens diuen que la línia de tren de la Garriga s’ha de desdoblar, que podrem tenir un sistema de comunicacions amb dos sentits simultanis (Full Duplex en terminologia tècnica) en comptes de passos alternatius (Half Duplex). L’avenç és significatiu, ja que seria com tenir ADSL a La Granja… tot un progrés pel pagès… que actualment, com passava amb els vells mòdems, es talla tot sovint.

AUTORS

65 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
14 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS