El galliner (II)

0

Doncs sembla que el galliner que van instal·lar a la plaça de l’Església comença a estar una mica revoltat. Fins ara el tenim tal com el vàrem explicar mínimament al primer article d’opinió de La Granja, però si allò ja era un guirigall, el que treu el cap ara que estem en precampanya sembla encara més divertit.

De tots els que tenim ara sembla que no en desapareixerà gairebé cap, però també sembla que hi haurà encara més gallines, amb el que el sarau fa pinta de ser històric. Comencem a veure qui tenim (per ordre de representació, que no se’m titlli de partidista):

El gos

0

Permeteu-me que per un cop parli de mi, a qui en el primer escrit vaig referir-me com a “el gos”. I no és per una qüestió d’egocentrisme, sinó per tal que tothom pugui mesurar els meus pensaments i escrits.

Ara fa un parell d’anys, un petit grup de persones vàrem començar a treballar en un projecte anomenat “La Bòbila”, on es pretenia crear una espècie de “consell del poble” amb tota aquella gent que tingués voluntat de treballar des del poble pel poble, en les àrees en les que pogués ser competent. Es pretenia que mestres, AMPA’s i gent de l’entorn educatiu parlessin d’educació; comerciants, autònoms i empresaris parlessin d’economia; clubs, esportistes i entitats diverses parlessin d’esport i equipaments esportius, etc. Allò era una idea sorgida des de la societat, des d’un grup de gent que parlàvem molts cops de política i vèiem que l’Ajuntament anava pel pedregar. En aquell grup hi havia un noi politòleg i que en aquell moment no era candidat de res anomenat Jordi Perales, que ara encapçala la llista d’Acord, com tothom sap.

La Renfe i la mare que els va conduir

0

Aquest cop no parlaré exclusivament de La Granja, però sent el tren un mitjà de transport tant utilitzat a la Garriga no puc obviar el tema. Aquesta vaga classificable d’injusta, salvatge, insolidària, estúpida i/o mil coses més no deixa indiferent ningú, fins i tot els que no agafem el tren cada matí. Jo el començaré a agafar el dimarts, així que espero que aleshores ja s’hagi solucionat tot.

D’aquesta vaga no discutiré sobre les peticions, ja que tothom té dret a demanar cobrar més, treballar menys i tenir més vacances (altra cosa és que s’ho mereixin, però això ja és un tema entre empresa i treballadors en el que jo no hi entro). Tampoc vull entrar en el joc de “n’hi ha d’altres que estan pitjor” perquè quan ho fem nosaltres no pensem en altres pobles molt més pobres que nosaltres i que de ben segur voldrien ser “explotats” com ens “exploten” aquí.

Resultats electorals del 28-N…el tercer en discòrdia

0

{jcomments on}Doncs recollint el guant que ens van llençar els de La Garriga Digital als contertulians del programa Especial Eleccions de Ràdio Silenci (gran plaer debatre amb els senyors Cucurella i Moya) jo també faré el meu escrit sobre les eleccions al Parlament en clau local.

Mocions estèrils

0

Als plens de l’Ajuntament trobem moltes vegades punts com “Moció de suport al poble X pel terrible succés que sacseja a …”, fet que no és exclusiu dels ajuntaments, sinó que també els trobem al Parlament de Catalunya o al Parlamento Español. Jo no és que estigui en contra de solidaritzar-se amb altra gent o amb altres pobles que viuen una situació dramàtica, però dubto de la seva importància i la seva eficiència.

Els xarlatans

0

A finals de març va venir a la granja en Quim Masferrer, un joglar procedent del Teatre de Guerrilla que ens portava l’espectacle “El xarlatan”. Segons resa la propaganda, un “xarlatan” és un “personatge excèntric que, de poble en poble, oferia remeis, beuratges i solucions definitives i miraculoses a tot tipus de problemes”... I que generalment no funcionaven.

El rec

0

{jcomments on}La granja és creuada per un rec que, gràcies a Déu, rega poc els horts i els camps de casa nostra. Això pensava jo veient el calendari que aquest any han distribuït des de l'Ajuntament amb fotos del riu (?) Congost al seu pas per la Garriga. I és que les fotos fan posar els pèls de punta.

I no! No és que l'OAMC o la Mercè Mayol hagin fet unes fotos dolentes, tot el contrari, com a fotògrafs han tret el millor de cada racó... el que passa és que els racons de riu al seu pas per casa nostra fan pena... però molta! No hi ha per on agafar-ho! Ep! I jo sóc dels que ha fet tot el tram del riu des del Figaró fins a Llerona, però com a entorn natural és per posar-se a plorar.

El galliner

0
 {jcomments on}

Un fet que va passar desapercebut ara farà uns quatre anys va ser la instal·lació d'un galliner a la Plaça de l'Església, concretament al número 2. Sense previ avís i sense demanar el canvi d'usos, ens van plantar una gàbia que, com tot galliner, ha estat plena de soroll, plena de merda (molta merda! Per totes bandes!) i sobretot ous, molts ous! Perquè no em direu que no s'ha de tenir ous (i demano disculpes per aquesta expressió tant masclista) per fer el que s'ha fet o deixat de fer durant aquests darrers quatre anys.

Bon Nadal des de La Granja

0

{jcomments on}Bé! Ha arribat el Nadal i amb ell totes aquelles coses que fem per aquestes dates: felicitar-nos per la Marató de TV3, mirar enrere i trobar a faltar els que han marxat, mirar endavant i fer-nos bons propòsits, participar en diversos sopars de Nadal... i tot durant uns dies en els que tot sembla màgic. I no parlo de la màgia dels reis o del tió, sinó de la capacitat que tenim d'anar tots a una.

Hem de cremar el rostoll

0

{jcomments on}A La Granja tenim un problema greu amb el rostoll: mentre que uns volen enviar-lo a cremar ben lluny, d’altres voldrien cremar-lo als límits dels dominis i poder encendre les bombetes de franc. El tema no és fàcil, ja que depenent des d’on es mira el vent ens tira el fum a la cara o el dissipa. Tal i com m’havia compromès, intentaré ser objectiu.

De les converses que he tingut i de les informacions que he pogut recollir en poques hores, he de dir que cap està implicada en el nostre poble i, per tant, no prové ni de Tamayo (amb qui no hi tinc cap lligam personal o econòmic) ni de la Plataforma Anti-incineradora (on si que hi tinc coneguts i, a més, disposats a donar-me molts informes). Però entre aquestes persones hi ha enginyers industrials energètics, professors de Ciències Ecològiques i un metge especialitzat en malalties respiratòries… jo els dono credibilitat.

AUTORS

65 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
14 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS