Per la Dignitat - Grup d’Opinió

Quin model sociopolític volem? S'ha celebrat un referèndum amb agressions evidents per part de la policia i la Guàrdia Civil. Imatges per la reflexió. Desautorització total en nom de la llei i la Constitució espanyola. Democràtiques de debò? Més de 2.300.000 votants catalans van decidir, malgrat tot, una clara majoria en favor de la independència; L'Estat espanyol, amb partits i votants també catalans, ja ha decidit que Catalunya segueixi a Espanya. Què suggereix el tracte que es dispensa a Catalunya? Amb o sense dignitat? “A” o “sota” Espanya? Quin model decidiran els votants catalans amb dignitat democràtica i sentit de justícia, el 21-D?

Continua la preparació del referèndum de l’1 d’octubre i creixen els atacs, ja totalment al marge d'una Constitució democràtica de debò.

Que “la prioritat és defensar la Constitució” s’ha publicat pertot. Però... és que aquesta es va elaborar de manera normal o clarament determinada per la sortida del franquisme, per influències militars i amb una orientació decididament partidista?

L’última enquesta del diari de Pedro J. Ramírez s’assenyala que els contraris a l’Estat propi són un 45,7%, mentre que el 50,1% desitja la independència. Què està passant? El tsunami d'una societat en la que en un 80% vol votar i decidir el seu futur ha guanyat força després dels dos atemptats a Catalunya. Creix l’asfíxia econòmica i l’amenaça de tot tipus contra els qui cometin el “delicte” de ser demòcrates i defensar la seva dignitat, llibertat i el benestar que es mereixen. Però el tractament de l’atemptat polític i mediàtic ofereix una cara encara pitjor de l’Estat espanyol, dels seus polítics i dels seus mitjans de comunicació.

Respecte els atemptats a Barcelona i Cambrils, s’ha publicat a diversos mitjans que un imam radicalitzat va reclutar, formar i dirigir una cèl·lula gihadista i que tenia una ordre d'expulsió d'Espanya després de sortir de la presó, fa uns anys, però que un jutge la va anul·lar. Va ser legal que romangués a Espanya? Sí. Va ser el millor per a la societat? No. I aquí estan els efectes. Si se n'hagués anat, s’haguessin produït aquests atemptats? Segurament no. Llavors... se sentirà responsable el jutge que va anul·lar l'expulsió dels efectes de la seva decisió? Fins on arriba la responsabilitat d'una decisió? Què és el digne?

Què es diu, aquests dies? Què succeeix? Doncs que continuen les declaracions, fets i decisions en contra de la voluntat de la majoria de catalans sobre l'1 d’octubre. Cada situació mereixeria una reflexió específica però s'acumulen constantment i ja en son moltes. En triarem, però, alguna, per a formular unes preguntes oportunes...

La dignitat es pot definir com la “qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolerar d’ésser ofès”. També seria la “qualitat del que es fa valer com a persona, es comporta amb responsabilitat, serietat i amb respecte cap a si mateix i cap als altres i no deixa que l’humiliïn ni degradin”.

Des d'aquest enfocament, com qualificar la societat catalana i als seus representants polítics? No cal recordar la història des de 1714 ni des de la Transició espanyola; és coneguda i patida! És possible, i un deure, sotmetre el que succeeix a aquest valor universal i irrenunciable que és la Dignitat.

S'ha celebrat un acte en el qual la majoria d'ajuntaments del país s'han compromès a col·laborar en la celebració d'un referèndum l'1 d’octubre. El govern espanyol, amb un sol alcalde del PP en tot Catalunya, considera un fracàs el suport municipal al referèndum i C’s diu que els ajuntaments presents només signifiquen el 43% dels votants. Per la seva banda, el PSOE amenaça als alcaldes que col·laborin amb el referèndum i els líders socialistes catalans no assisteixen a la presentació del projecte del mateix. CSQP diu que el referèndum previst no és el que necessita Catalunya i l’alcaldessa de Barcelona tampoc va assistir a l'acte de suport al referèndum.

Segons informa el prestigiós economista Niño Becerra, de 1980 a 2014 Catalunya ha aportat a Espanya 220.000 milions d'euros més dels que ha rebut. Becerra assegura que Catalunya té un problema gravíssim que és eminentment econòmic, no jurídic ni polític; per la seva banda, el govern català estima el nostre dèficit fiscal en 16.000 milions d’euros anuals, mentre que el govern espanyol el quantifica en 8.800 milions.

A 100 dies del referèndum, segons una recent enquesta (diari ARA), un 42,3% votaria SÍ, un 38,9% votaria NO i un 18,8% no ho sap o no respon; un 18,5% assegura que no votarà i un 5,8% possiblement tampoc. Pot haver-hi una abstenció del 24,3%.

Situació de partida. Anunci i decisió ferma de data i pregunta. Refermen les amenaces del govern espanyol, de PSOE, C’s i les seves sucursals a Catalunya. Algú pregunta com s'ha pogut arribar fins a aquí. Qualsevol país democràtic seriós mai hagués generat aquesta reacció ciutadana: el 9-N, 2.300.000 van desobeir el govern i gairebé 2 milions van optar per la independència. Després d'aquesta macro consulta, alguna autocrítica, rectificació, alguna proposta seriosa perquè tants votants vulguin seguir a Espanya? No. Què abunda en les publicacions?

La Moncloa diu a Puigdemont que aplicarà la força de l'Estat de dret per impedir el referèndum. Mentrestant, la Comissió de Venècia assegura que “la legitimitat va lligada a la legalitat en els Estats democràtics de dret de l'entorn cultural europeu”.