La NO independència… és dependència! (34)

0

És el PP cristià i democràtic? Al Parlament europeu està adscrit al grup demòcrata cristià. A Espanya no sembla ser ni una cosa ni l’altra: genera odis, rebutjos a Catalunya, provoca boicots als productes catalans... El que es diu cristià, no sembla. I demòcrata? Manipula la justícia, el Constitucional, no respecta allò votat al Parlament català, l'espanyol i referendat per la societat catalana anul·lant el més valuós de l'Estatut. I ara... s'oposa al fet que els ciutadans catalans opinin, votin. Això és democràtic?

Què està realment en joc, l’imperi espanyol o Catalunya?

0

Rajoy acusa Puigdemont de voler “trencar Espanya en 24 hores amb un xantatge i amenaça intolerable; vol liquidar l’Estat de dret. Si fóssim en un altre país, en d’altres circumstàncies, potser no estiguéssim parlant de polítics, estaríem parlant d'un intent de cop d'Estat”.

Antecedents. El govern català ha pronunciat a Madrid una conferència sobre el seu projecte perquè Catalunya decideixi democràticament, mitjançant un referèndum acordat, la seva relació amb Espanya.

Com es veu el que està passant a Catalunya des del prisma de la dignitat?

0

Quin model sociopolític volem? S'ha celebrat un referèndum amb agressions evidents per part de la policia i la Guàrdia Civil. Imatges per la reflexió. Desautorització total en nom de la llei i la Constitució espanyola. Democràtiques de debò? Més de 2.300.000 votants catalans van decidir, malgrat tot, una clara majoria en favor de la independència; L'Estat espanyol, amb partits i votants també catalans, ja ha decidit que Catalunya segueixi a Espanya. Què suggereix el tracte que es dispensa a Catalunya? Amb o sense dignitat? “A” o “sota” Espanya? Quin model decidiran els votants catalans amb dignitat democràtica i sentit de justícia, el 21-D?

Per a qui és problema? Per a Catalunya o per a Felipe VI?

0

Si la Generalitat no vol rebre al Rei espanyol serà un problema per a Catalunya perquè suposarà que no representa tot el Principat? Segur? Es pot assegurar que el Borbó sí representa a tota Catalunya? Felipe VI va dir “Catalunya serà el que vulguin els catalans”, però quan els aquests hem volgut expressar què volem, com ha reaccionat? Recolzant la repressió, prohibint! Com a mostra més fefaent, les seves declaracions després de l'1-O. Té paraula i memòria? Els fets demostren que no. Exactament, què li deuen els votants a Catalunya a la monarquia espanyola? És favorable a la monarquia borbònica i castellana, la majoria de la societat catalana? Si la resposta és “no”, qui té el problema seriós? No és un problema evident i un indicador clar que hagi de venir a visitar-nos blindat per les forces de seguretat? Des de la dignitat democràtica, què és el coherent, optar per una República independent i moderna dins del marc europeu o ser cada cop més súbdits d'un Rei castellà hostil, que no demostra cap gest per a ser estimat, acceptat i respectat a Catalunya?

La NO independència… és dependència (28)

0

A qui beneficia el PSC? Al Parlament espanyol, el PSC –una altra vegada! – vota al costat dels qui s'oposen a que els catalans decideixin democràticament. Els seus dirigents diuen: "No tornarem a caure...". O sigui, admeten que anteriorment "ja hi han caigut". Quina fiabilitat mereix el PSC, avui ja PS©OE! En què beneficia als catalans militants o votants socialistes aquest vot en contra de la voluntat de la majoria de la societat catalana i en contra d'una democràcia pura com és voler votar? Els catalans que són i se senten socialistes, per dignitat davant la seva història, identitat, llengua, cultura i recursos... què han de fer?

Líders… o dèspotes il·lustrats? Què triem?

0

Definim ‘líder’ com aquell que visiona una situació que beneficia i millora la societat i la materialitza, que sintonitza amb les demandes d’aquesta i es posa al capdavant per a donar-hi resposta. Despotisme il·lustrat, seria la utilització de les lleis per mantenir el màxim de poder, l'absolutisme: “tot per al poble però sense el poble”. El polític dèspota il·lustrat no consulta, sinó que decideix què convé o no a la societat de forma unilateral.

Fins on arriba la responsabilitat d’una decisió?

0

Respecte els atemptats a Barcelona i Cambrils, s’ha publicat a diversos mitjans que un imam radicalitzat va reclutar, formar i dirigir una cèl·lula gihadista i que tenia una ordre d'expulsió d'Espanya després de sortir de la presó, fa uns anys, però que un jutge la va anul·lar. Va ser legal que romangués a Espanya? Sí. Va ser el millor per a la societat? No. I aquí estan els efectes. Si se n'hagués anat, s’haguessin produït aquests atemptats? Segurament no. Llavors... se sentirà responsable el jutge que va anul·lar l'expulsió dels efectes de la seva decisió? Fins on arriba la responsabilitat d'una decisió? Què és el digne?

Tornar a un passat negatiu és el que volen els unionistes?

0

Peter Drucker deia que “la millor estructura no garantirà resultats però una estructura obsoleta és una garantia de fracàs”, però en el cas que ens ocupa, a una sentència tan encertada podríem afegir-hi el qualificatiu “híper corrupta en tot” per acabar de ser més concrets. És sabut que, quan una empresa, organització o país dedica més esforços a apuntalar-se, defensar-se o conservar-se que no pas a innovar de cara al futur, decau i comença la seva mort.

El 45% de catalans vol ser encara més colonitzat i dependent?

0

L’última enquesta del diari de Pedro J. Ramírez s’assenyala que els contraris a l’Estat propi són un 45,7%, mentre que el 50,1% desitja la independència. Què està passant? El tsunami d'una societat en la que en un 80% vol votar i decidir el seu futur ha guanyat força després dels dos atemptats a Catalunya. Creix l’asfíxia econòmica i l’amenaça de tot tipus contra els qui cometin el “delicte” de ser demòcrates i defensar la seva dignitat, llibertat i el benestar que es mereixen. Però el tractament de l’atemptat polític i mediàtic ofereix una cara encara pitjor de l’Estat espanyol, dels seus polítics i dels seus mitjans de comunicació.

La No independència… és dependència (80)

0

Algun indici d’acord o tercera via?  Per què s'insisteix en que “cal dialogar i arribar a un acord entre Espanya i Catalunya? És creïble que amb una raonable solidaritat  i dient que Catalunya és una nació es pugui seguir junts? Qui fixa la raonable solidaritat? Serà la que decideixin els catalans o la que se l’hi imposi com fins ara? Hi ha algun polític espanyol, algun ciutadà, disposat a cedir un sol euro en favor dels catalans? I què pensar de dir que Catalunya és una nació? Serà només dir-ho...  O permetre que actuï com a tal amb tot el que això implica: identitat, llengua, cultura, autogestió de recursos, lleis, inversions, etc.? Hi ha algun indici d’una mínima predisposició al diàleg, a l'acord, a la renúncia al tracte colonitzador de Catalunya, al fet que els seus habitants visquin amb la dignitat, llibertat i benestar que mereixen?

AUTORS

63 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS