Qui no dona més de si? Espanya, Catalunya o els votants?
Fa uns dies, el diari unionista El Confidencial va publicar una entrevista al filòsof i tuitaire Bernat Dedéu titulada: “El filòsof que està dinamitant el procés des de dins: això ja no dóna més de si". Dedéu és una veu rellevant dins l'independentisme i el Govern potser tem que el seu discurs demolidor cali en el votant català mitjà?
Un filòsof va dir que “el meu ofici és dubtar”, però Dedéu no dubta, dogmatitza; la filosofia és intentar explicar el perquè de les coses, però Dedéu no explica el creixement tan espectacular de l'independentisme, entre d’altres coses. El Confidencial, clarament posicionat pel seu anticatalanisme, utilitza la frase “això no dóna més de si” al seu favor amb intenció d’atiar el conflicte dins el sobiranisme català. Què caldria interpretar?
Els perjudicis de la dependència
Segons les últimes dades del Centre d’Estudis d’Opinió, el 44,9% dels votants catalans rebutgen la independència. Però ofereix més i millor democràcia, la dependència? Quin lloc ocupa Espanya en el rànquing internacional de països democràtics? Hi ha veritable separació de poders? Respecta la seva pròpia Constitució, estatuts i lleis, Espanya? Hi ha quatre proves irrefutables que no podem passar per alt:
Inventa l’estat espanyol la presumpció de culpabilitat i reincidència?
El dret de presumpció d'innocència correspon a tot imputat en un procés penal per a ser tractat com a innocent fins que una sentència ferma estableixi la seva condemna. És un dels pilars bàsics del sistema penal dels estats democràtics, recollit en diferents instruments internacionals i com és evident, figura expressament en la Constitució Espanyola (article 24.2).
Amb el PSOE, arriben nous temps o tornem al passat?
En Miquel Iceta assegura que “el Consell de la República és del tot irrellevant, no existeix”. El líder socialista català critica que els objectius de Carles Puigdemont son “la inestabilitat i la tensió”. I clar, ens preguntem si això és simple demagògia o quelcom que va més enllà. Perquè... com es qualificaria, en termes psiquiàtrics, aquell que nega la realitat? El Consell de la República i tot el que va succeir fins a arribar a aquest, “no ha existit”, segons el PSC. És a dir, que els incompliments sistemàtics del PSOE que han contribuït a la digna reacció de la societat catalana, segurament tampoc.
Monarquia… o república?
No creieu que ja ha arribat el moment de votar ‘República’ o ‘Monarquia’? Son “bones”, per si mateixes, les monarquies o les repúbliques? No. Només són formes d'estat.
Algú va definir que les monarquies es basen en el “dret vaginal” perquè és l'única cosa segura: la descendència materna directa. De la paterna no en parla, com tampoc del nivell de competència o intel·ligència de la persona que regenti el càrrec. I aquest és el quid de la qüestió, que la qualitat d’aquesta monarquia dependrà de la Constitució i dels qui la gestionin. Les monarquies nòrdiques, per exemple, son exemplars; les islàmiques, no.
Per què li diuen triomf al que ha estat una clara derrota?
“De nuevo, el gobierno de España ha vuelto a presumir del 155 por el triunfo del constitucionalismo en Cataluña”. Tenint en compte aquesta agosarada afirmació provinent del PP, ens fem unes preguntes oportunes...
Respectant la normativa electoral espanyola, tenen la majoria absoluta al parlament català, els partits constitucionalistes? El govern va imposar unes noves eleccions per desplaçar als partits independentistes, però ho ha aconseguit? Què interpreta el Gobierno per “triomf del constitucionalisme”? Com qualifica i valora que s'hagi repetit un parlament català decididament independentista i republicà àdhuc comptant amb els vots dependentistes? Ha triomfat el constitucionalisme amb els vots de PP, Cs i PSC? On hi veuen la victòria? La seva teòrica majoria silenciosa s'ha expressat i ha demostrat ser majoria o és, objectivament, una minoria? On és el triomf constitucionalista?
Què es pot esperar del govern socialista espanyol per a Catalunya?
El Periódico realitza una entrevista a la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. Les seves respostes mereixen algunes preguntes oportunes.
Batet: “No sortirem del conflicte català amb un referèndum”. Es va equivocar Anglaterra, Canadà i, ara, Dinamarca, per utilitzar un recurs tan democràtic com és un referèndum? Té l'estat un recurs millor per conèixer l'opinió majoritària de la societat catalana? Serà que saben que la seva opció perdria? Anglaterra i Canadà van fer una oferta i van guanyar. Què ofereix l'estat espanyol a més de dos milions de votants a Catalunya? És democràtic negar la democràcia?
Què hi guanyen els qui creuen en la dependència d’Espanya?
Segons La Moncloa, el balanç del 155 és totalment favorable, tal i com apunten en un informe propi: ni diners ni estructures pel procés independentista. Però resulta que l’estat espanyol ha aplicat un article 155 anticonstitucional i antidemocràtic, segons nombrosos experts nacionals i internacionals i, de fet, ja abans de fer-ho tenia asfixiades i controlades les finances de la Generalitat. Per qui tingui perspectiva cal recordar que l’origen de l’independentisme és conseqüència del reiterat incompliment de compromisos legals i constitucionals, tant de PSOE com de PP, en els estatuts catalans, així com un flagrant incompliment d’inversions, invasió de competències, recentralització i atacs a la cultura i identitat.
Per a qui és problema? Per a Catalunya o per a Felipe VI?
Si la Generalitat no vol rebre al Rei espanyol serà un problema per a Catalunya perquè suposarà que no representa tot el Principat? Segur? Es pot assegurar que el Borbó sí representa a tota Catalunya? Felipe VI va dir “Catalunya serà el que vulguin els catalans”, però quan els aquests hem volgut expressar què volem, com ha reaccionat? Recolzant la repressió, prohibint! Com a mostra més fefaent, les seves declaracions després de l'1-O. Té paraula i memòria? Els fets demostren que no. Exactament, què li deuen els votants a Catalunya a la monarquia espanyola? És favorable a la monarquia borbònica i castellana, la majoria de la societat catalana? Si la resposta és “no”, qui té el problema seriós? No és un problema evident i un indicador clar que hagi de venir a visitar-nos blindat per les forces de seguretat? Des de la dignitat democràtica, què és el coherent, optar per una República independent i moderna dins del marc europeu o ser cada cop més súbdits d'un Rei castellà hostil, que no demostra cap gest per a ser estimat, acceptat i respectat a Catalunya?
AUTORS
