Reflexions entorn la rehabilitació del centre

0

Del procediment de la posta en marxa de la rehabilitació del centre, el primer que s’ha de valorar és el jurat. Sense menysprear a cap membre del jurat, crec que no n’hi ha prou d’escollir amb voluntat participativa, representants dels partits polítics, funcionaris i dues institucions garriguenques (ASIC i Agenda 21).

Garriguencs decebuts

0

En les paraules del gerent de l’Asil-Hospital dirigides als assistents a l’acte central de la commemoració del Centenari de l’Asil-Hospital, va tenir l’encert de recordar públicament als garriguencs que a l’escriptura de donació del terreny de 720 m2 (20% de la finca) de l’Asil-Hospital a l’Ajuntament, mitjançant  la senyora alcaldessa Núria Albó, es llegeix, “La presente donación se otorga con la condición de que en el terreno donado se construirá el CENTRO DE ASISTENCIA PRIMARIA (CENTRO DE SALUD Y ASISTENCIA SOCIAL), quedando excluida la posibilidad de destinar el Centro a otros fines que no sean de carácter sanitario-médico asistencial”.

Fa por tenir por

0

Si algun dia us conviden a una copa en plena nit, procureu que no es tracti de la Martha i en George. Procureu esbrinar si, tot i dir-se Marta i Jordi, treballen a la universitat o tenen res a veure amb el rector. Procureu confirmar que tinguin una història familiar sana, i que els seus hàbits de consum nocturn no incloguin ni el tabac ni l’alcohol. I sobretot, mireu de no jugar a cap dels seus jocs; de no entrar en un cercle que pot semblar inicialment infantil i naïf, per acabar pitjor que “el penjat”.

Si haguessin tingut tot això en compte, en Nick i la Honey no haurien acceptat la invitació de Pere Arquillué i Emma Vilarasau. Una invitació a ésser partícips d’una dissecció visceral i cruel, d’un maltractament emocional tant tòrrid que ens pertorba i ens al·lucina. En Nick i la Honey, com a espectadors d’un teatre infame que representen dins del teatre on estic enganxada a la butaca, pateixen i participen, atrapats, del joc humiliant posat en escena.

Quo Vadis, finançament bancari?

0

Segons l’Informe del Banc d’Espanya emès el 2 de setembre sobre l’evolució dels saldos financers, el finançament a les societats no financeres residents a Espanya ha tingut un descens interanual del 9,8% respecte el juliol de l’any passat. Aquest és el major descens sofert des de juliol de 2009. Des d’aquesta data, els creixements de crèdits s’han reduït des d’un 0,29% a gairebé el 10% actual.

Estirant el fil etimològica del Tió de Nadal

0

Sé que n'heu tingut cura un any més. Que n'heu triat un de ben panxut, amb un forat per poder-lo alimentar. Que no ha passat fred, ni gana, ni set. I que fidelment, l'heu fet "cagar".

El "Tió de Nadal" (tronc de Nadal, soca, xoca), tronca o tizón a l'Aragó, cachafuóc en occità, a Catalunya no necessita presentació. Es tracta d'una tradició d'origen rural amb segles d'història, relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.

No tot està per fer i tot és possible

0

Ahir em va quedar molt més clar que les meves cames podran dur-me molt més lluny del que jo creia i, el que és millor, abans del que em pensava. Em va quedar molt més clar que podré contemplar el mateix paisatge, respirar el mateix aire, sentir les mateixes olors, percebre els mateixos colors, veure el mateix mar, escoltar i emocionar-me amb les notes musicals que tant m’agraden i d’altres que en vindran, que podré gaudir dels llibres, com fins ara, i que tot el que m’envolta serà igual; tot serà igual però hauré fet un viatge molt llarg, un viatge que haurà durat molts, molts anys, que hauré anat molt més lluny del que mai m’hauria imaginat i que, per fi, hauré arribat, sense moure’m, al meu país que, per fi, s’haurà convertit en la terra lliure que sempre he somiat. 

Alcoholisme i postals

0

En Marià Castells va ser contundent, res de beure! Res de beure alcohol, clar! Sí, així ho va dir i defensar el conferenciant d’ahir 27 de maig a l’Aula de la Universitat a l’Abast, qui venia avalat per la seva condició d’exprofessor del Departament de Psiquiatria i Psicologia Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona, exercint en l’especialitat de Psicòleg Clínic, a més de ser llicenciat també en Psicologia Industrial i en Dret.

Els infants i la televisió

0

He llegit a la premsa que segons uns estudis que s’han realitzat per a tot Espanya, uns 850.000 nens i nenes en edat escolar veuen la televisió cada dia fins a les 11 de la nit. Uns 500.000 no dormen un mínim de vuit hores abans d’anar al col·legi. Entre les 8 de la tarda i les 12 de la nit és quan hi ha un consum més gran de televisió per part d’infants de 4 a 12 anys.

Una de les conclusions de l’estudi és que els escolars van cansats a classe, amb una capacitat d’atenció reduïda i, per tant, amb una repercussió negativa en el seu rendiment a les aules.

Sant Benet, Erasmus, Europa

0

Llegí un dia un article de Salvador Sostres que venia a dir que qui marxa d’Erasmus (em sembla que a Itàlia) ho fa per follar. Deixaré aquesta afirmació a judici dels lectors. Jo, dissortadament, no hi he anat. Però oficialment el projecte Erasmus tenia com a finalitat enfortir els vincles europeus entre els estudiants, fent que se sentin part del projecte comunitari per haver viscut en un país de la Unió. I crec que ha donat els seus fruits (em refereixo al sentiment europeu, no siguin malpensats) perquè bona part dels estudiants que han volgut i pogut, tot viatjant –fóra agosarat dir que només s’hi va a estudiar– han acabat sentint-se un xic més europeus, gràcies al seu pas per les universitats (i per sengles festes, sigui dit de passada) d’aquests móns de Déu.

Catalunya no és Espanya, és d’Espanya

0

El matís és diferent, no és igual pertànyer a un col·lectiu que ser-ne presoner; que és com es troba Catalunya dins de l’estat espanyol. Castella, que no Espanya, mai no ha pactat res, sempre ha conquerit, ha estat el seu tarannà habitual. Quan ha hagut de signar un tractat ho ha fet a la força, com és el cas del tractat dels Pirineus o d’Utrecht, ja que no va poder imposar militarment la seva voluntat.

En els casos esmentats, Catalunya va ser la gran perjudicada. En un va perdre el que avui s’anomena Catalunya Nord, i en l’altre, la seva llibertat i independència després de la Guerra de Successió i la presa de Barcelona per part de les tropes castellanes i borbòniques l’any 1714. El decret de Nova Planta, del que ara es compleixen 300 anys, va acabar amb les lleis i constitucions catalanes i va imposar les normes del Borbó.

AUTORS

63 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS