De bat a bat

Un cop coneguda la decisió de l’equip de govern d’aturar les obres de rehabilitació de l’antic CAP ha sortit a la llum una nova i, almenys per a nosaltres, inesperada situació. Parlem del servei d’ambulàncies del SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) ubicat als els baixos de l’antic CAP i conegut popularment com el 061.

Des del mes de juny, un cop traslladats tots els serveis mèdics del CAP al nou edifici, el petit habitacle ocupat pels responsables del 061 s’ha quedat sense aigua calenta i sense ningú que netegi i faci les necessàries tasques de manteniment. I a punt han estat de quedar-se sense llum...

Fa pocs dies es feien públiques les quanties econòmiques que els ajuntaments hauran de retornar a l’Estat en concepte de liquidació dels impostos de l’any 2008. És a dir, la diferència entre els diners lliurats a compte per l’Estat l’any 2008 als ajuntaments i els diners finalment recaptats per aquests. Segons les dades publicades, la Garriga haurà de retornar 343.347,39 € a l’Estat, una xifra que ens situa molt per sobre de la mitja de la resta d’ajuntaments de la nostra comarca. Si fins ara el diferencial havia estat positiu pels municipis, ara s’obre un nou cicle on aquest diferencial resulta negatiu, situació que sembla es repetirà en la liquidació del 2009. Si a tot això, afegim la impossibilitat dels ajuntaments per demanar crèdits el proper any, sembla que no queda més remei que pensar molt bé com planifiquem el futur.

Fa pocs dies, en aquesta mateixa secció, anunciava la intenció de fer durant el ple municipal una sèrie de consideracions a l’equip de govern sobre la remodelació del centre. Finalment, ho vàrem fer en forma de prec, perquè és una de les poques eines que té l’oposició per demanar que es tingui en consideració la nostra opinió a l’hora de prendre decisions, i ho vàrem fer durant el ple perquè hi són presents totes les forces polítiques.

Interessant i recomanable és la lectura dels escrits que aquest mes, algunes forces politiques del consistori, publiquen en el butlletí municipal El Garric, fent diverses consideracions al voltant del trasllat de l’estació. Lectura que recomano complementar amb les entrevistes, que sobre el mateix tema, trobareu a L'Espai Digital.cat

Gràcies al President Zapatero hem passat del "no hi ha crisi" a unes xifres d’atur rècord i hem passat de voler liderar Europa, a no tenir més remei que prendre mesures dràstiques per reduir la despesa pública vist que la resta de països ens han cridat l’atenció. A Catalunya, el Govern tripartit del President Montilla, tampoc ha estat capaç de reaccionar amb mesures ràpides i eficaces. La servitud  del socialisme català a les doctrines marcades des de Madrid, no ho ha permès. I a la Garriga? A la Garriga, el govern municipal encara ni s’ha plantejat que són temps difícils. I perquè? Per què en lloc d’aixecar el cap, mirar al seu voltant i escoltar a la gent, s’emmirallen en les seves pròpies actuacions.

La majoria de persones i famílies que han arribat a la Garriga en els darrers anys, provenen de Barcelona i àrea metropolitana. Per a un habitant d’una gran ciutat, decidir de deixar-la respon a la voluntat de millorar la seva vida buscant tranquil·litat, caràcter de poble i proximitat. Això ho té la Garriga, sabem el que és, n’hem gaudit fins ara, i no ens podem arriscar a perdre-ho.

La crònica de l’últim Ple Municipal té, segons el nostre parer, una especial rellevància i transcendència. Cinc grans temes de plena actualitat social i política es varen posar sobre la taula.

La notícia més rellevant de l’últim Ple Municipal ha estat l’aprovació de pràcticament el cent per cent de les propostes d’augment dels impostos i taxes municipals fetes per l’equip de govern. No ens entretindrem ara i aquí analitzant com i amb quins suports polítics ho han aconseguit, ni comentant els diferents arguments utilitzats per les forces polítiques del consistori a l’hora de recolzar o rebutjar la pujada d’impostos, aquesta tasca la deixem pel mitjans de comunicació.

Nosaltres el que volem és anar més lluny, el que volem és fer propostes i deixar constància de la necessitat de definir un nou model econòmic per les finances municipals, per les finances de tots els municipis, també per a la Garriga. I si necessitem un nou model és perquè molts dels conceptes aplicats fins ara han caducat i cal renovar-los, cal redimensionar-los.

Aquesta passada setmana, llegint per internet les notícies del dia, em vaig quedar bocabadada amb una foto de José M. Aznar fent, amb el dit de la ma, un gest despectiu que tothom pot imaginar, i que anava dedicat a un grup de joves que l’escridassaven a la Universitat d’Oviedo. Dies abans, el Conseller Ernest Maragall havia engegat un esperpèntic camí de declaracions i contradeclaracions sobre la conveniència o no de reeditar el tripartit, en un clar gest de menyspreu cap als seus companys de viatge. De ben segur que més d’un s’estarà preguntant: ¿i que té a veure una cosa amb l’altra? Doncs hi té a veure, i molt! Parlo, senzillament, de respecte. Respecte per la ciutadania, respecte pels polítics i respecte per uns socis de govern que suposadament comparteixen un projecte polític comú.  

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, la gent de Convergència i Unió vàrem  decidir consultar als garriguencs i garriguenques, a peu de carrer, què preferien pel seu poble, si flors o pilones?. Aplicar una certa dosi d’humor a la política local sempre resulta un exercici saludable, i és per això que vàrem repartir 1.500 punts de llibre on mostraven l’evolució d’un grup de pilones que finalment es converteixen en una rosa.