De bat a bat

Temps de pròrroga. Doncs sí, pel que sembla la decisió de com i a on cal ubicar l’estació de tren de la Garriga té una nova pròrroga. El que no sabem és si aquesta nova pròrroga neix fruit d’un empat entre les necessitats del poble i els desitjos del Ministeri de Foment o bé és fruit del cúmul d’indecisions i indefinicions de l’equip de govern.

Aquesta passada setmana, llegint per internet les notícies del dia, em vaig quedar bocabadada amb una foto de José M. Aznar fent, amb el dit de la ma, un gest despectiu que tothom pot imaginar, i que anava dedicat a un grup de joves que l’escridassaven a la Universitat d’Oviedo. Dies abans, el Conseller Ernest Maragall havia engegat un esperpèntic camí de declaracions i contradeclaracions sobre la conveniència o no de reeditar el tripartit, en un clar gest de menyspreu cap als seus companys de viatge. De ben segur que més d’un s’estarà preguntant: ¿i que té a veure una cosa amb l’altra? Doncs hi té a veure, i molt! Parlo, senzillament, de respecte. Respecte per la ciutadania, respecte pels polítics i respecte per uns socis de govern que suposadament comparteixen un projecte polític comú.  

La crònica del ple dels pressupostos publicada per La Garriga Digital.cat reflecteix amb exactitud la posició de Convergència i Unió alhora de definir els principis bàsics que pensem cal tenir en compte alhora d’elaborar el pressupost municipal i que podem resumir en set punts:

1.- Visió de futur i no tan sols a curt termini.

2.- Definir uns objectius clars i concrets.

És correcte avui en dia utilitzar l’expressió fer poble? Segueix sent vigent intentar fer poble? Doncs sí, sens dubte encara hi ha molta gent que creiem que aquesta expressió té un significat especial que cal preservar, perquè és sinònim de cohesió, de convivència i de sentiment de pertinença a un col·lectiu.

Interessant i recomanable és la lectura dels escrits que aquest mes, algunes forces politiques del consistori, publiquen en el butlletí municipal El Garric, fent diverses consideracions al voltant del trasllat de l’estació. Lectura que recomano complementar amb les entrevistes, que sobre el mateix tema, trobareu a L'Espai Digital.cat

Com a complement a la notícia apareguda a El 9 NOU referent a la decisió de l’equip de govern de la Garriga d’aturar les obres de reforma de l’antic Centre d’Assistència Primària (CAP), creiem oportú fer algunes puntualitzacions:

1. Va ser durant el ple municipal del mes de febrer de 2010 quan l’equip de govern va donar compte dels diversos projectes en els que pensaven invertir els quasi 1.600.000 € provinents dels anomenats Fons Zapatero. Uns projectes, però, que ja havien estat aprovats en Junta de Govern feia pràcticament un mes, exactament el 25 de gener de 2010.

Gràcies al President Zapatero hem passat del "no hi ha crisi" a unes xifres d’atur rècord i hem passat de voler liderar Europa, a no tenir més remei que prendre mesures dràstiques per reduir la despesa pública vist que la resta de països ens han cridat l’atenció. A Catalunya, el Govern tripartit del President Montilla, tampoc ha estat capaç de reaccionar amb mesures ràpides i eficaces. La servitud  del socialisme català a les doctrines marcades des de Madrid, no ho ha permès. I a la Garriga? A la Garriga, el govern municipal encara ni s’ha plantejat que són temps difícils. I perquè? Per què en lloc d’aixecar el cap, mirar al seu voltant i escoltar a la gent, s’emmirallen en les seves pròpies actuacions.

La crònica de l’últim Ple Municipal té, segons el nostre parer, una especial rellevància i transcendència. Cinc grans temes de plena actualitat social i política es varen posar sobre la taula.

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, la gent de Convergència i Unió vàrem  decidir consultar als garriguencs i garriguenques, a peu de carrer, què preferien pel seu poble, si flors o pilones?. Aplicar una certa dosi d’humor a la política local sempre resulta un exercici saludable, i és per això que vàrem repartir 1.500 punts de llibre on mostraven l’evolució d’un grup de pilones que finalment es converteixen en una rosa.

La majoria de persones i famílies que han arribat a la Garriga en els darrers anys, provenen de Barcelona i àrea metropolitana. Per a un habitant d’una gran ciutat, decidir de deixar-la respon a la voluntat de millorar la seva vida buscant tranquil·litat, caràcter de poble i proximitat. Això ho té la Garriga, sabem el que és, n’hem gaudit fins ara, i no ens podem arriscar a perdre-ho.