La música, els nostres fills i la societat
La música afavoreix la vida interior i invoca les principals facultats humanes: la voluntat, la sensibilitat, la intel·ligència i la capacitat creadora.
Quan tot just començar el segle XX Edgar Willems feia aquesta afirmació, tots els seus col·legues dedicats a la pedagogia musical hi estaven fermament d’acord. Kodaly, Orff, Dalcroze, Suzuqui, estaven vivint una època difícil, havien passat dues guerres mundials i tenien molt per fer i per construir. A tots els unia una convicció: la música és l’esperança de futur.
Música com a coneixements apresos o com a part de l’ésser humà?
{jcomments on}Aquesta pregunta ens pot servir per reflexionar sobre l’ensenyament musical i, sobretot, l’ensenyament dels nens petits. Com entenem que ha de ser l’educació musical? O, fins i tot, què és per a nosaltres la música?
En l’article anterior em referia als pedagogs musicals que van sembrar la llavor (molt fructífera) dels ensenyaments musicals actuals. Ells creien fermament que el coneixement de la música podia actuar sobre les persones fent-les millors i més humanes. D’aquí la importància que donaven en fer arribar l’aprenentatge musical a tots als infants, homes del demà.
AUTORS
