Laura Franco Campillo

Quants de vosaltres us heu trobat amb la cremallera de la jaqueta trencada just abans de sortir al carrer, i heu decidit sortir igualment, amb la jaqueta oberta? Quantes noies han vist un forat a les mitges i ho han mig solucionat amb una mica d’esmalt d’ungles? És que no ho fem tots? Veiem que una cosa s’està fent malbé i ho deixem així, mentre creiem que ningú se n’adonarà, o que es podrà solucionar algun dia. Això és Catalunya per la UE ara, una cremallera que s’enganxa i no tanca a la seva jaqueta.

Fa temps que la política es troba en una situació crítica. Diguem-ho: els polítics no ens inspiren confiança. No és de fa una setmana ni dues, sinó que ja fa anys que la ciutadania critica a tota la classe política. Els “grans” han anat acumulant una sèrie de situacions que han resultat en un sac de queixes i raons per a ser criticats però sembla ser que són una mica sords i cecs (o curts de reflexes). La societat està demanant un canvi, mentre ells només es responen els uns als altres.

London. Novembre. Hi ha mil raons per una filòloga anglesa per les quals Londres ha de ser un must com a destinació. Sorprenentment, no va ser fins fa un any que no vaig trepitjar la capital anglesa, ciutat de pel•lícules, cançons, i novel•les de Dickens. Des de sempre he tingut una estima i fascinació per l’anglès i el que l’envolta: la seva història, personatges, literatura, etc. Tot i així, la principal raó pel que vaig viatjar a la gran ciutat va ser no més que l’oportunitat d’anar a un concert –que no va arribar a ser possible.

Octubre. Us heu fixat ens els aparadors de pastisseries, botigues de cosmètica, roba, decoració de la llar, i els basars de cada dues cantonades? Ho veiem a la televisió, als comerços (tot sigui per vendre), a les festes dels bars... Halloween per aquí, Halloween per allà... I quanta gent remuga al veure-ho! De vegades, aquesta mirada que tenim “en contra” d’alguna cosa pot esdevenir un interès per a quelcom que no coneixem prou. Quanta gent veu aquesta festivitat com una mala influència dels americans? No hem de substituir Halloween per la Castanyada, però no està de més saber d’on ve aquesta tradició, ja que cada any la veiem més propera.

Guy Montag és un home que forma part d’una societat on la tecnologia és el més important de tot. La natura, el món i la literatura han estat oblidats i no són importants per a la gent. Fins i tot sembla que la natura sigui amoral, una imatge del que la gent hauria d’evitar. No només això, sinó que és percebuda com a perillosa, vist que posen noms d’animals a les màquines, per exemple. La cultura és una més en aquesta llista de “prohicions”; cultura és coneixement, cosa que aquesta societat no vol tenir. Per a fer-nos una idea de com és tot plegat: la feina de bomber en aquest món no tracta d’apagar incendis sinó de cremar els llibres!

Artur Mas, Pere Navarro, Joan Herrera, Alicia Sánchez-Camacho... Transmeten confiança i seguretat, aquests noms? Què ens ve al cap quan en sentim a parlar o veiem aquests personatges? En canvi, al llegir Francesc Macià o Lluís Companys, canvia la cosa, oi? Si us interessa la política, puc quasi assegurar que amb els últims us ha canviat l’expressió de la cara. Però, per què? El canvi d’actitud al llegir aquests noms no té a veure amb els personatges en sí sinó amb el que representen.