L’allunyament de la política i la humanització pendent

0

L’allunyament, la desafecció i el desinterès per la política és una realitat creixent i perillosa, més quan es practica amb èxit que no cal guanyar les eleccions per accedir al poder.

Al meu parer hi ha dues premisses prèvies a la revalorització de la política. Una és que  la política ha de retornar a la comunitat, i l’altre que la política ha de respondre a principis ètics i no ésser un només joc d’estratègies. La política és l’àmbit en el qual s’escenifica el bé i les relacions amatents entre persones i grups, que tenen una idea prèvia de país. El màrqueting polític no pot substituir l’ètica en l’acció política. Per això em sembla una incoherència quan alguns empren grans paraules però buides, sense testimoniatge personal.

Una conversa sobre els tres-cents anys del Santuari de Puiggraciós

0

Parlo amb en Jordi, un estudiant de la Universitat. Em comenta que sí, que coneix Puiggraciós, més ben dit, el Santuari. Em parla de les monges, de l’acolliment que fan. Em comenta que hi va anar fa temps amb uns companys. El record que té és molt bo. Transmet emocions profundes: les monges són bona gent. Saben acollir.

Joventut i crisi

0

Avui es parla de la  joventut com un concepte sociològic, una categoria a la que se li fan derivar unes característiques i fins i tot unes preteses formes de vida. En tot cas, és difícil definir què és la joventut, així en bloc, perquè com tot els conceptes abstractes i generals pot tenir moltes i importants excepcions. Però en tot cas ens resulta útil parlar de la joventut com una etapa de la vida en la que va bé associar elements com ara unes necessitats consumistes pròpies, el caràcter rebel, la voluntat de trencar amb el passat, posar en dubte o fer entrar en crisi la idea d’autoritat –amb la màxima manifestació d’aquesta idea-força en el mite del maig del 68-, o la revolta enfront les institucions –fins i tot amb propostes que es qualifiquen “d’antisistema”-, fins el punt que sembla que la vida en permanent estat d’adolescència es defensi com un valor moral superior a qualsevol altre.

Als deu anys de l’11S

0

Els grans atemptats terroristes d’11 de setembre de 2001 als EUA, d’11 de març de 2004 a Madrid, i del 7 de juliol a Londres han obligat els Estats democràtics occidentals a dotar-se d’una legislació més eficaç en la lluita contra el fenomen terrorista. En molts casos ha suposat una autèntica vulneració dels drets fonamentals, com ara la llibertat i la seguretat personals, la intimitat, el secret de les comunicacions telefòniques o mitjançant internet, el dret a la tutela judicial, etc. Els serveis d’intel·ligència i la policia han augmentat els seus poders. Els estrangers han vist modificat també el seu estatut jurídic, amb reformes restrictives de la legislació que els afecta.

Crisi econòmica i desafecció política

0

Avui ens trobem no tan sols amb una descomunal crisi econòmica, sinó també amb una crisi de valors humans que s’expressa políticament en allò que s’ha anomenat desafecció. El descrèdit de la política i dels polítics no és nou, però s’ha accentuat per culpa de casos de corrupció, d’escàndols urbanístics, de desviació de diners públics, o per la manca de resposta a la crisi econòmica. El mot “desafecció” va ser emprat inicialment per al·ludir a la possible desvinculació de Catalunya en relació a Espanya per culpa dels problemes derivats del finançament de la Generalitat i pel retard inaudit en la sentencia de l’Estatut. Després s’ha utilitzat com una paraula genèrica per fer referència a la distància entre governants i governats. Li podem dir de moltes maneres. La realitat és que avui hi ha una notable crisi de la política i dels polítics.

Contra Halloween

0

La celebració de Halloween no m’agrada gens. Es tracta d’una festa forana, sense arrels populars, que s’ha convertit en l’exaltació d’uns valors consumistes i ocultistes, incompatibles amb l’esperit i la doctrina catòlica tradicional al nostre país. Entra en conflicte amb una de les nostres tradicions, com és la celebració de la Diada de Tots Sants i dels Fidels Difunts. Suposa deixar-se envair per la propaganda dels centres comercials i de la cultura anglosaxona, sense cap mena de sentit crític.

AUTORS

63 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS