Les actituds humanes

0

La pedagogia parla de propiciar coneixements, procediments i actituds. Certament són tres aspectes complementaris de la formació humana i de la mateixa manera de ser de les persones. Dels tres àmbits, però, ara voldria fer algunes consideracions sobre les actituds. Una actitud és una predisposició davant d’un fet, una manera de reaccionar. Les actituds humanes són molt diverses, gairebé tantes com persones.

No tenim dret al paisatge

0

Aquest dies d’estiu podem passejar amb tranquil·litat pels nostres pobles i ciutats. Una reflexió que a mi em ve sovint al cap quan passejo és que a Catalunya tenim un medi ambient, un entorn, força malmès i millorable. Hi ha un excés de construcció per tot arreu, com ho corroboren els estudis que diuen que la superfície urbanitzada al nostre país ha crescut sis vegades més que la població els darrers deu anys.

Guerra i pau

0

Fa uns dies vaig consultar un reportatge sobre el Museu de la Creu Roja a Ginebra. El vaig retallar fa un temps i l’he tornat a llegir amb atenció. M’ha interessat perquè s’exposen una llarga sèrie de barbaritats que m’han fet pensar en la condició humana, si més no en una part important d’aquesta naturalesa de l’home en la que domina la barbàrie a la civilització.

Un altre pensament que he tingut és que la història sembla que s’ha fet a base de guerres, violència, odis i crueltats diverses. Els llibres d’història ens divideixen el pas del temps entorn de fenòmens violents, especialment guerres de tota mena. Aleshores se m’ha acudit que podríem intentar organitzar-nos el cervell en base a dades no violentes. La cultura de la guerra per damunt de la cultura de la pau, se’ns inculca en ocasions inconscientment en els mateixos llibres d’història que vàrem estudiar o que estudien els nostres fills.

Als deu anys de l’11S

0

Els grans atemptats terroristes d’11 de setembre de 2001 als EUA, d’11 de març de 2004 a Madrid, i del 7 de juliol a Londres han obligat els Estats democràtics occidentals a dotar-se d’una legislació més eficaç en la lluita contra el fenomen terrorista. En molts casos ha suposat una autèntica vulneració dels drets fonamentals, com ara la llibertat i la seguretat personals, la intimitat, el secret de les comunicacions telefòniques o mitjançant internet, el dret a la tutela judicial, etc. Els serveis d’intel·ligència i la policia han augmentat els seus poders. Els estrangers han vist modificat també el seu estatut jurídic, amb reformes restrictives de la legislació que els afecta.

Crisi econòmica i desafecció política

0

Avui ens trobem no tan sols amb una descomunal crisi econòmica, sinó també amb una crisi de valors humans que s’expressa políticament en allò que s’ha anomenat desafecció. El descrèdit de la política i dels polítics no és nou, però s’ha accentuat per culpa de casos de corrupció, d’escàndols urbanístics, de desviació de diners públics, o per la manca de resposta a la crisi econòmica. El mot “desafecció” va ser emprat inicialment per al·ludir a la possible desvinculació de Catalunya en relació a Espanya per culpa dels problemes derivats del finançament de la Generalitat i pel retard inaudit en la sentencia de l’Estatut. Després s’ha utilitzat com una paraula genèrica per fer referència a la distància entre governants i governats. Li podem dir de moltes maneres. La realitat és que avui hi ha una notable crisi de la política i dels polítics.

Construir Catalunya amb paraules i fets

0

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre d’enguany i del procés d’afirmació de la sobirania del poble català endegat, voldria aportar algunes reflexions sobre la necessitat de construir Catalunya des de valors i principis, a tall d’un consens bàsic de país, més enllà de la conjuntura política, marcada per la crisi econòmica, els problemes del finançament de la Generalitat de Catalunya, la desvinculació ciutadana de la política i la incertesa com a divisa dels temps actuals.

D’altra banda, entenc que hem de reivindicar una concepció de la política en la qual les paraules tinguin molta importància, paraules producte del debat racional, i no d’amenaces, desqualificacions o insults. El governant ha d’emetre missatges, paraules, és a dir, construir  un discurs, una proposta viable, una acció política en definitiva. En efecte, penso que la política democràtica es caracteritza pel debat racional sobre propostes, que s’expressen mitjançant la paraula. Una paraula amb alguna relació amb la veritat.

El valor del diner

0

{jcomments on}He llegit darrerament dues notícies que expressen el caràcter “polièdric” de la vida, amb arestes  punxagudes. El cost d’un soldat espanyol a l’Afganistan i la misèria als nostres carrers, malgrat les grans declaracions i paraules.

L’any 2010 ha estat declarat per la Unió Europea l’Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social. Davant d’aquest fet la Fundació Arrels ha endegat una campanya de sensibilització amb el títol “Posa sostre a Barcelona”.

Joventut i crisi

0

Avui es parla de la  joventut com un concepte sociològic, una categoria a la que se li fan derivar unes característiques i fins i tot unes preteses formes de vida. En tot cas, és difícil definir què és la joventut, així en bloc, perquè com tot els conceptes abstractes i generals pot tenir moltes i importants excepcions. Però en tot cas ens resulta útil parlar de la joventut com una etapa de la vida en la que va bé associar elements com ara unes necessitats consumistes pròpies, el caràcter rebel, la voluntat de trencar amb el passat, posar en dubte o fer entrar en crisi la idea d’autoritat –amb la màxima manifestació d’aquesta idea-força en el mite del maig del 68-, o la revolta enfront les institucions –fins i tot amb propostes que es qualifiquen “d’antisistema”-, fins el punt que sembla que la vida en permanent estat d’adolescència es defensi com un valor moral superior a qualsevol altre.

Els infants i la televisió

0

He llegit a la premsa que, segons uns estudis que s’han realitzat per a tot l’Estat Espanyol, uns 850.000 nens i nenes en edat escolar veuen la televisió cada dia fins a les 11 de la nit i uns 500.000 no dormen un mínim de vuit hores abans d’anar al col·legi. Entre les 8 de la tarda i les 12 de la nit és quan hi ha un consum més gran de televisió per part d’infants de 4 a 12 anys.

Una de les conclusions de l’estudi és que els escolars van cansats a classe, amb una capacitat d’atenció reduïda i, per tant, amb una repercussió negativa en el seu rendiment a les aules.

Václav Havel: la política com a compromís responsable amb el país

0

Václav Havel, nascut el 1936, acaba de morir a Praga als 75 anys víctima del càncer. Dramaturg, poeta, assagista i polític, fou conegut sobretot com a opositor al règim comunista i líder de l'anomenada "Revolució de Vellut". Havel va ser l'últim president de Txecoslovàquia i el primer president de la República Txeca el 1993. El 20 de gener de 1998 va ser reelegit pel Parlament per a un nou i últim mandat de cinc anys. Va finalitzar el seu mandat el 2 de febrer de 2003. La seva trajectòria humana i política el va convertir en un referent ètic.

La seva activitat política més coneguda es remunta a 1968, any en el que va participar activament a la “Primavera de Praga”. Va ser, també, un dels fundadors d'iniciatives cíviques de tanta repercussió com l'anomenada Carta 77.

AUTORS

63 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS