La democràcia, entre el parlamentarisme, els partits polítics i les persones

0

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat diumenge 28 de novembre, caldria tenir en compte alguns elements de reflexió, amb el desig i l’esperança, ara més factible, de tenir un país més normalitzat, amb polítics que acceptin de debò el resultat electoral i no visquin en la paranoia d’un món imaginari on allò més important sigui sumar escons, com va esdevenir amb el darrer tripartit, amb independència de guanyar les eleccions, autèntica perversió de la democràcia, malgrat el sistema parlamentari, i una ofensa en tota regla a molts electors.

Contra Halloween

0

La celebració de Halloween no m’agrada gens. Es tracta d’una festa forana, sense arrels populars, que s’ha convertit en l’exaltació d’uns valors consumistes i ocultistes, incompatibles amb l’esperit i la doctrina catòlica tradicional al nostre país. Entra en conflicte amb una de les nostres tradicions, com és la celebració de la Diada de Tots Sants i dels Fidels Difunts. Suposa deixar-se envair per la propaganda dels centres comercials i de la cultura anglosaxona, sense cap mena de sentit crític.

Guerra i pau

0

Fa uns dies vaig consultar un reportatge sobre el Museu de la Creu Roja a Ginebra. El vaig retallar fa un temps i l’he tornat a llegir amb atenció. M’ha interessat perquè s’exposen una llarga sèrie de barbaritats que m’han fet pensar en la condició humana, si més no en una part important d’aquesta naturalesa de l’home en la que domina la barbàrie a la civilització.

Un altre pensament que he tingut és que la història sembla que s’ha fet a base de guerres, violència, odis i crueltats diverses. Els llibres d’història ens divideixen el pas del temps entorn de fenòmens violents, especialment guerres de tota mena. Aleshores se m’ha acudit que podríem intentar organitzar-nos el cervell en base a dades no violentes. La cultura de la guerra per damunt de la cultura de la pau, se’ns inculca en ocasions inconscientment en els mateixos llibres d’història que vàrem estudiar o que estudien els nostres fills.

Necessitem governants intel·ligents

0

Catalunya està en plena ebullició motivada pel debat sobiranista. El "full de ruta" assenyala la realització d'una consulta a la ciutadania de Catalunya el 2014. El repte és, de moment, poder realitzar una consulta i així exercir el que s’ha anomenant dret de decidir. És això possible?

La Constitució espanyola de 1978 consagra la nació espanyola, compatible amb el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions (art. 2), considera que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol (art. 1.2), i dificulta el procediment de reforma per la via agreujada -extremadament dificil- de l'art. 168 CE. El referèndum és una competència estatal, que necessita el consentiment del Congrés dels Diputats per convocar, encara que el desenvolupament legislatiu de l'art. 92 permet que el Govern central delegui aquesta competència en l'autonòmic, o que ell mateix ho convoqui. És clar que perquè es doni aquesta circumstància es requereix la conformitat del mateix Govern central, el qual ha mostrat el seu rebuig a qualsevol flexibilització de plantejaments. I no només això, sinó que ja ha dit que remetrà la iniciativa sobiranista al Tribunal Constitucional. El Govern central, en general, està adoptant una postura molt reactiva i intransigent en relació a tot el procés sobiranista obert a Catalunya.

Crisi econòmica i desafecció política

0

Avui ens trobem no tan sols amb una descomunal crisi econòmica, sinó també amb una crisi de valors humans que s’expressa políticament en allò que s’ha anomenat desafecció. El descrèdit de la política i dels polítics no és nou, però s’ha accentuat per culpa de casos de corrupció, d’escàndols urbanístics, de desviació de diners públics, o per la manca de resposta a la crisi econòmica. El mot “desafecció” va ser emprat inicialment per al·ludir a la possible desvinculació de Catalunya en relació a Espanya per culpa dels problemes derivats del finançament de la Generalitat i pel retard inaudit en la sentencia de l’Estatut. Després s’ha utilitzat com una paraula genèrica per fer referència a la distància entre governants i governats. Li podem dir de moltes maneres. La realitat és que avui hi ha una notable crisi de la política i dels polítics.

Construir Catalunya amb paraules i fets

0

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre d’enguany i del procés d’afirmació de la sobirania del poble català endegat, voldria aportar algunes reflexions sobre la necessitat de construir Catalunya des de valors i principis, a tall d’un consens bàsic de país, més enllà de la conjuntura política, marcada per la crisi econòmica, els problemes del finançament de la Generalitat de Catalunya, la desvinculació ciutadana de la política i la incertesa com a divisa dels temps actuals.

D’altra banda, entenc que hem de reivindicar una concepció de la política en la qual les paraules tinguin molta importància, paraules producte del debat racional, i no d’amenaces, desqualificacions o insults. El governant ha d’emetre missatges, paraules, és a dir, construir  un discurs, una proposta viable, una acció política en definitiva. En efecte, penso que la política democràtica es caracteritza pel debat racional sobre propostes, que s’expressen mitjançant la paraula. Una paraula amb alguna relació amb la veritat.

Crisi d’humanitat i dret de decidir

0

Escric aquestes línies durant l’estiu, època de descans per alguns, no per a tots aquells que podrien i voldrien. La calma relativa em permet aportar algunes consideracions sobre la vida actual, marcada per la crisi en la que estem instal·lats. Hi ha qui diu que aquesta crisi és el començament d’una etapa nova de la nostra manera de viure com a societat. També he sentit algú que m’ha indicat que “benvinguda sigui aquesta crisi” perquè ens ha permès de tornar a la normalitat després de la bogeria de la bombolla dels darrers anys. Si mai hem estat a la “champions” vol dir que el nostre lloc és la “segona divisió”. I amb molta honra!  

Els infants i la televisió

0

He llegit a la premsa que segons uns estudis que s’han realitzat per a tot Espanya, uns 850.000 nens i nenes en edat escolar veuen la televisió cada dia fins a les 11 de la nit. Uns 500.000 no dormen un mínim de vuit hores abans d’anar al col·legi. Entre les 8 de la tarda i les 12 de la nit és quan hi ha un consum més gran de televisió per part d’infants de 4 a 12 anys.

Una de les conclusions de l’estudi és que els escolars van cansats a classe, amb una capacitat d’atenció reduïda i, per tant, amb una repercussió negativa en el seu rendiment a les aules.

El valor del diner

0

{jcomments on}He llegit darrerament dues notícies que expressen el caràcter “polièdric” de la vida, amb arestes  punxagudes. El cost d’un soldat espanyol a l’Afganistan i la misèria als nostres carrers, malgrat les grans declaracions i paraules.

L’any 2010 ha estat declarat per la Unió Europea l’Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social. Davant d’aquest fet la Fundació Arrels ha endegat una campanya de sensibilització amb el títol “Posa sostre a Barcelona”.

Václav Havel: la política com a compromís responsable amb el país

0

Václav Havel, nascut el 1936, acaba de morir a Praga als 75 anys víctima del càncer. Dramaturg, poeta, assagista i polític, fou conegut sobretot com a opositor al règim comunista i líder de l'anomenada "Revolució de Vellut". Havel va ser l'últim president de Txecoslovàquia i el primer president de la República Txeca el 1993. El 20 de gener de 1998 va ser reelegit pel Parlament per a un nou i últim mandat de cinc anys. Va finalitzar el seu mandat el 2 de febrer de 2003. La seva trajectòria humana i política el va convertir en un referent ètic.

La seva activitat política més coneguda es remunta a 1968, any en el que va participar activament a la “Primavera de Praga”. Va ser, també, un dels fundadors d'iniciatives cíviques de tanta repercussió com l'anomenada Carta 77.

AUTORS

61 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
15 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS