Als deu anys de l’11S

0

Els grans atemptats terroristes d’11 de setembre de 2001 als EUA, d’11 de març de 2004 a Madrid, i del 7 de juliol a Londres han obligat els Estats democràtics occidentals a dotar-se d’una legislació més eficaç en la lluita contra el fenomen terrorista. En molts casos ha suposat una autèntica vulneració dels drets fonamentals, com ara la llibertat i la seguretat personals, la intimitat, el secret de les comunicacions telefòniques o mitjançant internet, el dret a la tutela judicial, etc. Els serveis d’intel·ligència i la policia han augmentat els seus poders. Els estrangers han vist modificat també el seu estatut jurídic, amb reformes restrictives de la legislació que els afecta.

El valor del diner

0

{jcomments on}He llegit darrerament dues notícies que expressen el caràcter “polièdric” de la vida, amb arestes  punxagudes. El cost d’un soldat espanyol a l’Afganistan i la misèria als nostres carrers, malgrat les grans declaracions i paraules.

L’any 2010 ha estat declarat per la Unió Europea l’Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social. Davant d’aquest fet la Fundació Arrels ha endegat una campanya de sensibilització amb el títol “Posa sostre a Barcelona”.

Václav Havel: la política com a compromís responsable amb el país

0

Václav Havel, nascut el 1936, acaba de morir a Praga als 75 anys víctima del càncer. Dramaturg, poeta, assagista i polític, fou conegut sobretot com a opositor al règim comunista i líder de l'anomenada "Revolució de Vellut". Havel va ser l'últim president de Txecoslovàquia i el primer president de la República Txeca el 1993. El 20 de gener de 1998 va ser reelegit pel Parlament per a un nou i últim mandat de cinc anys. Va finalitzar el seu mandat el 2 de febrer de 2003. La seva trajectòria humana i política el va convertir en un referent ètic.

La seva activitat política més coneguda es remunta a 1968, any en el que va participar activament a la “Primavera de Praga”. Va ser, també, un dels fundadors d'iniciatives cíviques de tanta repercussió com l'anomenada Carta 77.

La democràcia, entre el parlamentarisme, els partits polítics i les persones

0

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat diumenge 28 de novembre, caldria tenir en compte alguns elements de reflexió, amb el desig i l’esperança, ara més factible, de tenir un país més normalitzat, amb polítics que acceptin de debò el resultat electoral i no visquin en la paranoia d’un món imaginari on allò més important sigui sumar escons, com va esdevenir amb el darrer tripartit, amb independència de guanyar les eleccions, autèntica perversió de la democràcia, malgrat el sistema parlamentari, i una ofensa en tota regla a molts electors.

Necessitem governants intel·ligents

0

Catalunya està en plena ebullició motivada pel debat sobiranista. El "full de ruta" assenyala la realització d'una consulta a la ciutadania de Catalunya el 2014. El repte és, de moment, poder realitzar una consulta i així exercir el que s’ha anomenant dret de decidir. És això possible?

La Constitució espanyola de 1978 consagra la nació espanyola, compatible amb el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions (art. 2), considera que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol (art. 1.2), i dificulta el procediment de reforma per la via agreujada -extremadament dificil- de l'art. 168 CE. El referèndum és una competència estatal, que necessita el consentiment del Congrés dels Diputats per convocar, encara que el desenvolupament legislatiu de l'art. 92 permet que el Govern central delegui aquesta competència en l'autonòmic, o que ell mateix ho convoqui. És clar que perquè es doni aquesta circumstància es requereix la conformitat del mateix Govern central, el qual ha mostrat el seu rebuig a qualsevol flexibilització de plantejaments. I no només això, sinó que ja ha dit que remetrà la iniciativa sobiranista al Tribunal Constitucional. El Govern central, en general, està adoptant una postura molt reactiva i intransigent en relació a tot el procés sobiranista obert a Catalunya.

Construir Catalunya amb paraules i fets

0

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre d’enguany i del procés d’afirmació de la sobirania del poble català endegat, voldria aportar algunes reflexions sobre la necessitat de construir Catalunya des de valors i principis, a tall d’un consens bàsic de país, més enllà de la conjuntura política, marcada per la crisi econòmica, els problemes del finançament de la Generalitat de Catalunya, la desvinculació ciutadana de la política i la incertesa com a divisa dels temps actuals.

D’altra banda, entenc que hem de reivindicar una concepció de la política en la qual les paraules tinguin molta importància, paraules producte del debat racional, i no d’amenaces, desqualificacions o insults. El governant ha d’emetre missatges, paraules, és a dir, construir  un discurs, una proposta viable, una acció política en definitiva. En efecte, penso que la política democràtica es caracteritza pel debat racional sobre propostes, que s’expressen mitjançant la paraula. Una paraula amb alguna relació amb la veritat.

Una conversa sobre els tres-cents anys del Santuari de Puiggraciós

0

Parlo amb en Jordi, un estudiant de la Universitat. Em comenta que sí, que coneix Puiggraciós, més ben dit, el Santuari. Em parla de les monges, de l’acolliment que fan. Em comenta que hi va anar fa temps amb uns companys. El record que té és molt bo. Transmet emocions profundes: les monges són bona gent. Saben acollir.

Eleccions municipals 2011

0

Las eleccions municipals del darrer 22 de maig han marcat un canvi de cicle a Catalunya, atès l’important vot de càstig que han rebut diverses candidatures socialistes i l’augment del vot a  la federació nacionalista de CiU. També cal tenir en compte l’alça del PP, l’estancament d’ERC i de les opcions independentistes més explícites, una certa estabilitat del vot entorn ICV-EUiA, sense oblidar l’accés a les corporacions municipals del grup xenòfob PxC. Ara bé, les valoracions que es puguin fer s’han de matisar en funció dels resultats de cada municipi, que són les circumscripcions en les que s’han desenvolupat les eleccions.

Prostitució i espai públic

0

Com sabeu tots aquells que agafeu el cotxe, en determinats punts estratègics hi ha unes noies que, de vegades en grup, en altres ocasions soles, se suposa que ofereixen els seus serveis sexuals. Realment em fa pena veure que es considera com un element més del paisatge la presència d’aquelles noies. Com si fos la cosa més natural del món que les persones es passessin el dia esperant que pari un cotxe!

Si aquestes dones pretenen fer amb el seu cos el que sembla que fan doncs que ho facin. Però no d’aquesta manera. Es recorda sovint que hi ha organitzacions mafioses que obliguen les dones a prostituir-se. En altres casos, potser les dones tinguin una certa autonomia i ho facin per les motivacions més diverses.

Contra Halloween

0

La celebració de Halloween no m’agrada gens. Es tracta d’una festa forana, sense arrels populars, que s’ha convertit en l’exaltació d’uns valors consumistes i ocultistes, incompatibles amb l’esperit i la doctrina catòlica tradicional al nostre país. Entra en conflicte amb una de les nostres tradicions, com és la celebració de la Diada de Tots Sants i dels Fidels Difunts. Suposa deixar-se envair per la propaganda dels centres comercials i de la cultura anglosaxona, sense cap mena de sentit crític.

AUTORS

63 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS