Construir Catalunya amb paraules i fets

0

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre d’enguany i del procés d’afirmació de la sobirania del poble català endegat, voldria aportar algunes reflexions sobre la necessitat de construir Catalunya des de valors i principis, a tall d’un consens bàsic de país, més enllà de la conjuntura política, marcada per la crisi econòmica, els problemes del finançament de la Generalitat de Catalunya, la desvinculació ciutadana de la política i la incertesa com a divisa dels temps actuals.

D’altra banda, entenc que hem de reivindicar una concepció de la política en la qual les paraules tinguin molta importància, paraules producte del debat racional, i no d’amenaces, desqualificacions o insults. El governant ha d’emetre missatges, paraules, és a dir, construir  un discurs, una proposta viable, una acció política en definitiva. En efecte, penso que la política democràtica es caracteritza pel debat racional sobre propostes, que s’expressen mitjançant la paraula. Una paraula amb alguna relació amb la veritat.

Justícia i pau: dos grans valors per al nou any

0

La Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots aprovats dins el marc de les Nacions Unides, van generar arran de la Segona Guerra Mundial la convicció de que la pau en el món s’havia de construir a partir del reconeixement de drets a les persones i que, per tant, calia redactar-los i proclamar-los de manera universal. La pau i la justícia van del bracet.

Contra Halloween

0

La celebració de Halloween no m’agrada gens. Es tracta d’una festa forana, sense arrels populars, que s’ha convertit en l’exaltació d’uns valors consumistes i ocultistes, incompatibles amb l’esperit i la doctrina catòlica tradicional al nostre país. Entra en conflicte amb una de les nostres tradicions, com és la celebració de la Diada de Tots Sants i dels Fidels Difunts. Suposa deixar-se envair per la propaganda dels centres comercials i de la cultura anglosaxona, sense cap mena de sentit crític.

La democràcia, entre el parlamentarisme, els partits polítics i les persones

0

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat diumenge 28 de novembre, caldria tenir en compte alguns elements de reflexió, amb el desig i l’esperança, ara més factible, de tenir un país més normalitzat, amb polítics que acceptin de debò el resultat electoral i no visquin en la paranoia d’un món imaginari on allò més important sigui sumar escons, com va esdevenir amb el darrer tripartit, amb independència de guanyar les eleccions, autèntica perversió de la democràcia, malgrat el sistema parlamentari, i una ofensa en tota regla a molts electors.

Una conversa sobre els tres-cents anys del Santuari de Puiggraciós

0

Parlo amb en Jordi, un estudiant de la Universitat. Em comenta que sí, que coneix Puiggraciós, més ben dit, el Santuari. Em parla de les monges, de l’acolliment que fan. Em comenta que hi va anar fa temps amb uns companys. El record que té és molt bo. Transmet emocions profundes: les monges són bona gent. Saben acollir.

Crisi econòmica i temps de canvis

0

La crisi econòmica que ens ha tocat de viure va néixer com una crisi financera, de l’economia especulativa, però amb el temps s’ha anat inserint en la vida real i quotidiana de les persones. Per tant, si en l’àmbit financer caldrà fer ajustaments per tal de reduir la despesa pública i el dèficit de l’estat, cal no oblidar que el repte més transcendental consistirà en saber adoptar mesures per dinamitzar l’economia  i crear nova ocupació.

Eleccions municipals 2011

0

Las eleccions municipals del darrer 22 de maig han marcat un canvi de cicle a Catalunya, atès l’important vot de càstig que han rebut diverses candidatures socialistes i l’augment del vot a  la federació nacionalista de CiU. També cal tenir en compte l’alça del PP, l’estancament d’ERC i de les opcions independentistes més explícites, una certa estabilitat del vot entorn ICV-EUiA, sense oblidar l’accés a les corporacions municipals del grup xenòfob PxC. Ara bé, les valoracions que es puguin fer s’han de matisar en funció dels resultats de cada municipi, que són les circumscripcions en les que s’han desenvolupat les eleccions.

La ciutat difusa

0

Avui en dia la majoria de nosaltres vivim en un context del que s’ha anomenat “la ciutat difusa”. La dicotomia tradicional ciutat-camp cada cop s’esvaeix amb més força, i molts volen viure al camp amb totes les comoditats de la ciutat. La ciutat sembla ser l’indret de la modernitat que s’ha d’exportar al camp, fins al punt de pràcticament substituir l’un a l’altre.

Joventut i crisi

0

Avui es parla de la  joventut com un concepte sociològic, una categoria a la que se li fan derivar unes característiques i fins i tot unes preteses formes de vida. En tot cas, és difícil definir què és la joventut, així en bloc, perquè com tot els conceptes abstractes i generals pot tenir moltes i importants excepcions. Però en tot cas ens resulta útil parlar de la joventut com una etapa de la vida en la que va bé associar elements com ara unes necessitats consumistes pròpies, el caràcter rebel, la voluntat de trencar amb el passat, posar en dubte o fer entrar en crisi la idea d’autoritat –amb la màxima manifestació d’aquesta idea-força en el mite del maig del 68-, o la revolta enfront les institucions –fins i tot amb propostes que es qualifiquen “d’antisistema”-, fins el punt que sembla que la vida en permanent estat d’adolescència es defensi com un valor moral superior a qualsevol altre.

Václav Havel: la política com a compromís responsable amb el país

0

Václav Havel, nascut el 1936, acaba de morir a Praga als 75 anys víctima del càncer. Dramaturg, poeta, assagista i polític, fou conegut sobretot com a opositor al règim comunista i líder de l'anomenada "Revolució de Vellut". Havel va ser l'últim president de Txecoslovàquia i el primer president de la República Txeca el 1993. El 20 de gener de 1998 va ser reelegit pel Parlament per a un nou i últim mandat de cinc anys. Va finalitzar el seu mandat el 2 de febrer de 2003. La seva trajectòria humana i política el va convertir en un referent ètic.

La seva activitat política més coneguda es remunta a 1968, any en el que va participar activament a la “Primavera de Praga”. Va ser, també, un dels fundadors d'iniciatives cíviques de tanta repercussió com l'anomenada Carta 77.

AUTORS

82 ARTICLES0 COMENTARIS
38 ARTICLES0 COMENTARIS
23 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
15 ARTICLES0 COMENTARIS
15 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS