No tenim dret al paisatge

0

Aquest dies d’estiu podem passejar amb tranquil·litat pels nostres pobles i ciutats. Una reflexió que a mi em ve sovint al cap quan passejo és que a Catalunya tenim un medi ambient, un entorn, força malmès i millorable. Hi ha un excés de construcció per tot arreu, com ho corroboren els estudis que diuen que la superfície urbanitzada al nostre país ha crescut sis vegades més que la població els darrers deu anys.

Crisi d’humanitat i dret de decidir

0

Escric aquestes línies durant l’estiu, època de descans per alguns, no per a tots aquells que podrien i voldrien. La calma relativa em permet aportar algunes consideracions sobre la vida actual, marcada per la crisi en la que estem instal·lats. Hi ha qui diu que aquesta crisi és el començament d’una etapa nova de la nostra manera de viure com a societat. També he sentit algú que m’ha indicat que “benvinguda sigui aquesta crisi” perquè ens ha permès de tornar a la normalitat després de la bogeria de la bombolla dels darrers anys. Si mai hem estat a la “champions” vol dir que el nostre lloc és la “segona divisió”. I amb molta honra!  

Temps de Nadal

0

Em proposo  d’escriure alguns pensaments i reflexions en aquest Nadal de 2011.  Vull parlar-vos del temps, que passa i es queda en les nostres vides, del temps que gastem, que invertim i que alhora vivim. Cada any tornem a celebrar les Festes de Nadal, de Cap d’Any i de Reis, com en un retorn constant, generació rere generació.

Torna Nadal i Nadal es viu cada any de manera diferent, fins i tot, malauradament, amb persones que no sempre es troben ja físicament entre nosaltres. Però Nadal és temps d’escriptura i de cançó, no debades és el període de l’any en el que celebrem que la Paraula es fa home i habita entre nosaltres. El temps de Nadal és un temps especial, de festa i xerinola, com diu la cançó, de poemes i càntics, d’alegria, perquè celebrem que ens ha nascut un Salvador, Jesús, el Senyor. 

Prostitució i espai públic

0

Com sabeu tots aquells que agafeu el cotxe, en determinats punts estratègics hi ha unes noies que, de vegades en grup, en altres ocasions soles, se suposa que ofereixen els seus serveis sexuals. Realment em fa pena veure que es considera com un element més del paisatge la presència d’aquelles noies. Com si fos la cosa més natural del món que les persones es passessin el dia esperant que pari un cotxe!

Si aquestes dones pretenen fer amb el seu cos el que sembla que fan doncs que ho facin. Però no d’aquesta manera. Es recorda sovint que hi ha organitzacions mafioses que obliguen les dones a prostituir-se. En altres casos, potser les dones tinguin una certa autonomia i ho facin per les motivacions més diverses.

Any Internacional de les Cooperatives

0

L’ONU ha declarat el 2012 l’Any Internacional de les Cooperatives. Una declaració adient i necessària per tal de treballar en la superació dels valors imperants del consumisme i la competència ferotge, sense respecte a res ni a ningú. Efectivament, avui ens cal superar  una societat que es rendeix massa sovint davant l’esforç per tal de cercar vincles estables i que no sempre sap com fer-ho per afavorir la intel·ligència necessària per a produir vincles sòlids, profundament humans. També cal dir que hem d’aprofitar la crisi econòmica per a trobar nous lligams i plantejar noves actituds, tot lluitant per a poder passar d’una economia de mercat deshumanitzada a una economia més humana, més a la mida de les persones, i menys guiada pel guany immediat i especulatiu.

Joventut i crisi

0

Avui es parla de la  joventut com un concepte sociològic, una categoria a la que se li fan derivar unes característiques i fins i tot unes preteses formes de vida. En tot cas, és difícil definir què és la joventut, així en bloc, perquè com tot els conceptes abstractes i generals pot tenir moltes i importants excepcions. Però en tot cas ens resulta útil parlar de la joventut com una etapa de la vida en la que va bé associar elements com ara unes necessitats consumistes pròpies, el caràcter rebel, la voluntat de trencar amb el passat, posar en dubte o fer entrar en crisi la idea d’autoritat –amb la màxima manifestació d’aquesta idea-força en el mite del maig del 68-, o la revolta enfront les institucions –fins i tot amb propostes que es qualifiquen “d’antisistema”-, fins el punt que sembla que la vida en permanent estat d’adolescència es defensi com un valor moral superior a qualsevol altre.

Contra Halloween

0

La celebració de Halloween no m’agrada gens. Es tracta d’una festa forana, sense arrels populars, que s’ha convertit en l’exaltació d’uns valors consumistes i ocultistes, incompatibles amb l’esperit i la doctrina catòlica tradicional al nostre país. Entra en conflicte amb una de les nostres tradicions, com és la celebració de la Diada de Tots Sants i dels Fidels Difunts. Suposa deixar-se envair per la propaganda dels centres comercials i de la cultura anglosaxona, sense cap mena de sentit crític.

Els infants i la televisió

0

He llegit a la premsa que, segons uns estudis que s’han realitzat per a tot l’Estat Espanyol, uns 850.000 nens i nenes en edat escolar veuen la televisió cada dia fins a les 11 de la nit i uns 500.000 no dormen un mínim de vuit hores abans d’anar al col·legi. Entre les 8 de la tarda i les 12 de la nit és quan hi ha un consum més gran de televisió per part d’infants de 4 a 12 anys.

Una de les conclusions de l’estudi és que els escolars van cansats a classe, amb una capacitat d’atenció reduïda i, per tant, amb una repercussió negativa en el seu rendiment a les aules.

Reivindicació dels avis i les àvies

0

Mentre els pares treballen molts avis tenen cura dels néts, la qual cosa contribueix notablement a l’estalvi familiar, ja que els pares no han de pagar llars d’infants o cangurs. Aquest és un fet social d’una enorme transcendència: l’important paper dels  avis en el si de la família i el rol específic que aquest col·lectiu porta a terme, és a dir, una autèntica activitat de prestació social.

Potser podem arribar a considerar “normal” aquesta prestació i no donar-li més voltes, com si entrés dins les regles de les relacions paterno-filials, però jo penso que cal destacar el paper dels avis, recordar i agrair la feina que fan.

La democràcia, entre el parlamentarisme, els partits polítics i les persones

0

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat diumenge 28 de novembre, caldria tenir en compte alguns elements de reflexió, amb el desig i l’esperança, ara més factible, de tenir un país més normalitzat, amb polítics que acceptin de debò el resultat electoral i no visquin en la paranoia d’un món imaginari on allò més important sigui sumar escons, com va esdevenir amb el darrer tripartit, amb independència de guanyar les eleccions, autèntica perversió de la democràcia, malgrat el sistema parlamentari, i una ofensa en tota regla a molts electors.

AUTORS

63 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS