El súmmum de la felicitat

0

Quan era jove (més jove del que ho sóc ara), solia pujar pel carrer de la Dagueria amb diferents amics i amigues per ficar-me al súmmum de la felicitat. L’altre dia se’m va acudir enfilar-m’hi amb la Laura després de deu anys d’absència, tota encuriosida, per corroborar que el Bliss seguia estant al mateix lloc.

No recordo la cara de l’amo ni la cara dels cambrers; potser el lloc ha canviat de mans vint vegades des d’aquell temps ençà, però sembla, almenys des de fora, que tot està com estava. El lloc és petit i la zona més lounge (un graó que baixa, sofàs, tauletes de cama curta, més de tu a tu, zona de debat o de lectura) està plena, així que seiem amb els comensals tot i que no manifestem una intenció clara de sopars de tres plats i llarga sobretaula.

AUTORS

62 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS