El gust és meu

{jcomments on}Em planto al Carmelitas a les 14,05 h., hora de dinar de menú. -"Sereu dos?"- Em pregunta. La dona que entra darrera meu no ve amb mi. Per allò de la curiositat, me la miro altra vegada; no, dino sola. M'assec a prop de la finestra. L'espai és lliure de fum i acompleix així el meu dogma del "food aroma protection". El menjador és ampli, no fa olor de fregit o de fum revingut dels pocs que fan anar la cigarreta al pis de baix. Sembla que res entorpirà ensumar el plat quan el tingui arran de nas.