La Garriga, un compromís ferm contra la Violència Sexista

El passat dimecres, el Ple de la Garriga va debatre una moció de la CUP –a la qual el grup del PSC ens hi vam adherir– per fer una aposta decidida per a lluitar contra la xacra de la violència masclista i el nostre grup vam fer una demanda a l’impuls d’algunes accions municipals per a continuar aquesta lluita, si bé reconeixem que a l’Ajuntament de la Garriga, com a d’altres ajuntaments, es treballa decididament per eradicar aquesta xacra. La moció, però, demanava anar un pas més enllà, cosa que va semblar que a l’equip de govern no agradava gens.

Que es deixin de fotos i que No Ens Fotin el Tren!

La setmana passada vam rebre la notícia de l’eliminació del servei de venda directa de bitllets a la taquilla a l’estació de la Garriga, i a partir d’ara els usuaris d’aquesta estació haurem de comprar els nostres títols a partir de les màquines d’auto venda.

Aquesta notícia ens ha deixat a tothom una mica astorats, ja que fa pocs mesos, abans tot just de les eleccions municipals, tant el govern de la Generalitat com el d’Espanya es posaven medalletes per ser els artífex d’un acord que tiraria endavant d’una vegada el projecte de desdoblament de la línia de Rodalies 3, en el seu tram des de la Garriga a Montcada Bifurcació.

Carta als veïns i veïnes d’Olesa de Montserrat

Benvolguts olesans i olesanes. Alguns de vosaltres em coneixeu ja que vaig estar vinculat amb el vostre poble fa uns anys per temes personals, tot i que sereu poquets. Aquest vincle va fer que conegués a molta bona gent i ara necessito la vostra ajuda. 

Jo m’acuso

Aquests dies torna a estar sobre la taula la resolució del conflicte laboral de SATI, una de les empreses històriques de la Garriga que també desapareix. Malauradament, la crisi econòmica ha produït que el model econòmic del poble canviï la seva fesomia d’una forma molt important, lluny dels grans motors de l’economia de fa una dècada. El clúster del moble ha desaparegut del tot, la indústria de la construcció va desaparèixer arrasada per la bombolla immobiliària i, ara, tot just queden el que abans eren empreses mitjanes de construcció i que s’han convertit en petits empresaris, alhora que el sector tèxtil està en una liquidació fulgurant. I no vull deixar de banda el sector del termalisme, que actualment s’aguanta amb pinces gràcies a que el sector turístic resisteix en un petit sospir cap al penya-segat.

Encara vull votar

El passat dimarts 14 d’octubre, el President Mas va anunciar el que era un secret a veus: la impossibilitat de poder realitzar la consulta dins dels paràmetres legals. No, no diré el “ja t’ho dèiem”, perquè pot semblar massa obvi.

Després d’això, va anunciar que proposava fer un procés de participació ciutadana, perdent la essència del que suposa un procés de participació ciutadana, que és la de prendre una decisió que s’aplica de forma automàtica, perquè així ho ha decidit la ciutadania. En definitiva, ha proposat una mega enquesta, amb un mega pressupost, que no portarà enlloc. El que simbòlicament va fer el poble d’Arenys quan es va iniciar tot el procés de demanda d’una consulta per decidir el futur polític de Catalunya.

Jo també vull votar

Fa dos setmanes, en un Ple extraordinari de l’Ajuntament de la Garriga, es donava suport a la consulta del 9 de novembre amb els vots contraris dels regidors socialistes. Aquest vot és un vot que ens entristeix molt, tal i com vaig reconèixer a la meva intervenció com a portaveu del grup municipal socialista.

El nostre vot no és un vot en contra d’una consulta a la ciutadania. Com ja vaig deixar clar en la meva intervenció, crec en les consultes ciutadanes, ja que entenc que en la política local, la consulta directa a la ciutadania és una eina indispensable. El vot va ser contra tot el procés paral·lel que hi ha a la consulta del 9 de novembre.

La llei contra l’homofòbia

Avui les persones són els actors principals al Parlament de Catalunya. No dic que no sigui així a les sessions parlamentàries, però avui el substantiu “persones” s’escriu amb majúscules, negreta i, fins i tot, subratllat.

Avui es deixen de banda les picabaralles per parlar dels drets de les persones. Avui és el col·lectiu LGTB el que pren especial rellevància en el debat parlamentari, i és que s’aprova al Parlament la Llei contra l’homofòbia, la transfòbia i la lesbofòbia. Fins i tot, el corrector de Word, em marca aquestes paraules com errònies. I és que a vegades no s’hauria de parlar d’algunes xacres perquè no haurien ni tan sols d’existir.

Tots junts fem festa!

Avui us escriu un que no és foraster al meu poble. Si fa uns anys la campanya de CiU de la Garriga parlava dels “garriguencs de tota la vida”, sembla ser que avui el concepte que s’ha posat de moda al nostre municipi és el de "foraster". Aquest ha estat un dels plats forts de la nostra Festa Major.

Podríem destacar moltes coses d’aquesta Festa Major. Una Festa Major que ha estat molt participativa i en què la gent ha tornat a sortir al carrer amb ganes de xerinola i passar-ho  bé, després de tot el context que vivim anualment.

Per què tu, Ton

No he cregut mai en els homenatges pòstums. M’agrada agrair directament, amb un “de tu a tu”, a la gent que em genera admiració.

Des de fa un any, vam decidir amb la direcció de l’agrupació del PSC la Garriga que no hi hauria una forma més bonica de fer un reconeixement a persones que han treballat pel projecte socialista a la Garriga. Primer va ser al Francesc Valero i aquest any ha estat a tu, Ton.

Entre cruïlles i dilemes, primàries

Aquests dies molts ulls estan mirant al meu partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya. En cap moment, aquesta atenció gira cap a les propostes polítiques que podem fer dins del nostre projecte polític, sinó que miren més cap al rerefons dels entrellats interns que se succeeixen.

Jo miro les propostes que el PSC presenta al Parlament o als ajuntaments sabent que són molt bones propostes i que els ciutadans i ciutadanes en sortiran beneficiades si es duen a terme, però, malauradament. les mesures que presentem al Parlament queden diluïdes en qüestió d’hores. Per dos motius. El primer és que la majoria parlamentària que tenen el partit de govern, CiU, i el seu soci ERC fa que qualsevol mesura sigui rebutjada i, per tant, quedi oblidada. Només ens queda seguir fent pressió tot i saber que difícilment prosperarà la nostra demanda. El segon motiu està clar, els ulls del ciutadà i dels mitjans de comunicació només giren cap a nosaltres quan es veu un conflicte intern. Alguns parlen de cruïlla, altres de dilema,  però tots es refereixen al mateix.

AUTORS

57 ARTICLES0 COMENTARIS
33 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
2 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS