Sant Ramon, la festa de barri més antiga

0

Amb motiu de la festivitat del barri de Sant Ramon (31 d’agost), recuperem aquest escrit aparegut en el programa de l’any passat i que fa un repàs a la història del barri i de la festa.

El veïnat de Sant Ramon és el resultat de la lenta transformació del nucli històric de la Garriga i del seu creixement cap al nord, sempre amb la talaia del Tagamanent al fons. A partir de la construcció de la nova església –acabada el 1739– el nucli urbà de la Garriga es va començar a ramificar, per exemple amb els carrers de Samalús i Cardedeu (per la part de ponent), nomenclàtors originals que indiquen –a peu i a matxo– vells trams de camí ral cap a aquestes poblacions veïnes.

L’AUA informa…

0

L’Aula de la Universitat a l’Abast (AUA) és un projecte cultural i social que posa, a l’abast de tothom, l’oportunitat d’escoltar les opinions de reconeguts especialistes en diverses matèries  - setmanalment -  en el Teatre de la Garriga, el Patronat, per una quota anual pràcticament simbòlica. 

Un dia qualsevol al Barri de Dalt (I)

0

QUIMETA: Carai Montserrat, quin goig que fas, se't veu contenta.

MONTSERRAT: Ai, Quimeta! És que he fet una troballa que cal escampar pel poble.

QUIMETA: Digues, digues… Em tens impacient i ja saps que de xafardera i xerrameca en sóc una estona.

Vivint el que mai hauríem somiat…

0

Fa dies que vull escriure. Per mi, per tu, per nosaltres, per CATALUNYA.

Sé que hi haurà gent que no m’entendrà, però m’és igual. Perquè sé que els que m’acabareu llegint fins al final sou com jo. I amb això ja en tinc prou. De debò.

La realitat em porta a reflexionar una mica sobre tot el que està passant a dia d’avui.

Manifest per a una societat més digna

0
Constatem
que l’actual crisi va més enllà dels efectes purament econòmics perquè aboca a l’atur i
a la precarietat familiar, empresarial i pública amb conseqüències personals i socials
d’imprevisible abast.
Aquesta crisi se suma a la desconfiança vers els dirigents econòmics i polítics i en el
propi sistema democràtic, tot entorpint el necessari procés d’integració de la població
immigrant i causant una perillosa inestabilitat social.
Creiem que cal prendre nota
de quines han estat i són les causes de la crisi conjuntural i de la més profunda i
estructural. Entre d’altres factors, hi ha hagut una forta especulació en sectors
d’activitat molt potents però que no constitueixen una infraestructura econòmica com
la que necessita un país madur, socialment parlant.
Hi ha hagut i persisteix un descontrol de tota mena en el sector financer que ha
permès un endeutament excessiu d’empreses i famílies. També s’ha observat una
manca de sensibilitat social i d’ètica per part d’alguns dels seus màxims responsables.
Cal tenir en compte que el sector financer s’hauria de considerar com un servei públic
perquè la seva activitat depèn dels dipòsits d’empreses i ciutadans de tota mena i
condició.
La corrupció ha arribat a extrems tan escandalosos que afecta a la consciència
col∙lectiva i a la manca de credibilitat de les classes dirigents.
La justícia, últim recurs de tot ciutadà o institució que es pugui sentir perjudicat, ha
deixat de ser respectable i creïble pel seu deficient funcionament i pels seus
condicionaments polítics i partidistes en les seves altes instàncies.
Els vells sistemes polítics i econòmics han fracassat, al menys en la seva aplicació, i
cada vegada l’abisme entre rics i pobres és més profund.
Cal que les necessàries mesures a curt i mig termini per a redreçar el dèficit públic no
facin recaure l’esforç en les classes menys afavorides.
Constatem

que l’actual crisi va més enllà dels efectes purament econòmics perquè aboca a l’atur ia la precarietat familiar, empresarial i pública amb conseqüències personals i socials d’imprevisible abast.

Reflexions sobre el 26J

0

Una vegada més, i ja en van unes quantes, faré l’aclariment de que no sóc politòleg, ni sóc analista polític ni, probablement, hi entenc massa del tema, per tant les opinions que escric, que comparteixo amb vosaltres sobre temes polítics són això, opinions, sense més. 

No pretenc tenir raó, ni cercar complicitats, no. Necessito escriure-ho per dir-me a mi mateix, amb veu alta i ferma, que cal fer alguna cosa per millorar, avançar i finalment arribar.

Comiat de la Coral Ariadna a en Josep Augé i Fontserè

0

La nit del dissabte 19 d'abril ens va deixar en Josep Augé Fontserè, cantaire de la Coral Ariadna des dels seus inicis i membre, durant molts anys, de la Junta de l'entitat, com a tresorer i com a president. Va ser molt el seu treball i la seva estima per la Coral i ens va saber conduir amb fermesa, compromís i esforç, cosa que agraïm sincerament. Ara volem recordar-lo i adreçar-li unes paraules de comiat.

Benvinguts i bona sort

0

L’aparició d’un nou mitjà de comunicació local sempre és motiu de celebració. Si aquest mitjà és, a més a més, la continuació –i evolució– d’una iniciativa anterior que ja havia demostrat, a bastament, la seva credibilitat a partir del rigor i la independència informatives, el resultat estem segurs que serà satisfactori.

José M. Aznar, enxampat per Hisenda

0

“El frau fiscal és un atemptat contra la justícia i és incompatible amb una societat moderna i solidària”. Aquestes paraules no són meves, són de José María Aznar, aquell que va ser el president del govern espanyol durant dues legislatures. Aquesta frase la va pronunciar just en el seu discurs d'investidura l'any 1996; aleshores el José Mari duia bigoti.

Bé, potser va dir-ho involuntàriament en llegir el discurs però a l'any següent, també en el congrés de Diputats, va assegurar que “el frau fiscal causa una greu injustícia i un immens dany social a tot el país”, alhora que prometia actuar amb fermesa “contra qui actua d'una manera tant insolidària com reprovable”.

Homenatge a l’exili republicà. Record per l’Andreu Dameson i Aspa

0

440.000 persones van refugiar-se a França fugint de l’avenç de l’exèrcit franquista, dels quals 170.000 eren dones, nens i ancians; 220.000, soldats i milicians; 40.000, invàlids i 10.000, ferits. Acabada la guerra aquesta xifra va augmentar força, dispersant-se arreu del món, els homes i dones republicans que van patir exili, pel seu compromís demòcrata, a causa de l’adveniment de la dictadura franquista. D’entre aquests milers de republicans, també n’hi havia de la Garriga, entre els quals estava l’Andreu Dameson i Aspa.

AUTORS

75 ARTICLES0 COMENTARIS
35 ARTICLES0 COMENTARIS
21 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
14 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS