Calaix de sastre

El passat dimarts 30 d’abril, al Patronat de la Garriga i en el marc de l’Aula de la Universitat a l’Abast, es va commemorar el 10è aniversari de la Fundació Universitària Martí l’Humà.

El conferenciant, en Santiago Cucurella, director de la FUMH, va fer una passejada per tot el camí recorregut al llarg d’aquests deu anys. Des de la fase embrionària de la Fundació fins el moment actual, tenint un record per totes aquelles persones que van col·laborar des de dins i des de fora i que ara ja no són entre nosaltres. També va agrair la col·laboració de tots aquells que, en major o menor mesura, aporten el millor de cada un d’ells creant sinergies positives en aspectes formatius, organitzatius de divulgació, etc.

La majoria silenciosa és un terme utilitzat per referir-se a una quantitat de gent, sense especificar, d'un país o col·lectiu, que no expressa la seva opinió de forma pública. El terme fou popularitzat pel president Nixon reivindicant que tenia el suport de la gran massa del país que no participava en les protestes contra la guerra de Vietnam. Aquell fet, des d'aleshores, va assentar les bases que ara permeten a qui té poder atribuir-se el silenci d'una gran part dels ciutadans, com una aprovació a la seva línia de gestió política.

En Marià Castells va ser contundent, res de beure! Res de beure alcohol, clar! Sí, així ho va dir i defensar el conferenciant d’ahir 27 de maig a l’Aula de la Universitat a l’Abast, qui venia avalat per la seva condició d’exprofessor del Departament de Psiquiatria i Psicologia Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona, exercint en l’especialitat de Psicòleg Clínic, a més de ser llicenciat també en Psicologia Industrial i en Dret.

D’un temps ençà, un del propietaris de terrenys que estan dins del Parc Natural del Montseny fa coses que probablement no són del tot lícites i, tot i explicar-ho als vigilants del parc, no sembla que es faci res al respecte. Generalment s'arronsen d’espatlles i s'excusen al·legant que “és propietat privada”. Em refereixo a unes finques de la Vall d'Avencó, cap el Pla de la Calma i El Brull. En concret La Codina, el Pujol i Serradusà.

En primer lloc, el propietari va intentar tancar la Font en Vinyes fa uns cinc anys, tot i que gràcies a les protestes populars es va aturar, però el mal ja estava fet. Va desviar l’aigua, que ara surt per un nou canó, però més de la meitat es perd, corre per el caminet d’accés a la font i tot és ple de fang, cosa que provoca una gran degradació de l’entorn.

L’estrena de l’himne de les Nacions Unides, el 24 d’octubre de 1971, havia d’ésser un fet històric i el programa que acompanyà aquesta estrena havia d’ésser el més seriós i amb la música més adient. Hi havia dues obres de Bach. El Concert per a dos violins i el de tres pianos. Tots executats per primeríssimes figures.

La crònica del ple dels pressupostos publicada per La Garriga Digital.cat reflecteix amb exactitud la posició de Convergència i Unió alhora de definir els principis bàsics que pensem cal tenir en compte alhora d’elaborar el pressupost municipal i que podem resumir en set punts:

1.- Visió de futur i no tan sols a curt termini.

2.- Definir uns objectius clars i concrets.

Sí, ahir, disset de juny, vàrem fer la darrera conferència, la conferència de cloenda organitzada conjuntament amb l’Assemblea Nacional Catalana de la Garriga, que va córrer a càrrec de la Maria Dolors Genovès, llicenciada en Filosofia i Lletres, en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB). És directora, també, de documentals a Televisió de Catalunya com Adéu, Espanya? (2010), Això no funciona, o potser sí? (2011) i Hola, Europa! (2013), una trilogia que reflexiona sobre la democràcia i el dret a l’autodeterminació des d’una perspectiva comparativa: Quebec, Grenlàndia, Escòcia, Flandes, Catalunya.

A La Garriga Digital.cat us proposem una anàlisi dels cartells que presenta cada partit polític des d’una doble vessant: qualitat en el disseny gràfic i efectivitat publicitària del missatge. De la mà d’una dissenyadora i un publicitari us proposem un recorregut per la propaganda electoral que aquests dies de campanya empapera el nostre poble, començant per la proposta més reeixida i acabant per la més millorable, segons el seu criteri.

Està estudiat i demostrat que una persona aprèn quan ho fa amb autonomia. No hem de caure en l’error, però, de confondre autonomia amb individualitat. La individualitat és propi i característic d’un individu i la capacitat que aquest té per tirar endavant. És cert que la individualitat pot estar implícita dins de l’autonomia, però aquest concepte va més enllà i és on apareix i es necessita la figura dels professionals de l’educació.

La majoria de classes impartides als centres educatius són de caire magistral (s’ha fet servir tant que es creu que és la modalitat de classe per antonomàsia). Aquest tipus de classes donen un volum excessiu d’informació que fa que l’alumne no pugui promoure noves formes de pensar, de canviar d’actitud o d’entendre completament tot allò que s’intenta transmetre.

No sóc pessimista, al contrari. No vull amargar la festa a ningú, al contrari. Res d'actituds negatives, cap ni una, cap, però... segueixo opinant que ens hem equivocat, millor dit, s'han equivocat. Els partits pel dret a decidir i que obertament diuen que volen que Catalunya sigui independent, que són només dos partits, Convergència i Esquerra, haguessin hagut d'anar junts a les europees.