Calaix de sastre

La resposta, un cop més, al contenciós Catalunya/Espanya, és que es tracta d'un afer intern d'Espanya i que Europa no pot fer de mitjancer si no li ho demanen les dues parts. Aquesta ha estat la resposta del president de la Comissió; sabedor que Rajoy no ho demanarà, s'han tret les puces de sobre i eludeixen qualsevol tipus de responsabilitat.

Em reafirmo novament en el sentit de que es tracta d'un club d'Estats que l'única raó d'existir és l'econòmica; els drets humans de les persones i la llibertat d'expressió o de pensament no importen gens ni mica a Brussel·les.

Aquesta passada setmana, llegint per internet les notícies del dia, em vaig quedar bocabadada amb una foto de José M. Aznar fent, amb el dit de la ma, un gest despectiu que tothom pot imaginar, i que anava dedicat a un grup de joves que l’escridassaven a la Universitat d’Oviedo. Dies abans, el Conseller Ernest Maragall havia engegat un esperpèntic camí de declaracions i contradeclaracions sobre la conveniència o no de reeditar el tripartit, en un clar gest de menyspreu cap als seus companys de viatge. De ben segur que més d’un s’estarà preguntant: ¿i que té a veure una cosa amb l’altra? Doncs hi té a veure, i molt! Parlo, senzillament, de respecte. Respecte per la ciutadania, respecte pels polítics i respecte per uns socis de govern que suposadament comparteixen un projecte polític comú.  

Recuperem l'article de Frederic Moreno del passat dia 27 d'abril en què explicava la participació de l'Asilah-La Garriga en la Diada de Sant Jordi d'enguany.

El dia 23 de abril de 2012 se celebra la Diada del Llibre a Catalunya i l’Associació va muntar a la Garriga una parada d’informació de llibres marroquins en els quatre idiomes afins: àrab, català, castellà i francès. Molta gent es va interessar per aquesta informació i més quan era la primera vegada que es feia a la Garriga. El dia següent el Sr. Bouanani, periodista i escriptor marroquí, va impartir una conferència i un recital del seus poemes que van ser comentats en català pel Sr. Frederic Moreno, que també va recitar la poesia en català de la Sra. Conxita Bargalló titulada “La llegenda de Sant Jordi”.

Doncs va de fer política d'una altra manera. Cada dia s'escriuen al món centenars d'articles, reflexions, blocades, tesis, contra tesis i fins i tot antítesis sobre perquè la gent -aquí, allà i a la Xina popular- sent la política com una cosa llunyana, feta per quatre dirigents de l’elit que del poble se’n recorden estrictament quan es vota (i això en els casos en els que es pot votar, és clar). A nivell del poble, del nostre, la Garriga, hauria de ser fàcil evitar-ho, perquè en teoria aquí som més propers, anem als mateixos comerços, ens trobem als mateixos carrers i parlem de les mateixes coses, però tot i així no hi ha manera. Les decisions polítiques, que ens afecten vulguem o no vulguem, ni es consulten, ni es valoren i, el més preocupant de tot, sovint ni es coneixen.

Per fi tenim asfaltat l’aparcament del camp de futbol de la Garriga. Qui diria que una cosa tan lògica i necessària hagués necessitat més de 15 anys per a dur-se a terme. I és que, des que es va construir el “camp nou” del nostre poble (quin enginy es va demostrar al posar-hi nom!), els que n’hem estat usuaris hem hagut de sortejar sots, deixar-hi els amortidors i, sobretot, menjar fang a dojo durant l’hivern per a poder fer l’esport que més ens agrada.

En Marià Castells va ser contundent, res de beure! Res de beure alcohol, clar! Sí, així ho va dir i defensar el conferenciant d’ahir 27 de maig a l’Aula de la Universitat a l’Abast, qui venia avalat per la seva condició d’exprofessor del Departament de Psiquiatria i Psicologia Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona, exercint en l’especialitat de Psicòleg Clínic, a més de ser llicenciat també en Psicologia Industrial i en Dret.

La crònica del ple dels pressupostos publicada per La Garriga Digital.cat reflecteix amb exactitud la posició de Convergència i Unió alhora de definir els principis bàsics que pensem cal tenir en compte alhora d’elaborar el pressupost municipal i que podem resumir en set punts:

1.- Visió de futur i no tan sols a curt termini.

2.- Definir uns objectius clars i concrets.

Està estudiat i demostrat que una persona aprèn quan ho fa amb autonomia. No hem de caure en l’error, però, de confondre autonomia amb individualitat. La individualitat és propi i característic d’un individu i la capacitat que aquest té per tirar endavant. És cert que la individualitat pot estar implícita dins de l’autonomia, però aquest concepte va més enllà i és on apareix i es necessita la figura dels professionals de l’educació.

La majoria de classes impartides als centres educatius són de caire magistral (s’ha fet servir tant que es creu que és la modalitat de classe per antonomàsia). Aquest tipus de classes donen un volum excessiu d’informació que fa que l’alumne no pugui promoure noves formes de pensar, de canviar d’actitud o d’entendre completament tot allò que s’intenta transmetre.

Tal i com va demanar el Sr. Lluís Cuspinera en el Debat Electoral celebrat el divendres passat, a continuació transcribim el correu electrònic amb quatre preguntes que va enviar als candidats. Si aquests ho creuen oportú,  La Garriga Digital.cat els ofereix aquest espai per a contestar en format article.

"Bon dia,

El proper divendres dia 13 de maig, durant el debat amb les candidatures que es presenten a les eleccions municipals, tinc interès en formular una pregunta sobre la situació urbanística actual de la mansana del Balneari Blancafort, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lés el Pla Especial que hi donava cobertura jurídica; i sobre les accions que des de la vostra candidatura teniu interès en desenvolupar si accediu al govern.

D’un temps ençà, un del propietaris de terrenys que estan dins del Parc Natural del Montseny fa coses que probablement no són del tot lícites i, tot i explicar-ho als vigilants del parc, no sembla que es faci res al respecte. Generalment s'arronsen d’espatlles i s'excusen al·legant que “és propietat privada”. Em refereixo a unes finques de la Vall d'Avencó, cap el Pla de la Calma i El Brull. En concret La Codina, el Pujol i Serradusà.

En primer lloc, el propietari va intentar tancar la Font en Vinyes fa uns cinc anys, tot i que gràcies a les protestes populars es va aturar, però el mal ja estava fet. Va desviar l’aigua, que ara surt per un nou canó, però més de la meitat es perd, corre per el caminet d’accés a la font i tot és ple de fang, cosa que provoca una gran degradació de l’entorn.