La majoria silenciosa

0

La majoria silenciosa és un terme utilitzat per referir-se a una quantitat de gent, sense especificar, d'un país o col·lectiu, que no expressa la seva opinió de forma pública. El terme fou popularitzat pel president Nixon reivindicant que tenia el suport de la gran massa del país que no participava en les protestes contra la guerra de Vietnam. Aquell fet, des d'aleshores, va assentar les bases que ara permeten a qui té poder atribuir-se el silenci d'una gran part dels ciutadans, com una aprovació a la seva línia de gestió política.

Carta oberta a Cristóbal Montoro

0

Ministre, d’entrada he de confessar-li que vostè no em cau bé. És prepotent en les formes i un pel cínic en els seus raonaments. Té la clau de la caixa i això el fa creure’s posseïdor de la veritat absoluta parlant de calés. Coneix perfectament el maltractament que pateix Catalunya per al seu finançament, però a vostè tant li fa. Per dissimular el dèficit fiscal que pateix el Principat, es va inventar el compte de Las cuentas territorializadas” que, un cop publicades, deixava el dèficit català en 8.500 milions en comptes dels 16.000 reals.

Flors o pilones? (O el per què de tot plegat?)

0

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, la gent de Convergència i Unió vàrem  decidir consultar als garriguencs i garriguenques, a peu de carrer, què preferien pel seu poble, si flors o pilones?. Aplicar una certa dosi d’humor a la política local sempre resulta un exercici saludable, i és per això que vàrem repartir 1.500 punts de llibre on mostraven l’evolució d’un grup de pilones que finalment es converteixen en una rosa.

No m’agrada la foto, però és bona

0

Albiol, Arrimadas i Iceta han protagonitzat la foto de l’any. No hi ha publicació ni noticiari televisiu on no hagi aparegut, són ben diferents però han anat plegats a Madrid. Volent buscar una comparativa em vénen al cap persones tan diverses com ara Sabina, Bisbal i la Pantoja. No tenen res a veure en els seus estils però podrien fer un fer un trio per una actuació benèfica. Igual passa amb els tres de la foto, tenen programes i característiques ben diferents però han decidit actuar junts. Els mou la sagrada unitat d’Espanya

Projectes públics?

0

Buscar una nova manera d’entendre el món és necessari per a poder viure una realitat diferent. La passió que sentim per veure una quantitat positiva en el compte de resultats és descoratjador, sembla la meta de la nostra vida. Sentim com el poder ens corre per les venes i pensem en allò que materialment podrem fer com si fóssim éssers superiors, en un món asmàtic.

Catalunya: moment zero

0

Amb aquest títol, l’Àngel Castiñeira va anar desgranant, al més de centenar d’assistents que amb interès eren presents a l’Aula de la Universitat a l’Abast de la FUMH, els passos i les possibles alternatives d’aquesta transició cap a la consecució d’un Estat propi.

Pocs com l’Àngel Castiñeira, membre del Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) i també membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) poden donar-nos amb el màxim detall quin procés directe o alternatiu és possible en aquest projecte endegat de baix a d’alt. Un procés que una part molt important del poble ha iniciat, incentivat, promocionat i il·lusionat per a assolir els objectius.

Aparellats

0

Si més no lingüísticament i temporal, perquè això és el que va ocórrer el dilluns 15 de març a can Raspall. La nova edició –la dotzena des del 2004– del programa Voluntariat per la Llengua, convocada per l’Oficina de Català de la Garriga, amb el suport i col·laboració d’Òmnium Cultural, va reunir 26 parelles –aprenents i voluntaris– en aquest darrer tram que l’alumnat enfila com a colofó del curs de català, això és, llançar-se a parlar la llengua més enllà de les parets de l’aula.

Estimats amics… i coneguts

0

No m’imaginava haver d’escriure una carta com aquesta. No pensava que arribaria un dia en què potser seria útil per a convidar a la reflexió. Però crec que estem vivint uns moments decisius que condicionaran el futur dels nostres fills i jo, Joan Morros i Salvany, que mai he estat afiliat a cap partit, em sento en l’obligació de reflexionar sobre allò que ens passa, sobre el moment que estem vivint. Una necessitat que em neix quan veig que des de Madrid no sembla que provin d’entendre el que viu la societat civil catalana. Tot el contrari, tan sols dóna la impressió que persegueixen confondre’ns amb les seves proclames més o menys falses, enganyoses i sorprenents, sobretot quan es contrasten amb les dades que poden tenir un caire més objectiu, deixant de banda percepcions i desitjos.

Les pilones també són de CiU

0

Les primeres pilones que es van posar als nostres carrers, com les de la carretera de l’Ametlla, les del carrer Calàbria i les tanques en forma d’U van ser col·locades durant els governs de CiU.

AUTORS

77 ARTICLES0 COMENTARIS
35 ARTICLES0 COMENTARIS
21 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
15 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS