Llenguatge no sexista?

0

Les eleccions ens han deixat, com sempre, ben tips de discursos polítics, amb els estereotips de sempre i les paraules vanes que es reiteren fins a l'extenuació. De tots els tòpics que acostumen a fer-se servir en els discursos que pretenen ser políticament correctes, n'hi ha un que crida especialment l'atenció, que és el d'adreçar-se a les persones en masculí i en femení de manera inútilment recurrent. És per això que m'ha semblat oportú recuperar aquí aquest article del sociolingüista Jordi Sedó, que va sortir publicat a El 9 Nou el dia 20 de juliol de 1998 i que l'any 2007 va ser reproduït al llibre del mateix autor La llengua catalana, senya d'identitat nacional.

La mala situació ha provocat baixes per estrès i ansietat

Acumulacions inassumibles de feina sobre persones en concret, a vegades en àrees amb força més personal; acumulacions d’hores extres que superen de llarg el...

No sóc pessimista

0

No sóc pessimista, al contrari. No vull amargar la festa a ningú, al contrari. Res d'actituds negatives, cap ni una, cap, però... segueixo opinant que ens hem equivocat, millor dit, s'han equivocat. Els partits pel dret a decidir i que obertament diuen que volen que Catalunya sigui independent, que són només dos partits, Convergència i Esquerra, haguessin hagut d'anar junts a les europees.

Gamonal como síntoma

0

Luchamos por nuestros barrios, vecinos, derechos. Luchamos por todo aquello que nos han robado o nos quieren robar. Esta es la esencia de los tiempos que corren. Época de desengaño, angustia, desesperación, pero, también, de rabia, indignación, rebeldía. Gamonal no es una anécdota más sino un síntoma del ahora.

Aún recuerdo como quince años atrás salíamos a la calle para decir que los pobres del Sur no tenían porque pagar su deuda, que era ilegítima e ilegal. Luego nos movilizaríamos contra el Banco Mundial, la Unión Europea, el G8, la Organización Mundial del Comercio. A la calle contra una globalización neoliberal que mercadeaba con derechos y libertades. Después llegaría la guerra en Afganistán y la guerra en Irak y el Trío de las Azores. Millones de personas salimos al frente para decir “No a la guerra”. Solidaridad con lo desconocido, internacionalista y esencial, que sabíamos formaba parte de nosotros.

Sóc invisible, sóc autònom

0

Sóc invisible, sóc un autònom! Aquesta frase la vaig escriure fa temps i no puc estar malalt, sóc un autònom!.

El mes de febrer s'ha saldat a Catalunya amb una destrucció neta de 2.523 treballadors autònoms, el que representa 125 autònoms menys al dia. La destrucció d’aquest col·lectiu a Catalunya representa el 20% del total de baixes netes a l'Estat espanyol (12.396).

AUTORS

63 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS