I ara, què?

0

Avui, que és quan faig aquest escrit, és 13 de desembre, Santa Llúcia, dia de l’any gloriós com diu la cançó popular, per tant, encara no hem arribat al dia 15 de desembre que és quan les obres de les dues places del centre i el carrer central hauran d’estar acabades després d’haver ajornat “l’entrega de claus” dues vegades , és a dir, no va ser el 29 de setembre, no va ser el 15 de novembre, serà el 15 de desembre?

Ara. Aviat.

0

Una gentada, i ja en portem unes quantes en poc temps. Aquest cop es presentava un projecte de comunicació excitant: el diari Ara. Un diari, en català i en temps de crisi. Xapeau. Dilluns vespre i de vent, amb gent dreta a la porta (entre elles l'alcaldessa) escoltant el què, crec, molts anhelem escoltar: comença una etapa nova, i necessitem nous instruments. Calen nous referents, calen noves veus, calen nous espais on pensar i fer el país. Han passat generacions i ja en tenim una nova, ara, aquí, desacomplexada i ambiciosa. Exigència. Em va agradar, no us ho negaré. No perquè em cregui massa l'escenari apocalíptico-tripartit que venen algunes i alguns, ni l'apatia d'idees i gestos d'altres sinó perquè realment crec que venen temps nous i idees noves. I calen noves energies, més idees.

Sobre la vaga general

0

Després de la manca d'èxit de participació del sector dels autònoms en la vaga d'avui (es xifra en un 20% i jo vaig manifestar a VOTV que podríem considerar positiu entre un 30% i 40%), a continuació indico els motius de les entitats convocants del sector autònom per convocar la vaga:

La Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC – UGT de Catalunya), l’Associació de Transportistes Agrupats Condal (ASTAC CONDAL), la Federació Sindical de Treballadors Autònoms Dependents – CCOO (FS TRADE-CCOO), el Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC), la Taula d’Autònoms de Catalunya (TAC) i Unió de Pagesos han manifestat la seva adhesió a la convocatòria de vaga general del 14 de novembre.

Sobre les consultes

0

Un dels arguments més esgrimits pels detractors de les consultes sobre la independència de Catalunya és la seva irregularitat des d’un punt de vista legal i, per tant, la seva manca de validesa política. El problema és que l’apel·lació al dret durant aquests darrers anys ha anat perdent consistència en el terreny polític. En primer lloc perquè quan s’analitza l’ordenament jurídic actual no es pot deixar de tenir en compte les circumstàncies en què es va originar. En el nostre cas concret, en les condicions en les quals es va fer la transició política del franquisme a la democràcia vigilada de finals del anys 70 del segle passat i, per tant, en les condicions en les quals es va redactar i aprovar la Constitució espanyola del 1978. En segon lloc perquè la interpretació que n’han fet aquests darrers anys els òrgans de l’Estat, teòricament independents, no han fet més que demostrar que el dret públic i la seva aplicació està absolutament mediatitzada per orientacions ideològiques dels seus protagonistes, els quals han exhibit les posicions pròpies del nacionalisme espanyol irredempt que existeix des de fa dècades per no dir segles.

AUTORS

68 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
20 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
14 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS