Sóc invisible, sóc autònom

Sóc invisible, sóc un autònom! Aquesta frase la vaig escriure fa temps i no puc estar malalt, sóc un autònom!.

El mes de febrer s'ha saldat a Catalunya amb una destrucció neta de 2.523 treballadors autònoms, el que representa 125 autònoms menys al dia. La destrucció d’aquest col·lectiu a Catalunya representa el 20% del total de baixes netes a l'Estat espanyol (12.396).

Qui estira del carro?

No hi ha qui estiri del carro. Ho escoltava divendres passat al programa "Anem bé per anar a Sants" de Ràdio Silenci, on entrevistaven una dona notable, de les que per sort n'hi ha, i bones, a la Garriga, la Mercè Partegàs. Sens dubte una visió estesa, això de que falten líders i si ho diu algú que atina tant com la Mercè, caldrà fer-hi cas. Costa que la gent es mogui, i tant, i a més la paradoxa és que no tenim instruments per a que es mogui. L'instrument clàssic, el partit polític, està engripat. La gent se n'aparta amb por de contagi del virus sectari i no hi ha vacuna a la vista, ja ho disfracin de "no som un partit , som una altra cosa" o de "nosaltres no som com aquells, de-cap-manera!". La gent, nosaltres, en general no som tontos. Personalment no crec que el líder carismàtic sigui la solució, i molt menys el líder providencial-messiànic, però sens dubte ens calen models de referència. 

L’estació

Cal donar la benvinguda a la possibilitat de reflexionar públicament i en temps real sobre un tema tan cabdal com l'encaix de la línia de tren que connecta la nostra població amb Barcelona i Vic. M'agradaria, de forma molt sintètica, aportar el meu granet de sorra. Debatre és apassionant si es fa amb poc prejudicis i amb ganes d'escoltar tothom per resoldre problemes, fins allà on és possible.

De bat a bat 03/03/2010

Interessant i recomanable és la lectura dels escrits que aquest mes, algunes forces politiques del consistori, publiquen en el butlletí municipal El Garric, fent diverses consideracions al voltant del trasllat de l’estació. Lectura que recomano complementar amb les entrevistes, que sobre el mateix tema, trobareu a L'Espai Digital.cat

I això de les peres, de què va?

Doncs va de fer política d'una altra manera. Cada dia s'escriuen al món centenars d'articles, reflexions, blocades, tesis, contra tesis i fins i tot antítesis sobre perquè la gent -aquí, allà i a la Xina popular- sent la política com una cosa llunyana, feta per quatre dirigents de l’elit que del poble se’n recorden estrictament quan es vota (i això en els casos en els que es pot votar, és clar). A nivell del poble, del nostre, la Garriga, hauria de ser fàcil evitar-ho, perquè en teoria aquí som més propers, anem als mateixos comerços, ens trobem als mateixos carrers i parlem de les mateixes coses, però tot i així no hi ha manera. Les decisions polítiques, que ens afecten vulguem o no vulguem, ni es consulten, ni es valoren i, el més preocupant de tot, sovint ni es coneixen.

Dones d’Ara de la Garriga

Resum de la conferència que sobre MEDICAMENTS: RECOMANACIONS GENERALS, va pronunciar  la farmacèutica Fina Comaposada, el dijous dia 25 de febrer a les 7 de la tarda a la Sala d’ Actes de la Biblioteca.

 

De bat a bat 24/02/2010

Aquesta passada setmana, llegint per internet les notícies del dia, em vaig quedar bocabadada amb una foto de José M. Aznar fent, amb el dit de la ma, un gest despectiu que tothom pot imaginar, i que anava dedicat a un grup de joves que l’escridassaven a la Universitat d’Oviedo. Dies abans, el Conseller Ernest Maragall havia engegat un esperpèntic camí de declaracions i contradeclaracions sobre la conveniència o no de reeditar el tripartit, en un clar gest de menyspreu cap als seus companys de viatge. De ben segur que més d’un s’estarà preguntant: ¿i que té a veure una cosa amb l’altra? Doncs hi té a veure, i molt! Parlo, senzillament, de respecte. Respecte per la ciutadania, respecte pels polítics i respecte per uns socis de govern que suposadament comparteixen un projecte polític comú.  

Quan la premsa distorsiona la realitat. El GIG i el desdoblament de la via

Fa uns dies El9Nou publicava una notícia en la que afirmava que el GIG qüestionava el desdoblament de la via. Aquest article va sorgir arrel de les reflexions que van llegir al nostre butlletí informatiu. Un butlletí que per cert  no teníem cap interès a donar-li cap ressò mediàtic. Però aquest diari per no sabem quin motiu va  voler fer-ne notícia. Vist la mala interpretació que se’n va fer i la confusió

L’AUA informa…

L’Aula de la Universitat a l’Abast (AUA) és un projecte cultural i social que posa, a l’abast de tothom, l’oportunitat d’escoltar les opinions de reconeguts especialistes en diverses matèries  - setmanalment -  en el Teatre de la Garriga, el Patronat, per una quota anual pràcticament simbòlica. 

L’estació de RENFE de la Garriga

En relació a la consulta ciutadana que a primers de desembre va organitzar l’Ajuntament de la Garriga sobre la futura ubicació de l’estació de RENFE llegim a la pàgina web municipal:

 “Es van rebre un total de 942 enquestes, de les quals 137 no han estat considerades vàlides per manca de DNI o per DNI incorrecte, per estar repetits o per proposar una opció que no que no contemplava l'enquesta. D'aquesta manera els resultats es basen en les 805 enquestes considerades vàlides.

AUTORS

96 ARTICLES0 COMENTARIS
54 ARTICLES0 COMENTARIS
33 ARTICLES0 COMENTARIS
16 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
2 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS