Manifest de l’agrupació local d’Unió Democràtica

0

La decisió del Tribunal Constitucional espanyol de declarar inconstitucional determinats aspectes de l’actual Estatut de Catalunya suposa un atac directecontra la nostra capacitat de decidir el nostre present i el nostre futur. 

Per Nadal, els torrons

0

Arribat aquestes dates s’acostuma a menjar peix, escudella i carn d’olla, canelons, capó farcit, etc. Hi ha, però, uns aliments característics de les festes nadalenques, que no s’acostumen a consumir la resta de l’any. Ens referim als massapans, les neules i, en especial, els torrons. Són una gamma de dolços que es serveixen finalitzat l’àpat. No supleixen les postres, és a dir, s’ofereixen després de les postres de fruita fresca o fins i tot de postres de pastisseria.

En memòria del Dr. Castellsagué

0

Lamento profundament la mort del Dr. Xavier Castellsagué, eminent investigador, bon amic de l'Aula de la Universitat a l'Abast. Reprodueixo a continuació part del comentari que d'ell en vaig fer en ser qui va inaugurar el curs acadèmic 2013-2014. Era el dia 2 d'octubre de 2013. És aquest:

Cercle d’Optimisme, per Frederic Moreno

0

Aquest es el títol de les sessions que la Fundació Universitària Martí l’Humà, amb col·laboració amb els ajuntaments de la Garriga, Les Franqueses del Vallès i la Roca, han fet en locals dels tres consistoris. Hem viscut una jornada mol emotiva al constatar que l’emprenedoria del nostre poble segueix ben viva.

Les sessions han estat seguides per prop de 90 emprenedors i, en la jornada final, 48 han assistit als locals d’Art Cervesers, que han cedit les seves instal·lacions per aquest acte. S’han presentat els projectes en exposicions de 5 minuts cadascun, essent-ne 21 el total. Se n’han pogut veure de tot tipus; des de projectes de lleure per discapacitats, plataformes informàtiques i portals digitals, disseny per internet, perfums, un obrador de pastisseria, cuina preparada per la seva distribució amb carmanyoles, activitats sanitàries, etc.

De bat a bat 22/03/2010

0

La majoria de persones i famílies que han arribat a la Garriga en els darrers anys, provenen de Barcelona i àrea metropolitana. Per a un habitant d’una gran ciutat, decidir de deixar-la respon a la voluntat de millorar la seva vida buscant tranquil·litat, caràcter de poble i proximitat. Això ho té la Garriga, sabem el que és, n’hem gaudit fins ara, i no ens podem arriscar a perdre-ho.

Són les estelades una raó d’estat?

0

Sobre aquest tema tinc els meus dubtes raonables. El primer que m'interessava era saber qui és Concepción Dancausa. Doncs filla de Fernando Dancausa, que va ser president de la Diputació de Burgos, més tard alcalde de la mateixa ciutat, procurador de les corts franquistes, conseller del Movimiento i cofundador de la Fundació Francisco Franco. Carai, és el que jo anomeno un demòcrata de tota la vida.

Anècdotes pel record d’èpoques passades

0

En més d’una ocasió es produeixen situacions esperpèntiques quan un ciutadà es troba sota l’àmbit d’actuació d’una autoritat.

Ahir a la tarda pujant amb el tren des de Barcelona es va viure un fet inoblidable, digne de ser recordat per les generacions futures, una faula, una metàfora.

Un bon revisor, en l’exercici del seu deure decideix aturar un tren de tres vagons que viatja cap a Ripoll. El fet s’ho mereix. Una senyora d’origen dels països de l’est sembla que no du bitllet o no du el que correspon al trajecte que fa. El senyor revisor no li vol fer un bitllet senzill i li imposa una multa de 50 euros, que la senyora es nega a pagar.

L’inefable Mariano Rajoy

0

L’actual president espanyol en funcions és un paio especial, com a bon gallec no saps mai si puja o baixa en veure’l fotografiat en una escala. No sembla massa xerraire ni té una veu clara i diàfana. Quasi mai parla de normal, li agrada llegir un discurs que, provablement, li ha escrit un col·laborador i té, això sí, preparades algunes frases, que ha memoritzat, per poder respondre quan se sent atacat i/o criticat, la qual cosa només succeeix en els debats al Congrés dels Diputats.

Quan no és així s’amaga al darrere d’una pantalla de plasma, llegeix el seu discurs i s’estalvia preguntes insidioses de periodistes malintencionats. No s’enfronta a problemes de cara, deixa que passi el temps confiant en què ja es resoldran sols. Quan no sap què fer utilitza el “seu” constitucional o reclama suport de mandataris estrangers com ha fet en el cas del procés català.

Estirant el fil etimològic del “galliner”

0

Teatre; del grec théatron, "lloc per a contemplar", derivat de theáomai "mirar".

Tenim "teatre" garantit, almenys una temporada més, al Congrés dels Diputats de Madrid. L´assignació de places ha esverat el galliner abans d´hora i als de Podemos els va treure de polleguera la votació que els arraconava al "galliner" de l´hemicicle. Quin despropòsit, quina "cacicada"!!!! "Treballarem igual, com si ens envien a la cafeteria", ironitzava Iñigo Errejón.

La ingovernabilitat d’Espanya

0

Les dues sessions d’investidura del candidat Sánchez demostren que la classe política espanyola no sap negociar i/o pactar governs de coalició; Acostumada a governar amb majoria absoluta, no sap com sortir-se’n de l’atzucac en què ara es troba. Queda el dubte de saber si existeix o no una veritable classe política a Espanya.

El meu pare ja deia: “En la funció pública existeixen polítics, politiquets i cagabandúrries”. Crec que és prou evident, però deixo que sigui el lector qui els classifiqui. Jo penso que la tercera opció és la més nombrosa per a desgràcia de la majoria de votants.

AUTORS

65 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
14 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS