Calaix de sastre

Fa molts juliols, concretament el del 1713, les tropes imperials abandonaven la ciutat de Barcelona a la seva sort, i a les seves pròpies forces per defensar-se contra enemics molt superiors en nombre. La Junta de Braços, el govern de Catalunya en aquell moment es va reunir i va decidir la resistència fins les últimes conseqüències. La història ha preservat un únic document d'aquella reunió: es tracta del ban emès per el Consell de Cent i dirigit als jurats de la Garriga per informar-los de la decisió presa per la ciutat de resistir. Un document que es preserva a la Biblioteca de Catalunya i que a més d'assenyalar que els nostres avantpassats garriguencs també participaren intensament de la resistència barcelonina, mostra la resolució catalana de preservar, si calia fins la mort, les llibertats del país. 

Vull transcriure notes del Fòrum Estratègia Catalana Residus Zero:

“A Catalunya s’ha fet una primera ordenació en la gestió de residus, amb uns resultats deficients en reducció i aprofitament de recursos. Això ha de canviar. Com més residus i contaminació, més cura hem de tenir de l’ús excessiu de recursos abocats. Hem de dissenyar una política industrial i una ordenació de la distribució i el consum.

El 1910 una desena de garriguencs crea la Junta de Caritat de la Garriga, que va ésser la precursora de l’actual Fundació, amb l’objectiu d’acollir els pobres i poder satisfer les seves necessitats bàsiques i també donar cobertura als malalts domiciliaris. Enguany se celebra el seu centenari i, durant tots els anys, ha complert amb els seu objectiu, ja sigui com a hospital o com asil.

El mes de juny passat, un col·lectiu format per personal tècnic de l’Ajuntament de les categories A2 i C1 vam decidir assenyalar situacions relacionades amb el clima laboral i l’organització i valoració del nostre treball, que s’estaven donant al consistori des de feia temps. I, alhora, vam fer una sèrie de reivindicacions que tenien a veure amb l’eliminació de les diferències de retribució entre personal de la mateixa categoria i amb el reconeixement de la disponibilitat fora de la jornada que té el personal.

Semblaria que no cal insistir en temes que fa anys estan prou debatuts i aclarits però, arran de la sentencia del Tribunal Suprem, potser val la pena tornar a tractar el tema del bilingüisme a Catalunya i dels programes d’immersió lingüística a l’escola. En primer lloc cal posar-nos d’acord sobre què entenem per bilingüisme perquè algunes posicions, de vegades, semblen voler indicar amb aquesta defensa del bilingüisme una manera de convivència lingüística que consisteix en què una part de la població ha de conèixer les dues llengües i una altra part només cal que en conegui bé una, la qual cosa implicaria una societat que no promou el bilingüisme sinó la discriminació lingüística d’una part de la ciutadania. En segon lloc la immersió lingüística és pròpiament un mètode que consisteix a escolaritzar els nens i les nenes en una llengua diferent de la parlada a casa quan aquesta, la parlada a casa, és socialment dominant i està assegurada.

L'Associació Dones d'Ara, de la Garriga, organitza el seu primer concurs de poesia, amb premis que van dels 50 fins els 100 euros, depenent de la categoria.

A continuació podeu veure les bases del concurs:

Categories:

A: De 14 a 18 anys.

B: De 18 a 60 anys.

C: Majors de 60 anys.

Data límit de presentació: De l’1 de febrer al 28 de Febrer del 2013.

Ja fa cent vint-i-dos anys que en Rudolf Diesel va experimentar el funcionament de motors per vehicles amb olis vegetals, o sigui que parlar de combustibles d’origen no fòssil ve de lluny, no és una moda. Així ens ho va explicar ahir a l’Aula de la Universitat a l’Abast la Dra. Carme Brosa, Catedràtica de la Universitat Ramon Llull i Directora del Laboratori d’Esteroides del departament de Química Orgànica de l’Institut Químic de Sarrià. 

Fa uns dies escrivia en aquest diari (Paisatges idíl·lics) explicant com de bonic que és el nostre entorn, com de fantàstiques que són les nostres comunicacions i tot un seguit de contrastos sensorials al voltant d’on vivim. El vaig escriure en clau d’humor. Si que és cert que en moltes ocasions el món és caòticament meravellós, però de la mateixa manera és caòticament desastrós.

Les vendes minoristes del comerç no creixen en el conjunt del país i en quasi tots els formats comercials, excepte en les grans cadenes que absorbeixen en part les caigudes d’altres sectors. L’ocupació d’aquest sector també disminueix, però ho fa molt més ens els formats de les Grans Superficies que en el comerç autònom o familiar.

L’índex general de comerç minorista a preus constants registra una variació intermensual del 7’4% el juny respecte el mateix mes de l’any anterior i d’un 5,5% en el primer semestre de l’any, segons les dades publicades en l’INE. Aquests registres són lleugerament més moderats en la seva caiguda respecte als dels mes de maig, però segueixen sent molt negatius.