Calaix de sastre

Un cop iniciada la rehabilitació del centre, el desig de tots plegats ha estat que les obres es gestionessin amb eficàcia i acomplint els terminis. Ser eficaç i complir els terminis no té res a veure amb ideologies polítiques però si té a veure amb la capacitat de gestió i amb la responsabilitat.

Tothom ha pogut constatar que els terminis de les obres no s’han acomplert i tothom ha pogut veure que les explicacions que s’han donat al respecte han estat pràcticament inexistents. L’equip de govern tripartit se sent còmode fent discursos polítics de com ha de ser el centre del poble i encara se sent més còmode amb les  baralles internes per veure qui s’emporta els mèrits de l’acció de govern, però quan hi ha problemes tots guarden silenci. Algú ha vist algun escrit del PSC, EILG o ICV demanant disculpes pel retard en les obres o donant algun tipus d’explicació?

Doncs va de fer política d'una altra manera. Cada dia s'escriuen al món centenars d'articles, reflexions, blocades, tesis, contra tesis i fins i tot antítesis sobre perquè la gent -aquí, allà i a la Xina popular- sent la política com una cosa llunyana, feta per quatre dirigents de l’elit que del poble se’n recorden estrictament quan es vota (i això en els casos en els que es pot votar, és clar). A nivell del poble, del nostre, la Garriga, hauria de ser fàcil evitar-ho, perquè en teoria aquí som més propers, anem als mateixos comerços, ens trobem als mateixos carrers i parlem de les mateixes coses, però tot i així no hi ha manera. Les decisions polítiques, que ens afecten vulguem o no vulguem, ni es consulten, ni es valoren i, el més preocupant de tot, sovint ni es coneixen.

Les eleccions ens han deixat, com sempre, ben tips de discursos polítics, amb els estereotips de sempre i les paraules vanes que es reiteren fins a l'extenuació. De tots els tòpics que acostumen a fer-se servir en els discursos que pretenen ser políticament correctes, n'hi ha un que crida especialment l'atenció, que és el d'adreçar-se a les persones en masculí i en femení de manera inútilment recurrent. És per això que m'ha semblat oportú recuperar aquí aquest article del sociolingüista Jordi Sedó, que va sortir publicat a El 9 Nou el dia 20 de juliol de 1998 i que l'any 2007 va ser reproduït al llibre del mateix autor La llengua catalana, senya d'identitat nacional.

La notícia més rellevant de l’últim Ple Municipal ha estat l’aprovació de pràcticament el cent per cent de les propostes d’augment dels impostos i taxes municipals fetes per l’equip de govern. No ens entretindrem ara i aquí analitzant com i amb quins suports polítics ho han aconseguit, ni comentant els diferents arguments utilitzats per les forces polítiques del consistori a l’hora de recolzar o rebutjar la pujada d’impostos, aquesta tasca la deixem pel mitjans de comunicació.

Nosaltres el que volem és anar més lluny, el que volem és fer propostes i deixar constància de la necessitat de definir un nou model econòmic per les finances municipals, per les finances de tots els municipis, també per a la Garriga. I si necessitem un nou model és perquè molts dels conceptes aplicats fins ara han caducat i cal renovar-los, cal redimensionar-los.

Campanar; del llatí campana, gentilici de la regió de Campània, d’on provenia el bronze per fabricar-les.

- Sonada la polèmica de les campanes de Girona, eh?

- Què vols dir?

Amb motiu de les eleccions del passat 27-S, i fent un seguiment de les diverses opinions i anàlisis que a través dels mitjans ens arriben al públic, he trobat algunes que qualificaria d’insidioses. Les que expressen els partits i els seus representants són, per lògica, les millors segons els seus interessos. Les que expressen periodistes i politòlegs són, segons els seus punts de vista, favorables o contraris al procés. Però he descobert que existeix l’opinió d’algú que, si bé diu la seva, jutja alguns plantejaments tergiversant la realitat, la qual cosa no és de rebut tractant-se d’un historiador.

Sempre he tingut seriosos dubtes sobre la qualitat de l’ensenyament en aquest país. A la pràctica, cada nou govern ha modificat la llei o n’ha fet una de nova. El resultat és de tots conegut: som a la cua d’Europa en l'àmbit educatiu. l'Informe PISA ho manifesta any rere any, però no s’hi posa remei. L’horari, el nombre d’alumnes per classe, donar l’assignatura de religió o educació per la ciutadania, és el màxim de què parlen les ments pensants dels polítics que s’hi dediquen. Només cal veure la preparació d’alguns d’ells: la responsable del govern Balear del PP es va referir a l’informe “trepitja”. No cal afegir més comentaris.

Amics, avui ens dirigim a vosaltres amb un objectiu clar: presentar-vos un nou projecte. És evident, i així es palpa en l’opinió a peu del carrer (o almenys la que en part ens ha arribat), que no és el moment de presentar nous projectes locals, tenint en compte la gran quantitat de propostes que, a hores d’ara, ja existeixen, i tenint en compte la fragmentació que ja pateix el nostre Consistori. 

El dia 25 d’aquest mes vaig publicar a La Garriga Digital.cat l’article que havíem preparat la CTAC després de l’aprovació de l’avantprojecte pel Consell de Ministres. El passat 19 de setembre el Congrés dels Diputats espanyol va aprovar definitivament la Llei de Suport als Emprenedors i a la seva internacionalització que es publicarà pròximament al BOE. El text ha comptat amb els vots a favor de PP i CiU i l’oposició de la resta de grups de la càmera, excepte UPyD que s’ha abstingut. Nou ministeris han participat en l’elaboració d’un dels projectes legislatius més emblemàtics del Govern, que revisa tota la normativa relativa per emprenedors i l’abast del qual és tan ampli que afectarà tant al disseny de les matèries en l’Educació Primària com a la política de concessió de visats de residència del Govern.

Lamento profundament la mort del Dr. Xavier Castellsagué, eminent investigador, bon amic de l'Aula de la Universitat a l'Abast. Reprodueixo a continuació part del comentari que d'ell en vaig fer en ser qui va inaugurar el curs acadèmic 2013-2014. Era el dia 2 d'octubre de 2013. És aquest: