L’esperit i valors de la gent gran de la Garriga

L’Esplai de la Gent Gran de la Garriga, amb una antiguitat de quaranta anys, és una entitat que acull al nostre poble un nombre...

La gestió pública de portes endins. El cas de l’Ajuntament de la Garriga

En qualsevol organització, sigui del volum i del sector que sigui, sembla lògic que per aconseguir una bona gestió, per ser una estructura eficaç...

A l’Ajuntament hi ha diferències salarials entre personal de la mateixa categoria de més de 900 € mensuals

La Relació de Llocs de Treball (RLT) aprovada l’any 2007 definia els llocs de treball de l’Ajuntament i els sous que els corresponien. Tot...

Manifest de ‘Pedalem la Garriga’

En els últims 30 anys l'automòbil s'ha convertit en el principal eix d'articulació de les ciutats, produint importants canvis en la vida de les...

En diversos llocs de treball de l’Ajuntament de la Garriga hi ha acumulacions inassumibles (i il·legals) d’hores i tasques

Els darrers anys, l’Ajuntament de la Garriga ha augmentat molt els serveis i la programació d’activitats que organitza o gestiona. Les noves legislacions (contractacions,...

A l’Ajuntament de la Garriga hi ha manca d’organització, coordinació, lideratge i transparència

L’Ajuntament de la Garriga és, avui, una organització piramidal i vertical, que limita el treball en equip i la coordinació entre àrees, fet que provoca que les decisions que es prenen sovint estiguin allunyades tant de criteris tècnics com de les necessitats de la ciutadania. No hi ha espais on poder treballar millores organitzatives i tot s’estructura d’una manera jeràrquica i inflexible gens coherent amb la realitat i allunyada dels principis més bàsics d’eficàcia i eficiència. En aquest sentit, es dóna molta més importància a la gestió de la burocràcia que no a treballar els projectes.

Les rondalles del Vil·la Romana (VI): ‘El bolet d’or’

El text que segueix és el sisè d’un cicle de contes i rondalles que publiquem des del mes de febrer a La Garriga Digital.cat. L’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Vila Romana, a proposta de la professora de llengua catalana, ens fa arribar les seves creacions per a compartir-les amb vosaltres. Esperem que les gaudiu.

Al bosc, entre uns arbres, hi ha una agrupació gran de bolets. És un petit poble on hi viuen unes criatures desconegudes. Són unes criatures de la mida d’una ungla, i tenen un color verd per camuflar-se entre les fulles dels arbustos. Són més aviat un tipus de fades sense ales.

Les rondalles del Vil·la Romana (IV): ‘El lladre dolent’

El text que segueix és el quart d’un cicle de contes i rondalles que publiquem des del mes de febrer a La Garriga Digital.cat. L’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Vila Romana, a proposta de la professora de llengua catalana, ens fa arribar les seves creacions per a compartir-les amb vosaltres. Esperem que les gaudiu.

Hi havia una vegada un cocodril que es volia comprar el nou joc que acabava de sortir. Al cocodril no li agradava el joc però com que tothom el tenia ell no volia ser l‘únic que no el tingués.

Les rondalles del Vil·la Romana (III): ‘El músic sord’

El text que segueix és el segon d’un cicle de contes i rondalles que publiquem durant el mes de febrer a La Garriga Digital.cat. L’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Vila Romana, a proposta de la professora de llengua catalana, ens fa arribar les seves creacions per a compartir-les amb vosaltres. Esperem que les gaudiu.

Hi havia una vegada un nen que tocava el piano i volia ser músic, però tenia un problema: era sord, perquè un dia va xocar contra una moto. El nen en lloc de decidir fer una altra cosa va decidir seguir amb la música. Va esforçar-se més que mai per ser un bon músic.

Les rondalles del Vil·la Romana (II): ‘Els tres superherois’

El text que segueix és el segon d’un cicle de contes i rondalles que publiquem durant el mes de febrer a La Garriga Digital.cat. L’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Vila Romana, a proposta de la professora de llengua catalana, ens fa arribar les seves creacions per a compartir-les amb vosaltres. Esperem que les gaudiu.

Hi havia una vegada, un esquirol, un hipopòtam, i un conill, que es dedicaven a protegir i ajudar als habitants del seu poble. Ajudaven a un cavall vellet a creuar la carretera, a posar una rentadora al gall i sobretot protegien els seus habitants del ratolí malvat.

AUTORS

56 ARTICLES0 COMENTARIS
33 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
2 ARTICLES0 COMENTARIS
2 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS