Ara. Aviat.

Una gentada, i ja en portem unes quantes en poc temps. Aquest cop es presentava un projecte de comunicació excitant: el diari Ara. Un diari, en català i en temps de crisi. Xapeau. Dilluns vespre i de vent, amb gent dreta a la porta (entre elles l'alcaldessa) escoltant el què, crec, molts anhelem escoltar: comença una etapa nova, i necessitem nous instruments. Calen nous referents, calen noves veus, calen nous espais on pensar i fer el país. Han passat generacions i ja en tenim una nova, ara, aquí, desacomplexada i ambiciosa. Exigència. Em va agradar, no us ho negaré. No perquè em cregui massa l'escenari apocalíptico-tripartit que venen algunes i alguns, ni l'apatia d'idees i gestos d'altres sinó perquè realment crec que venen temps nous i idees noves. I calen noves energies, més idees.

Homenatge a l’exili republicà. Record per l’Andreu Dameson i Aspa

440.000 persones van refugiar-se a França fugint de l’avenç de l’exèrcit franquista, dels quals 170.000 eren dones, nens i ancians; 220.000, soldats i milicians; 40.000, invàlids i 10.000, ferits. Acabada la guerra aquesta xifra va augmentar força, dispersant-se arreu del món, els homes i dones republicans que van patir exili, pel seu compromís demòcrata, a causa de l’adveniment de la dictadura franquista. D’entre aquests milers de republicans, també n’hi havia de la Garriga, entre els quals estava l’Andreu Dameson i Aspa.

L’adéu de Duran i Lleida

El fins ara líder d’Unió s’ha decidit a plegar. Ho ha fet en veure els resultats electorals dels últims comicis on la seva formació ha obtingut inapel·lables fracassos.

Ja es veia venir que acabaria així. Cada setmana es dirigia als militants mitjançant la seva pàgina i, sovint, les seves manifestacions no coincidien amb les del President o alguns consellers, arribant a criticar-les. Les veus a una possible ruptura de CiU es feien sentir cada vegada més fins que aquesta es va produir.

Té Espanya polítics… brillants?

La resposta és que sí. Cal només especificar què s'entén per brillantor. Dic això perquè a la vista dels resultats del 26-J, crec en l'existència d'una brillantor invisible, almenys per a mi, i que altres ciutadans han captat premiant al guanyador de les eleccions; un personatge que jo no escolliria ni com a president de la meva comunitat de propietaris.

Pedagogia de l’esport

Fa dies que em rondava pel cap, però avui, tornant a casa després de jugar un partit de futbol sala a la universitat, em preguntava quina podia ser la relació entre l’educació i l’esport. M’ha vingut el neguit de saber, de trobar, el vincle i la relació entre un concepte i l’altre. De fet, alguns dels darrers fets futbolístics importants d’aquesta setmana han fet que em posés a escriure, finalment, sobre aquest tema.

Sagarra, vist per Lluís Permanyer

“Setembre del 1936. Sagarra és a Blanes i la FAI el busca”. Així va començar el retrat personalíssim que va fer de Josep Maria de Sagarra (1894-1961) el periodista Lluís Permanyer. La conferència, organitzada per Òmnium Cultural per commemorar el cinquantenari de la mort del poeta, va omplir la Fundació Maurí dissabte passat a la tarda.

“La poesia li rajava”, va dir Permanyer, i ja de jove va ser un poeta popular que omplia, recitant, el Palau de la Música. Però Sagarra també va triomfar com a novel·lista, dramaturg, traductor i articulista, i va aconseguir “viure de la seva ploma” . Segons el conferenciant, “no era un escriptor de pis”, sinó un home vital, que disfrutava amb delit dels plaers de la vida, enamorat del paisatge humà i de la naturalesa. El do i el gust per la paraula l’assaboria ja de petit estiuejant a Santa Coloma de Gramenet i Sant Pere de Vilamajor, on la família hi tenia casa.

Les pilones també són de CiU

Les primeres pilones que es van posar als nostres carrers, com les de la carretera de l’Ametlla, les del carrer Calàbria i les tanques en forma d’U van ser col·locades durant els governs de CiU.

Comunicat de l’equip de govern de l’Ajuntament de la Garriga

"Ens en sortirem"

Les mesures en forma de retallades en l’àmbit de l’Ensenyament que estem patint en els darrers temps, estan minvant els recursos que la comunitat educativa disposa (o disposava) per treballar en els àmbits de l’educació especial, de l’excel·lència, del fracàs escolar, de l’acollida per nouvinguts i per descomptat en el dia a dia.

 Tenim el ple convenciment que, tot i aquestes mesures, ens en sortirem. I ho farem perquè som una societat forta, cohesionada, sensible i solidària. I tenim uns mestres amb una gran vocació i sentit de la responsabilitat. Això cal que els pares i mares ho tinguem molt en compte. Tot plegat un conjunt de valors molt positius que hem de preservar, tot i les notícies tan insuportables i indignants que rebem darrerament. Donem sentit als valors i no ens deixem doblegar.

Neix un nou projecte per a la Garriga: “Fem poble”

Amics, avui ens dirigim a vosaltres amb un objectiu clar: presentar-vos un nou projecte. És evident, i així es palpa en l’opinió a peu del carrer (o almenys la que en part ens ha arribat), que no és el moment de presentar nous projectes locals, tenint en compte la gran quantitat de propostes que, a hores d’ara, ja existeixen, i tenint en compte la fragmentació que ja pateix el nostre Consistori. 

‘Love story’

Ara fa tot just un any, a la Garriga vam córrer el risc de quedar-nos sense cinema. El declivi forçós de les projeccions en 35mm i la irrupció del format digital era una llosa massa feixuga per a la família que regenta el cine Alhambra, i van estar ben a punt de llançar la tovallola, justament l’any que l’emblemàtic edifici modernista que l’acull celebrava el seu centenari.

AUTORS

96 ARTICLES0 COMENTARIS
54 ARTICLES0 COMENTARIS
33 ARTICLES0 COMENTARIS
16 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
2 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS