Els bons marxen, els millors tornen

0

La setmana passada coneixíem unes dades que malgrat no ens sorprenguin no deixen de ser dramàtiques. L'Estat espanyol  és el país de la UE-28 on els graduats universitaris tenen més risc de caure en el fatídic embat de la pobresa. La gran quantitat de llicenciats i diplomats que han sortit de les nostres aules en els darrers anys i l'escassa capacitat d'absorció del mercat laboral han portat a aquest drama que ha trobat en la sortida a l'estranger la principal –i quasi única– via per contrarestar-lo. 

O povo acordou

0

Un gegant de 193 milions d'habitants s'ha despertat. Com ens agrada a Occident donar aquest tipus de titulars tot i que el Brasil només hagi obert els ulls després d'una curta becaina que va començar amb la victòria de Lula l'any 2003. Aquella fita va marcar una sacsejada tan increïble com necessària per a la història del país. Aleshores, un activista sindical i treballador de la indústria automobilística brasilera guanyava unes històriques eleccions amb el partit que ell mateix va fundar; el dels Treballadors. Deu anys més tard, la seva successora intenta donar resposta a les noves generacions que demanen continuar millorant i titllen d'aberrants les desigualtats dels país.

Place Lux

0

Avui és dijous, i com cada setmana, a Brussel·les hi haurà una plaça que durant la tarda estarà en plena ebullició. Es tracta de la Place de Luxemburg, un escenari perfecte per a tots aquells qui viuen per a i de les institucions europees.

Amb un enclavament privilegiat —situada just davant del Parlament Europeu— la plaça va ajudar a què aquest s'integrés millor en el teixit urbà de la ciutat obrint una de les seves quatre cantonades a aquest pompós edifici. Com a únic testimoni de l'època anterior a què la voragine europea transformés el mapa de la seva capital per complet, només queda l'antic edifici del que era la Gare de Luxemburg, una estació de tren on els combois que hi sortien anaven direcció precisament a aquest petit país situat al sud de Bèlgica.

Un període d’il·lusió desbordant

0

Des dels carrers de la capital europea ressonen amb més força que mai les veus dels qui demanen una nova realitat per a Catalunya. Mai abans el nostre petit país havia estat tant en boca de tothom i aquesta qüestió ocupa la centralitat dels encesos debats entre els catalans que vivim aquí, així com els que protagonitzem nosaltres amb estrangers que ens escolten amb atenció. La majoria ens miren amb una barreja d'admiració, incredulitat, temor i respecte.

Vallesans a Brussel·les

0

Moltes poden ser les raons que ens portin a viure a un altre país per un període de temps, i moltes d'altres les que ens poden fer quedar en aquest nou destí per uns quants anys i començar a anomenar-lo "casa" sense adonar-nos-en.  No oblidant mai el que passa allà on van embarcar el vol que els ha dut fins aquí, avui coneixerem tres vallesans que han fet les maletes i han decidit provar sort a Brussel·les, una ciutat que s'ha guanyat la fama de gris, burocratitzada i mancada d'esperit propi però que ha esdevingut un destí atractiu per a molts dels qui vénen d'Estats especialment castigats per la crisi.

Europa es desil·lusiona amb la democràcia

0

L’actual crisi econòmica encara no ha vist la llum al final del túnel. Molts són els que es pregunten quines poden ser les últimes conseqüències de tan perllongada i severa recessió que ha vist com amb l'últim rescat financer a Xipre el panorama ha esdevingut encara menys esperançador. Com apunta un estudi recent de l’European Bank for Reconstruction and Development, una de les conseqüències que ja es pot palpar en el dia a dia de molts ciutadans europeus és l’erosió del suport popular cap a la democràcia i els principis de l’economia de mercat en els darrers anys.

Un càlid parèntesi

0

Tornar a casa per un curt període de temps quan es viu fora és un d’aquells plaers amb data de caducitat als que m'he tornat addicte, conscient que dura poc i cal aprofitar-ho. Els dies passen ràpid amb una sensació semblant a la degustació lenta d'un plat que agrada molt i que saps que s'acaba o quan escoltes a tot drap la teva cançó preferida que apareix de sobte enmig d’una llarga llista de reproducció.

Tot comença quan el capità anuncia l’aterratge puntual (acompanyat de trompetes si es viatja amb Ryanair) informant de la temperatura exterior. Impacient, esperes que el mòbil agafi un 3G del que no gaudeixes a la ciutat on has embarcat, frises perquè s'obrin les portes i entomis amb felicitat els divuit graus que ha anunciat el comandant, com si es tractés d’una calor tropical que et fa guardar d'una revolada la bufanda al fons de la maleta i plegar l’abric fosc a la mà. Dues peces de roba de les que no t'has desprès en cap de les últimes fotos que t'han fet i que ara vols esborrar per complet de la teva vista durant uns dies.

Tendències oposades

0

Fullejant les pàgines de l’"European Voice", el diari que es distribueix cada setmana entre els euròcrates que treballen a les institucions europees, hi ha una notícia que em crida especial atenció: l'Eurostat (l'oficina estadística de la Comissió Europea) afirma que el 23% dels ciutadans de la UE-27 estaven en risc d'exclusió social l'any 2010; gairebé un de cada quatre.

Aquesta xifra, esdevé encara més espantosa quan la traduïm en números absoluts: 115 milions de persones. Contundència i fredor es barregen en un article amagat a les pàgines interiors del rotatiu i que, en cap cas, fa ombra a les notícies que aclaparen els titulars de la setmana, encapçalades per l'escandalós rescat a Xipre. Precisament, el rescat farà repuntar sens dubte aquesta exclusió social a l'illa mediterrània durant els propers mesos.

Anem a l’església, al Brasil

0

Avui us proposo anar una mica més enllà de Brussel·les, creuar l'oceà per recordar una trobada de l’església evangèlica al nord-est del Brasil que vaig presenciar fa poc menys d'un any. Allà vaig poder comprovar les múltiples diferències entre aquests rituals i als que tantes vegades hem assistit de l’església catòlica de casa nostra, on ens sabem gairebé de memòria el guió preparat per a cada ocasió.

Tot comença una xafogosa tarda d'un diumenge de març en una de les poques esglésies d'un municipi perdut dins l'estat de Bahia que, efectivament, té forma d’església. Les altres, molt nombroses, s’escampen pels carrers del poble com formigues. Qualsevol local és bo per a muntar una església evangèlica amb alguna caracterització especial. Aquí tothom es pot “alliberar” del seu pastor i crear una església als baixos de casa seva. No obstant, m’avisen que l’església que avui visitem és seriosa i amb molts seguidors, i que per tant, no s’hi val a fer broma.

A quatre parades

0

És fàcil orientar-se a Brussel·les. Una ciutat petita que frega el milió d´habitants, permanentment ennuvolada i on es parlen més llengües que en qualsevol altre capital del món. De fet, un terç de la seva població és estrangera. Aquí hi ha dos centres neuràlgics que corresponen a les dues realitats que amaga la capital europea. Per tenir una idea de la mida de la ciutat, ambdós estan separats per només quatre estacions de metro.

AUTORS

63 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS