Vallesans a Brussel·les

0

Moltes poden ser les raons que ens portin a viure a un altre país per un període de temps, i moltes d'altres les que ens poden fer quedar en aquest nou destí per uns quants anys i començar a anomenar-lo "casa" sense adonar-nos-en.  No oblidant mai el que passa allà on van embarcar el vol que els ha dut fins aquí, avui coneixerem tres vallesans que han fet les maletes i han decidit provar sort a Brussel·les, una ciutat que s'ha guanyat la fama de gris, burocratitzada i mancada d'esperit propi però que ha esdevingut un destí atractiu per a molts dels qui vénen d'Estats especialment castigats per la crisi.

Nous interrogants

0

Com cada quatre anys, les eleccions municipals ens han fet estar pendents de l’escrutini fins tard. Pot ser que a alguns el sopar no se´ls acabés de posar bé mentre, que per a d'altres, va ser una nit històrica, de canvi i d'esperança. Sense parlar de la resta de l’Estat, on només calia mirar les cares dels diferents corresponsals de mitjans catalans per adonar-se de la satisfacció que els produïa la fi de l´hegemonia popular, el mapa acolorit del Principat denota una vegada més la riquesa socio-política de la nostra gent.

Un càlid parèntesi

0

Tornar a casa per un curt període de temps quan es viu fora és un d’aquells plaers amb data de caducitat als que m'he tornat addicte, conscient que dura poc i cal aprofitar-ho. Els dies passen ràpid amb una sensació semblant a la degustació lenta d'un plat que agrada molt i que saps que s'acaba o quan escoltes a tot drap la teva cançó preferida que apareix de sobte enmig d’una llarga llista de reproducció.

Tot comença quan el capità anuncia l’aterratge puntual (acompanyat de trompetes si es viatja amb Ryanair) informant de la temperatura exterior. Impacient, esperes que el mòbil agafi un 3G del que no gaudeixes a la ciutat on has embarcat, frises perquè s'obrin les portes i entomis amb felicitat els divuit graus que ha anunciat el comandant, com si es tractés d’una calor tropical que et fa guardar d'una revolada la bufanda al fons de la maleta i plegar l’abric fosc a la mà. Dues peces de roba de les que no t'has desprès en cap de les últimes fotos que t'han fet i que ara vols esborrar per complet de la teva vista durant uns dies.

El gol de l’extrem dret

0

Ahir va tenir lloc a Brussel·les un debat sobiranista que s'esperava diferent. L'ANC havia convocat només aquells partits decidits a apostar pel dret a decidir per, així, intentar "passar pàgina" i parlar, entre d'altres coses, de com hauríem d'encarar "el procés" post 27-S jugant amb la hipòtesi d'un mandat democràtic clar a les urnes. Hi va haver una abstenció remarcable i una presència igualment destacable. La primera va ser la de l'eurodiputat d'Unió i la segona, la participació d'un representant de les CUP, una veu que no estem acostumats a escoltar –encara- a la capital europea. La convidada d'honor va ser la Carme Forcadell, que va seure al bell mig d'una taula flanquejada per homes a banda i banda.

Anem a l’església, al Brasil

0

Avui us proposo anar una mica més enllà de Brussel·les, creuar l'oceà per recordar una trobada de l’església evangèlica al nord-est del Brasil que vaig presenciar fa poc menys d'un any. Allà vaig poder comprovar les múltiples diferències entre aquests rituals i als que tantes vegades hem assistit de l’església catòlica de casa nostra, on ens sabem gairebé de memòria el guió preparat per a cada ocasió.

Tot comença una xafogosa tarda d'un diumenge de març en una de les poques esglésies d'un municipi perdut dins l'estat de Bahia que, efectivament, té forma d’església. Les altres, molt nombroses, s’escampen pels carrers del poble com formigues. Qualsevol local és bo per a muntar una església evangèlica amb alguna caracterització especial. Aquí tothom es pot “alliberar” del seu pastor i crear una església als baixos de casa seva. No obstant, m’avisen que l’església que avui visitem és seriosa i amb molts seguidors, i que per tant, no s’hi val a fer broma.

El dia després

0

Divendres 19 de setembre de 2014, deu del matí. La nit electoral ha estat llarga i els carrers d'Edimburg es lleven com de costum, sota una densa boira que ho humiteja tot. Els qui no han dormit gaire ja saben que el "No" s'ha imposat en el referèndum que ha portat tota una nació com l'escocesa a plantejar-se seriosament la seva emancipació de la resta del Regne Unit.

Dues maneres de remenar les cireres

0

En l'imaginari col·lectiu hi ha dues ciutats que comparteixen el lideratge polític del món occidental i que alhora marquen estil propi: Brussel·les i Washington. Les semblances i diferències d'aquestes dues bombolles burocràtiques són nombroses. Juntament amb una bona amiga que viu a tocar de la Casa Blanca, hem pogut elaborar aquest article a quatre mans per esbossar-ne unes quantes.

Les principals divergències semblen clares: mentre els EEUU són un Estat-nació amb una estructura federal, la UE només és una unió d'Estats independents que discuteixen constantment al voltant de cedir més o menys sobirania a les seves institucions comunitàries. Si el conglomerat institucional de Washington és estable des de fa anys i interacciona amb un idioma comú, la UE representa un flux constant de poders i contrapoders que canvien d'una llengua a l'altra amb una facilitat que al·lucina.

A quatre parades

0

És fàcil orientar-se a Brussel·les. Una ciutat petita que frega el milió d´habitants, permanentment ennuvolada i on es parlen més llengües que en qualsevol altre capital del món. De fet, un terç de la seva població és estrangera. Aquí hi ha dos centres neuràlgics que corresponen a les dues realitats que amaga la capital europea. Per tenir una idea de la mida de la ciutat, ambdós estan separats per només quatre estacions de metro.

Massa diferents per ser comparats

0

Després d'un llarg agost de vacances forçades (període entre el final d'un contracte i l'inici del següent) he pogut endinsar-me en una zona del sud d'Europa que malgrat ser encara poc coneguda, obre a poc a poc les seves portes al món mostrant ferides encara obertes i tapant les vergonyes d'una tragèdia recent. Parlo dels Balcans. Terra de contrasts, on eminents muntanyes topen amb el Mediterrani en un contrast inquietant on s'hi barregen esglésies ortodoxes, catòliques i musulmanes. Un mosaic demogràfic on podem visitar des de la sofisticada Croàcia, amb un aire fortament occidentalitzat (convertint les seves principals destinacions en autèntiques riuades de turistes ) fins a territoris com Kosovo, on tot resta encara per fer.

Europa es desil·lusiona amb la democràcia

0

L’actual crisi econòmica encara no ha vist la llum al final del túnel. Molts són els que es pregunten quines poden ser les últimes conseqüències de tan perllongada i severa recessió que ha vist com amb l'últim rescat financer a Xipre el panorama ha esdevingut encara menys esperançador. Com apunta un estudi recent de l’European Bank for Reconstruction and Development, una de les conseqüències que ja es pot palpar en el dia a dia de molts ciutadans europeus és l’erosió del suport popular cap a la democràcia i els principis de l’economia de mercat en els darrers anys.

AUTORS

63 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS