Massa diferents per ser comparats

0

Després d'un llarg agost de vacances forçades (període entre el final d'un contracte i l'inici del següent) he pogut endinsar-me en una zona del sud d'Europa que malgrat ser encara poc coneguda, obre a poc a poc les seves portes al món mostrant ferides encara obertes i tapant les vergonyes d'una tragèdia recent. Parlo dels Balcans. Terra de contrasts, on eminents muntanyes topen amb el Mediterrani en un contrast inquietant on s'hi barregen esglésies ortodoxes, catòliques i musulmanes. Un mosaic demogràfic on podem visitar des de la sofisticada Croàcia, amb un aire fortament occidentalitzat (convertint les seves principals destinacions en autèntiques riuades de turistes ) fins a territoris com Kosovo, on tot resta encara per fer.

Vallesans a Brussel·les

0

Moltes poden ser les raons que ens portin a viure a un altre país per un període de temps, i moltes d'altres les que ens poden fer quedar en aquest nou destí per uns quants anys i començar a anomenar-lo "casa" sense adonar-nos-en.  No oblidant mai el que passa allà on van embarcar el vol que els ha dut fins aquí, avui coneixerem tres vallesans que han fet les maletes i han decidit provar sort a Brussel·les, una ciutat que s'ha guanyat la fama de gris, burocratitzada i mancada d'esperit propi però que ha esdevingut un destí atractiu per a molts dels qui vénen d'Estats especialment castigats per la crisi.

Tendències oposades

0

Fullejant les pàgines de l’"European Voice", el diari que es distribueix cada setmana entre els euròcrates que treballen a les institucions europees, hi ha una notícia que em crida especial atenció: l'Eurostat (l'oficina estadística de la Comissió Europea) afirma que el 23% dels ciutadans de la UE-27 estaven en risc d'exclusió social l'any 2010; gairebé un de cada quatre.

Aquesta xifra, esdevé encara més espantosa quan la traduïm en números absoluts: 115 milions de persones. Contundència i fredor es barregen en un article amagat a les pàgines interiors del rotatiu i que, en cap cas, fa ombra a les notícies que aclaparen els titulars de la setmana, encapçalades per l'escandalós rescat a Xipre. Precisament, el rescat farà repuntar sens dubte aquesta exclusió social a l'illa mediterrània durant els propers mesos.

Place Lux

0

Avui és dijous, i com cada setmana, a Brussel·les hi haurà una plaça que durant la tarda estarà en plena ebullició. Es tracta de la Place de Luxemburg, un escenari perfecte per a tots aquells qui viuen per a i de les institucions europees.

Amb un enclavament privilegiat —situada just davant del Parlament Europeu— la plaça va ajudar a què aquest s'integrés millor en el teixit urbà de la ciutat obrint una de les seves quatre cantonades a aquest pompós edifici. Com a únic testimoni de l'època anterior a què la voragine europea transformés el mapa de la seva capital per complet, només queda l'antic edifici del que era la Gare de Luxemburg, una estació de tren on els combois que hi sortien anaven direcció precisament a aquest petit país situat al sud de Bèlgica.

El dia després

0

Divendres 19 de setembre de 2014, deu del matí. La nit electoral ha estat llarga i els carrers d'Edimburg es lleven com de costum, sota una densa boira que ho humiteja tot. Els qui no han dormit gaire ja saben que el "No" s'ha imposat en el referèndum que ha portat tota una nació com l'escocesa a plantejar-se seriosament la seva emancipació de la resta del Regne Unit.

Els bons marxen, els millors tornen

0

La setmana passada coneixíem unes dades que malgrat no ens sorprenguin no deixen de ser dramàtiques. L'Estat espanyol  és el país de la UE-28 on els graduats universitaris tenen més risc de caure en el fatídic embat de la pobresa. La gran quantitat de llicenciats i diplomats que han sortit de les nostres aules en els darrers anys i l'escassa capacitat d'absorció del mercat laboral han portat a aquest drama que ha trobat en la sortida a l'estranger la principal –i quasi única– via per contrarestar-lo. 

És l’hora de les matemàtiques

0

No es fa gens fàcil digerir amb lleugeresa tot el que va passar ahir al Palau de la Generalitat. Els partits polítics catalans aglutinats a favor de donar la veu al poble i convocar una consulta van donar un exemple d’unitat, força i coherència. De ben segur que la negociació, tot i ser breu, no ha estat senzilla. Els diferents partits amb idees matisadament oposades sobre la idoneïtat de la pregunta sabien que havien de fer concessions i així ha quedat demostrat amb un pacte salomònic digne d'enginyers equilibristes.

Un període d’il·lusió desbordant

0

Des dels carrers de la capital europea ressonen amb més força que mai les veus dels qui demanen una nova realitat per a Catalunya. Mai abans el nostre petit país havia estat tant en boca de tothom i aquesta qüestió ocupa la centralitat dels encesos debats entre els catalans que vivim aquí, així com els que protagonitzem nosaltres amb estrangers que ens escolten amb atenció. La majoria ens miren amb una barreja d'admiració, incredulitat, temor i respecte.

Anem a l’església, al Brasil

0

Avui us proposo anar una mica més enllà de Brussel·les, creuar l'oceà per recordar una trobada de l’església evangèlica al nord-est del Brasil que vaig presenciar fa poc menys d'un any. Allà vaig poder comprovar les múltiples diferències entre aquests rituals i als que tantes vegades hem assistit de l’església catòlica de casa nostra, on ens sabem gairebé de memòria el guió preparat per a cada ocasió.

Tot comença una xafogosa tarda d'un diumenge de març en una de les poques esglésies d'un municipi perdut dins l'estat de Bahia que, efectivament, té forma d’església. Les altres, molt nombroses, s’escampen pels carrers del poble com formigues. Qualsevol local és bo per a muntar una església evangèlica amb alguna caracterització especial. Aquí tothom es pot “alliberar” del seu pastor i crear una església als baixos de casa seva. No obstant, m’avisen que l’església que avui visitem és seriosa i amb molts seguidors, i que per tant, no s’hi val a fer broma.

Europa es desil·lusiona amb la democràcia

0

L’actual crisi econòmica encara no ha vist la llum al final del túnel. Molts són els que es pregunten quines poden ser les últimes conseqüències de tan perllongada i severa recessió que ha vist com amb l'últim rescat financer a Xipre el panorama ha esdevingut encara menys esperançador. Com apunta un estudi recent de l’European Bank for Reconstruction and Development, una de les conseqüències que ja es pot palpar en el dia a dia de molts ciutadans europeus és l’erosió del suport popular cap a la democràcia i els principis de l’economia de mercat en els darrers anys.

AUTORS

63 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS