Primavera en silenci

0
La primavera ha arribat abans d’hora. Arbres despullats de fulla caduca es veuen obligats a fer sortir els seus primers brots verds a corre-cuita...

La ciutat de les mirades desconfiades

0

La manera com passejar-se pels carrers de Brussel·les aquesta darrera setmana ha canviat per complet. Sembla que ens hagin robat part de la ingenuïtat que caracteritza les societats occidentals quan duem a terme la més bàsica de les nostres activitats diàries: desplaçar-nos d'un cantó a l'altre de la ciutat sense por.

Després d'anys vivint a la capital comunitària, sóc conscient que sempre hi ha una manera belga de fer les coses. Els belgues, que han estat sovint objecte de mofa (sobretot per part dels seus veïns francesos), sembla que aquest cop s'han volgut curar en salut. Un cop més, però, ho han fet a la seva manera. Dissabte ens despertàvem amb l'avís de quedar-nos a casa sempre que fos possible i evitar grans aglomeracions. L'anunci, sumat a la primera nevada de l'hivern, creava un clima d'excepcionalitat sense precedents propers. El que semblava ser una situació puntual, esperant que alguna cosa "grossa" passés -sigui en forma d'atemptat frustrat o de detencions policials generalitzades- s'està perpetuant.

El gol de l’extrem dret

0

Ahir va tenir lloc a Brussel·les un debat sobiranista que s'esperava diferent. L'ANC havia convocat només aquells partits decidits a apostar pel dret a decidir per, així, intentar "passar pàgina" i parlar, entre d'altres coses, de com hauríem d'encarar "el procés" post 27-S jugant amb la hipòtesi d'un mandat democràtic clar a les urnes. Hi va haver una abstenció remarcable i una presència igualment destacable. La primera va ser la de l'eurodiputat d'Unió i la segona, la participació d'un representant de les CUP, una veu que no estem acostumats a escoltar –encara- a la capital europea. La convidada d'honor va ser la Carme Forcadell, que va seure al bell mig d'una taula flanquejada per homes a banda i banda.

El canvi de rasant europeu

0

Les eleccions al Parlament Europeu (PE) del 25 de maig d’enguany s’acosten. Les maquinàries dels partits amb opcions de tenir representació a l’Eurocambra ja fa mesos que pivoten el seu debat intern entorn a coalicions, caps de llista i programa electoral.

Després d’aquesta llarga i dolorosa legislatura (al Parlament Europeu és de cinc anys) sembla que si d’alguna cosa ens n’hem adonat tots plegats és de la importància que tenen les decisions comunitàries en el nostre dia a dia. En tenen tanta que un canvi de majories al PE pot tenir un efecte sobre la nostra vida quotidiana quasi comparable al de l’assoliment de la independència. La importància del PE s’ha posat especialment de manifest a partir de l’entrada en funcionament del Tractat de Lisboa, on s’augmenta la seva importància política tant en termes relatius com absoluts, ja que la cambra decideix en codecisió gairebé totes les lleis comunitàries.

Anem a l’església, al Brasil

0

Avui us proposo anar una mica més enllà de Brussel·les, creuar l'oceà per recordar una trobada de l’església evangèlica al nord-est del Brasil que vaig presenciar fa poc menys d'un any. Allà vaig poder comprovar les múltiples diferències entre aquests rituals i als que tantes vegades hem assistit de l’església catòlica de casa nostra, on ens sabem gairebé de memòria el guió preparat per a cada ocasió.

Tot comença una xafogosa tarda d'un diumenge de març en una de les poques esglésies d'un municipi perdut dins l'estat de Bahia que, efectivament, té forma d’església. Les altres, molt nombroses, s’escampen pels carrers del poble com formigues. Qualsevol local és bo per a muntar una església evangèlica amb alguna caracterització especial. Aquí tothom es pot “alliberar” del seu pastor i crear una església als baixos de casa seva. No obstant, m’avisen que l’església que avui visitem és seriosa i amb molts seguidors, i que per tant, no s’hi val a fer broma.

Dues maneres de remenar les cireres

0

En l'imaginari col·lectiu hi ha dues ciutats que comparteixen el lideratge polític del món occidental i que alhora marquen estil propi: Brussel·les i Washington. Les semblances i diferències d'aquestes dues bombolles burocràtiques són nombroses. Juntament amb una bona amiga que viu a tocar de la Casa Blanca, hem pogut elaborar aquest article a quatre mans per esbossar-ne unes quantes.

Les principals divergències semblen clares: mentre els EEUU són un Estat-nació amb una estructura federal, la UE només és una unió d'Estats independents que discuteixen constantment al voltant de cedir més o menys sobirania a les seves institucions comunitàries. Si el conglomerat institucional de Washington és estable des de fa anys i interacciona amb un idioma comú, la UE representa un flux constant de poders i contrapoders que canvien d'una llengua a l'altra amb una facilitat que al·lucina.

O povo acordou

0

Un gegant de 193 milions d'habitants s'ha despertat. Com ens agrada a Occident donar aquest tipus de titulars tot i que el Brasil només hagi obert els ulls després d'una curta becaina que va començar amb la victòria de Lula l'any 2003. Aquella fita va marcar una sacsejada tan increïble com necessària per a la història del país. Aleshores, un activista sindical i treballador de la indústria automobilística brasilera guanyava unes històriques eleccions amb el partit que ell mateix va fundar; el dels Treballadors. Deu anys més tard, la seva successora intenta donar resposta a les noves generacions que demanen continuar millorant i titllen d'aberrants les desigualtats dels país.

Nous interrogants

0

Com cada quatre anys, les eleccions municipals ens han fet estar pendents de l’escrutini fins tard. Pot ser que a alguns el sopar no se´ls acabés de posar bé mentre, que per a d'altres, va ser una nit històrica, de canvi i d'esperança. Sense parlar de la resta de l’Estat, on només calia mirar les cares dels diferents corresponsals de mitjans catalans per adonar-se de la satisfacció que els produïa la fi de l´hegemonia popular, el mapa acolorit del Principat denota una vegada més la riquesa socio-política de la nostra gent.

Massa diferents per ser comparats

0

Després d'un llarg agost de vacances forçades (període entre el final d'un contracte i l'inici del següent) he pogut endinsar-me en una zona del sud d'Europa que malgrat ser encara poc coneguda, obre a poc a poc les seves portes al món mostrant ferides encara obertes i tapant les vergonyes d'una tragèdia recent. Parlo dels Balcans. Terra de contrasts, on eminents muntanyes topen amb el Mediterrani en un contrast inquietant on s'hi barregen esglésies ortodoxes, catòliques i musulmanes. Un mosaic demogràfic on podem visitar des de la sofisticada Croàcia, amb un aire fortament occidentalitzat (convertint les seves principals destinacions en autèntiques riuades de turistes ) fins a territoris com Kosovo, on tot resta encara per fer.

Un període d’il·lusió desbordant

0

Des dels carrers de la capital europea ressonen amb més força que mai les veus dels qui demanen una nova realitat per a Catalunya. Mai abans el nostre petit país havia estat tant en boca de tothom i aquesta qüestió ocupa la centralitat dels encesos debats entre els catalans que vivim aquí, així com els que protagonitzem nosaltres amb estrangers que ens escolten amb atenció. La majoria ens miren amb una barreja d'admiració, incredulitat, temor i respecte.

AUTORS

77 ARTICLES0 COMENTARIS
35 ARTICLES0 COMENTARIS
21 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
15 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS