Opinió

Sols vull fer un petit homenatge a totes aquelles persones que varen donar el millors anys de la seva vida per la Garriga, per la seva gent i per el Patronat Parroquial, avui dia Patronat.

Fa dies que em rondava pel cap, però avui, tornant a casa després de jugar un partit de futbol sala a la universitat, em preguntava quina podia ser la relació entre l’educació i l’esport. M’ha vingut el neguit de saber, de trobar, el vincle i la relació entre un concepte i l’altre. De fet, alguns dels darrers fets futbolístics importants d’aquesta setmana han fet que em posés a escriure, finalment, sobre aquest tema.

(En resposta a aquest article). Heu defensat el Dret a Decidir... Fins que s’ha materialitzat. Llavors li heu retirat el vostre recolzament. L’heu defensat mentre eren paraules i promeses buides en campanya per no perdre votants i no quedar-vos enrere en el canvi social que es vivia a Catalunya. Per desgràcia per vosaltres “No anàvem de farol”: hem practicat el dret a decidir i el tornarem a practicar. Tots hem vist com simplement us havíeu posat l’etiqueta i ens heu deixat “sols” a l’hora de la veritat.

Últimament sento a parlar de "línies vermelles" a tort i a dret. Polítics, tertulians, periodistes fan servir l'expressió conscients que tothom se'n fa una idea clara. Cert, la metàfora no cal explicar-la a ningú. Acostumats com estem a llegir "codis contemporanis de conducta cívica", com poden ser les línies contínues, discontínues, grogues, blanques... Panells de tot tipus, on la tria de colors no és arbitrària ni estètica, sinó que respon a una lectura comunment admesa i inequívoca. En aquest sentit, el vermell sol ser indicador d'alerta, peril, prohibició ...

Dilluns 11 de gener de 2016. És pràcticament inevitable fer referència al judici pel "cas Nóos", que arrencava en un matí gairebé primaveral al tribunal Palma.

Llegeixo a la premsa que l’advocat de la infanta insisteix en el terme "malson" per definir el que està vivint "doña Cristina".

Però el que realment em crida l’atenció (etimològica) és la intervenció de l’advocat de Diego Torres (autèntic cervell, diuen, de les operacions que els feien guanyar diners a cabassos). Sembla ser que a l’advocat d’en Diego Torres li neguen reiteradament la possibilitat de cridar a declarar el cunyat i el sogre del senyor Urdangarin. Parlem, evidentment, del Rei i el seu pare. Certament, això es comença a assemblar al malson de tota una nissaga. Don Juan Carlos ja no és rei, però l’encausat continua sent el seu gendre. I per Don Felip(e) continua sent el cunyat incòmode desterrat a Suïssa.

Lamento profundament la mort del Dr. Xavier Castellsagué, eminent investigador, bon amic de l'Aula de la Universitat a l'Abast. Reprodueixo a continuació part del comentari que d'ell en vaig fer en ser qui va inaugurar el curs acadèmic 2013-2014. Era el dia 2 d'octubre de 2013. És aquest:

Ja està. Habemus pacte, habemus equip de govern i habemus nova alcaldessa. Ja han acabat els intensos i alhora feixucs mesos de precampanya i campanya, i ja han passat les eleccions i el període de negociacions i de pactes per definir qui i com conduirà el nostre Ajuntament els propers quatre anys. 

A la darrera enquesta, tot just acabades les eleccions, us preguntàvem quina prioritat teníeu respecte la composició del nou equip de govern. Analitzats els resultats de les vostres votacions, sembla ser que la voluntat de la majoria de gent que hi vàreu participar s’ha acomplert, doncs un 62,20% dels vots, apostaven per un pacte de CiU amb Acord, fet que s’ha produït.

A qui representa el PSC? Els dirigents del PSC (avui PS©OE) han comunicat als crítics que no pensen variar la seva posició, “no accepten la consulta”. Personalitats importants estan abandonant aquest partit perquè creuen en el dret a votar i volen representar realment als seus votants a Catalunya. Se'ls convida a romandre al partit però “subjectant-se” totalment a la disciplina que assegura que Catalunya NO és una nació, NO té dret a votar i NO té dret a un pacte fiscal com mereixen els seus habitants. A qui representa realment aquesta directiva? Des de la perspectiva de la seva dignitat i el que mereixen... Què pensen els militants i votants socialistes a Catalunya?

Està Catalunya voluntàriament a Espanya? Una política del PP escriu a la premsa anglesa contra l'independentisme català i li nega tot dret. Li va respondre un ex cònsol de la Gran Bretanya a Barcelona al mateix diari que Catalunya va ser “brutalment conquerida, derrotada i ocupada militar, cultural, jurídica i econòmicament”. Espanya té l'oportunitat que Catalunya sigui o no amb ella però li nega aquesta opció de decidir. És la seva colònia i punt! D'acord amb això, tots els unionistes, en realitat, volen ser “dependents” i colonitzats?

L’actual crisi econòmica encara no ha vist la llum al final del túnel. Molts són els que es pregunten quines poden ser les últimes conseqüències de tan perllongada i severa recessió que ha vist com amb l'últim rescat financer a Xipre el panorama ha esdevingut encara menys esperançador. Com apunta un estudi recent de l’European Bank for Reconstruction and Development, una de les conseqüències que ja es pot palpar en el dia a dia de molts ciutadans europeus és l’erosió del suport popular cap a la democràcia i els principis de l’economia de mercat en els darrers anys.