Opinió

El saben aquel que diu...? Una gran flota americana detecta un punt en el radar del seu trajecte. Ordena per ràdio que s'aparti. Resposta: qui ha d'apartar-se és la flota. Es posa l'almirall al comandament: “Ni vull ni puc apartar-me. És la flota americana! Les lleis la protegeixen!” Resposta: “Faci el que vulgui! Serà molt almirall però qui l’avisa és el faroner”. I fins aquí l'acudit. El PPC (9,8% dels vots) demana a Artur Mas que canviï de rumb en nom de la llei espanyola i renunciï a la consulta (60,4% = ERC+CiU+ICV+PODEM). Artur Mas no és més que el faroner d'una nova terra ferma que és la dignitat de la majoria de la societat catalana, de la democràcia ben entesa. Qui ha de canviar de rumb? La minoria o la majoria? La dignitat i llibertat o l’autoritarisme antidemocràtic que només es recolza en lleis injustes?

Aquest cap de setmana s'han barrejat sentiments oposats a partir de dos mobilitzacions. I dic sentiments, que no idearis, com alguns ens volen fer creure i convèncer-nos. La ciutadania necessita expressar aquests sentiments, el que tenim a dins nostre. Els nostres neguits.

Reconec que tinc fal·lera per Puiggraciós i sempre que puc, m’hi escapo. Me’n sento atret i orgullós, què hi farem. No debades, crec que aquest sentiment és compartit per molts garriguencs, cosa que no és difícil car és un recurs natural, social i religiós a l’abast del nostre poble.

Quin és, però, l’encant de Puiggraciós si no és més que un petit puig arrasat per les flames, que no és ni cinglera ni Montseny?

Segons informa el prestigiós economista Niño Becerra, de 1980 a 2014 Catalunya ha aportat a Espanya 220.000 milions d'euros més dels que ha rebut. Becerra assegura que Catalunya té un problema gravíssim que és eminentment econòmic, no jurídic ni polític; per la seva banda, el govern català estima el nostre dèficit fiscal en 16.000 milions d’euros anuals, mentre que el govern espanyol el quantifica en 8.800 milions.

Moltes vegades parlem de Catalunya o Països Catalans com un tot que formaria un Estat fora d’Espanya; ens imaginem tots junts i amb una sola llengua tirant endavant i prenent les nostres pròpies decisions, però… és el mateix dir Catalunya que Països Catalans?

Personalment crec que no ho és pas, que l’únic nexe és la llengua. Sense ser-ho, doncs, quants països parlen la mateixa llengua i entre ells no tenen res més en comú? En podria enumerar molts, però avui vull parlar del meu país, vull parlar de Catalunya que, amb Balears i València, només  hi tenim en comú la llengua i el Mediterrani, res més. Amb la Franja de Ponent, la proximitat; i amb les terres del nord, encara que no siguin separatistes... no els veig amb moltes ganes de moure’s per formar un Estat comú.

El dret de presumpció d'innocència correspon a tot imputat en un procés penal per a ser tractat com a innocent fins que una sentència ferma estableixi la seva condemna. És un dels pilars bàsics del sistema penal dels estats democràtics, recollit en diferents instruments internacionals i com és evident, figura expressament en la Constitució Espanyola (article 24.2).

Dies després d’haver finalitzat la cavalcada de Reis Mags de la Garriga em disposo a escriure quatre ratlles sobre aquesta. Per segon cop, el Projecte Mexcla’t hi ha col·laborat, i la veritat és que aquest any hem acabat molt contents tots i totes. Per mi és el quart any participant-hi d’alguna manera o una altra, i cada vegada m’ho passo millor.

Dos anys vaig fer de patge. A partir de l’any passat, la nostra entitat es va voler implicar d’una forma més activa i va ser l’encarregada de muntar l’estrella d’orient que havia de guiar als Reis al seu pas per la Garriga. Però ens hem fet grans i aquest any hem volgut col·laborar d’una forma més activa i membres de la nostra entitat han participat en diferents aspectes. Alguns com a portadors de les torxes, d’altres repartint caramels i d’altres com a coordinadors. En total una vintena de voluntaris de la nostra entitat s’han engrescat i l’any vinent ja tenim peticions per participar amb nosaltres. Una barbaritat per una entitat que, després d’un parèntesi, porta dos anys de nou a ple rendiment.

Des que La Garriga Digital.cat va néixer, nostra ha estat la voluntat de col·laborar amb els altres mitjans de comunicació de la Garriga per així sumar esforços perquè tots els ciutadans del nostre poble puguin rebre tota la informació que desitgin de forma rigorosa, en el format que més li agradi.

Aquest passat dimarts 22 de març de 2016, novament, el món s’ha vist afectat per uns atemptats terroristes dels mal anomenats islamistes a la capital d’Europa, Brussel·les, que ens afecta a tota la comunitat mundial i, sens dubte, també perjudica als musulmans que practiquen l’islam d’acord amb l’Alcorà i creuen que la religió és amor i pau i no pas odi i mort.