Opinió

El passat dimarts 30 d’abril, al Patronat de la Garriga i en el marc de l’Aula de la Universitat a l’Abast, es va commemorar el 10è aniversari de la Fundació Universitària Martí l’Humà.

El conferenciant, en Santiago Cucurella, director de la FUMH, va fer una passejada per tot el camí recorregut al llarg d’aquests deu anys. Des de la fase embrionària de la Fundació fins el moment actual, tenint un record per totes aquelles persones que van col·laborar des de dins i des de fora i que ara ja no són entre nosaltres. També va agrair la col·laboració de tots aquells que, en major o menor mesura, aporten el millor de cada un d’ells creant sinergies positives en aspectes formatius, organitzatius de divulgació, etc.

Interessant i recomanable és la lectura dels escrits que aquest mes, algunes forces politiques del consistori, publiquen en el butlletí municipal El Garric, fent diverses consideracions al voltant del trasllat de l’estació. Lectura que recomano complementar amb les entrevistes, que sobre el mateix tema, trobareu a L'Espai Digital.cat

Recentment he gaudit de l’oportunitat de fer una xerrada als alumnes de cicle superior de primària de l’Escola Tagamanent de la Garriga.  Feia trenta-cinc anys que no havia tingut contacte acadèmic amb escolars d’entre deu i dotze anys i em va venir molt de gust acceptar la invitació que em van fer la directora del centre i el professorat d’aquests cursos.

 Recordava gratament l’experiència d’haver estat durant dos anys professor de nois i noies d’aquesta edat, però puc assegurar que la vivència que ara he tingut supera positivament amb escreix el bon record que tenia.  De fet, sempre he cregut que els aprenents dels darrers anys de primària són els que més satisfaccions proporcionen al professorat i crec que ara ho puc corroborar.

És correcte avui en dia utilitzar l’expressió fer poble? Segueix sent vigent intentar fer poble? Doncs sí, sens dubte encara hi ha molta gent que creiem que aquesta expressió té un significat especial que cal preservar, perquè és sinònim de cohesió, de convivència i de sentiment de pertinença a un col·lectiu.

Segons ha publicat el diari La Vanguardia, “Rajoy només veu possible el diàleg per als problemes reals de Catalunya”. I nosaltres ens preguntem... quins són els problemes “reals” sobre els quals vol parlar Rajoy? Que els catalans exigeixin viure amb el benestar, la qualitat de vida, infraestructures, que mereixen pel que generen i aporten? Que desitgin viure en un estat veritablement democràtic i no en la pseudodemocràcia espanyola? Que exigeixin poder aplicar una justícia social per la qual generen recursos que l'estat espanyol nega? Que defensin la seva història, llengua, cultura i identitat com ho fan els països amb dignitat i presència històrica diferenciada? Que cada vegada hi hagi més catalans amb dignitat que vulguin ser tractats com mereixen? No és això! Aquests no són els problemes “reals”. Això només són els efectes, conseqüències, del problema. Seria digne renunciar a valors fonamentals per rebre una vaga promesa de cobrar part del deute pendent? Des de la coherència seria lògic no anar al problema real?

Asseguren els dirigents del Partido Popular que “la Generalitat ha de tenir un horitzó judicial tranquil”. Però ens preguntem... com és el passat, el present i l'horitzó judicial del PP? Son “polítics”, els problemes judicials del PP? No! I els de la Generalitat? Purament polítics. Conclusió...?

L’Aula de la Universitat a l’Abast (AUA) és un projecte cultural i social que posa, a l’abast de tothom, l’oportunitat d’escoltar les opinions de reconeguts especialistes en diverses matèries  - setmanalment -  en el Teatre de la Garriga, el Patronat, per una quota anual pràcticament simbòlica. 

El text que segueix és el segon d’un cicle de contes i rondalles que publiquem durant el mes de febrer a La Garriga Digital.cat. L’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Vila Romana, a proposta de la professora de llengua catalana, ens fa arribar les seves creacions per a compartir-les amb vosaltres. Esperem que les gaudiu.

Hi havia una vegada, un esquirol, un hipopòtam, i un conill, que es dedicaven a protegir i ajudar als habitants del seu poble. Ajudaven a un cavall vellet a creuar la carretera, a posar una rentadora al gall i sobretot protegien els seus habitants del ratolí malvat.

Per què emeten informes en contra la independència? El ministre García Margallo prepara dos nous informes per combatre el procés català a l'exterior. Defensa que el seu document és "un càntic a Catalunya" fet per "defensar" els catalans del sobiranisme. A veure, això és seriós. Espanya fa un càntic a Catalunya “en contra” de la majoria del que volen els catalans. I vol defensar “als catalans” del que és una aspiració dels catalans? Això mereixeria molts comentaris però ho deixem segons el parer del lector intel·ligent, objectiu, demòcrata que, a més, pensa i desitja ser digne i lliure. Davant la lògica, la coherència i la dignitat... què pot pensar?