Opinió

Catalunya té tot el seu govern i líders polítics independentistes a la presó o a l’exili. Per què estan tan injustament empresonats? De sobte, es descobreix que l'estat al què es pertany (no confondre amb sentir-lo com a propi!) no respon al que es considera un modern estat democràtic. L'evolució és prou coneguda. Catalunya té història pròpia i, més important i determinant, consciència pròpia de nació. A més, disposa de llengua, cultura, lleis i valors que la identifiquen, així com una gran capacitat econòmica, industrial i cultural. Va perdre una guerra i es van aplicar els Decrets de Nova Planta, amb la seva regionalització i castellanització. Passa el temps, però roman aquesta consciència de subjecte polític; Franco i d’altres ho van intentar però no han aconseguir anul·lar-la.

Cada 11 de setembre celebrem la diada nacional de Catalunya, una diada que històricament ha estat reivindicativa dels nostres drets com a ciutadans de la nació catalana. Avui més que mai, és una jornada reivindicativa per tots els fets que s’han esdevingut darrerament.

La sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 28 de juny de 2010 suposa una retallada molt significativa d'aspectes fonamentals d'aquesta norma jurídica ratificada en referèndum per la ciutadania el 18 de juny de 2006.

-Gelem, Gelem-

Vaig caminar, vaig caminar
Per llargs camins 
Vaig trobar afortunats gitanos
Ai, gitanos
D’on veniu?
Amb les tendes
I els xiquets famèlics..

Ahir va sortir a la llum un estudi sobre el consum d'alcohol tabac i cànnabis entre els i les joves a Barcelona. Aquest estudi es va fer sobre 2.300 joves de la capital catalana amb edats compreses entre els 14 i 16 anys.

En altres legislatures ja va passar i ara li toca el torn al Partit Popular que, amb la justificació de “dificultats tècniques" es demora la posada en marxa del nou sistema de liquidació de l’IVA que eviti pagar les factures que encara no han estat cobrades. Aquesta ha estat la resposta del PP a la proposta de CIU.

UPTA-CTAC ja va manifestar que aquesta promesa, feta pels principals partits, no resultava fàcil d’articular, no només per les eludides dificultats tècniques, sinó també pel cost que pot representar en un moment de dificultat de recaptació i per l’autorització que el nou sistema de liquidació necessita per part de la Unió Europea, que si bé preveu poder fer canvis del sistema, aquesta previsió ho fa de forma limitada.

Molts de vosaltres, quan haureu accedit al web, potser haureu  dubtat  si estàveu al lloc correcte... Doncs sí! Aquesta serà, a partir d’ara, la nova imatge de La Garriga Digital.cat.

Després de gairebé tres anys i mig de vida i de més de 2.500 articles publicats, La Garriga Digital.cat es renova. Ho fa a nivell d’imatge, incorpora novetats, i també renova el seu compromís amb la Garriga i amb la seva gent, posant a la seva disposició un mitjà de comunicació independent que aposta per la informació de proximitat, pel rigor i per la participació dels seus usuaris.

No hi ha qui estiri del carro. Ho escoltava divendres passat al programa "Anem bé per anar a Sants" de Ràdio Silenci, on entrevistaven una dona notable, de les que per sort n'hi ha, i bones, a la Garriga, la Mercè Partegàs. Sens dubte una visió estesa, això de que falten líders i si ho diu algú que atina tant com la Mercè, caldrà fer-hi cas. Costa que la gent es mogui, i tant, i a més la paradoxa és que no tenim instruments per a que es mogui. L'instrument clàssic, el partit polític, està engripat. La gent se n'aparta amb por de contagi del virus sectari i no hi ha vacuna a la vista, ja ho disfracin de "no som un partit , som una altra cosa" o de "nosaltres no som com aquells, de-cap-manera!". La gent, nosaltres, en general no som tontos. Personalment no crec que el líder carismàtic sigui la solució, i molt menys el líder providencial-messiànic, però sens dubte ens calen models de referència. 

A tall d’exemple, pensem en un autònom que es doni d’alta en aquests moments i emeti una factura amb una base imposable de 1.000 euros. Amb aquesta doble pinça fiscal, l’autònom en qüestió haurà d’abonar anticipadament el 21% de l’IVA -210 €-, i es veurà obligat a retenir el 21% de les factures amb retenció rebudes.

Si tenim en compte que aquest mes aquest treballador ja ha pagat la seva Seguretat Social, amb una base mínima de 254,21 €, aquesta suma (IVA + autònoms), és a dir, 464,21 €, és la quantitat que el treballador autònom ha d’avançar a l’administració, fins i tot abans del seu cobrament. I tot això, sense tenir en compte les despeses pròpies d’executar l’activitat.

D’aquí a menys d’un mes el nostre país estarà en el punt de mira de l’Estat espanyol i de tota la comunitat internacional, doncs els darrers esdeveniments –manifestació de l’11 de setembre, fracàs absolut del pacte fiscal...- han precipitat unes eleccions avançades on el govern sortint pretén legitimar la seva política i el seu nou full de ruta cap a el que ells mateixos anomenen un nou Estat català.

A algunes formacions polítiques aquestes eleccions avançades els ha agafat a contrapeu, a d’altres sembla que els aniran força bé i augmentaran la seva representació, i així tantes anàlisis com partits i persones hi ha a la política del nostre país. El que sembla clar, però, és que el proper 25 de novembre Catalunya votarà si vol seguir el camí conjunt amb Espanya o vol separar-se’n –també amb multitud de matisos segons qui ho pregoni- i Europa analitzarà amb deteniment el sentit del vot català, que segons les enquestes pot ser força semblant al panorama del País Basc.