Opinió

Moltes són les conductes que tenim preestablertes en el nostre ser que ens diuen d’alguna manera el que està bé (o socialment acceptat) i el que no. De vegades pateixo la lluita interior entre el que vull fer i el que hauria de fer, el que podria dir o el que la gent espera que faci.

El benestar personal, la confiança en un mateix i una bona actitud –mentalment parlant– davant de tot allò que pugui sorgir que necessiti de la nostra intervenció, ho és tot. Tant se val el que pensin els demés, ja que no vivim per ells sinó per nosaltres. A més a més, com més gran és la població, més difícil és que tots tinguin una mateixa idea d’alguna cosa. És a dir, no podem agradar a tothom i hem de tenir clar que, fem el que fem, agradarà a uns més que a d’altres.