#sotrac

En aquests moments a l’entrada de la Garriga estan acabant amb un dels símbols del nostre poble. El #sotrac està essent destrossat per un exèrcit de màquines sense sentiments que, amb les seves rodes, deixen sense vida el nostre #sotrac.

Centenars de voluntaris de la Garriga i de pobles de la comarca s’estan concentrant davant les portes de l’Ajuntament de la Garriga per demanar la restitució del #sotrac. Amb crits de “Llibertat, Amnistia volem el #sotrac de la Garriga” la gent indignada està reclamant justícia. Mitjans informatius d’arreu del país s’estan fent ressò d’aquesta notícia i arriben al poble per informar d’aquesta desgràcia.

Un dels grans beneficiats d’aquesta crisi són els venedors de bratwurst ambulants que trobem en ciutats com Berlín. Es tracta d’un home biònic, que té instal·lats una sèrie d’estris i sistemes complexos per fer l’elaboració completa dels coneguts bratwursts. Podeu observar a la fotografia que duu un paraigües que el protegeix del sol i la pluja. Penjat a les seves espatlles porta una planxa on elabora els entrepans i on a sota guarda la munició. Darrera l’esquena porta el dipòsit de gas o combustible que alimenta els fogons, però el més curiós és per on passa aquest tub del gas.

La vida a la Garriga sembla que sigui molt plàcida i tranquil·la, però, per motius desconeguts que només el #sotrac pot conèixer, els garriguencs som dotats d’un punt de bogeria. Potser la Saligarda que cada matí bufa pels nostres carrers i camps ens fa ser uns sers mig girats. Penseu que hi ha constància de costums i actituds dignes d’estudi psiquiàtric. En posarem un exemple:

El 1900 es va celebrar la Festa Major de la Garriga amb la participació de molts visitants, entre els quals estiuejants de Barcelona i d’altres poblacions dels voltants. Nosaltres, els garriguencs, a part dels balls amb les orquestres programades de LA CATALANA i ELS MUXINS, tenim la mania de publicar els programes de les festes en català. Aquest fet era lloat des d’altres poblacions, com Granollers, que acusaven al Casino i altres societats recreatives de la seva ciutat de no publicar la seva programació en català. Fins i tot van arribar a dir que la Garriga i Cardedeu estaven passant la mà per la cara a Granollers i que no podia ser que poblacions “inferiors” ho fessin. Ja veieu que a principis del segle XIX al Vallès el periodisme era combatiu.

Com cada setmana, visito el meu vell amic #sotrac per parlar dels temes que ens preocupen. Ell sempre té històries úniques que desperten les meves neurones mig adormides per un món sense memòria. En #sotrac em va parlar de LA PINOSA FOSCA, un indret de la Garriga misteriós i tenebrós, comparable al món dels elfs i que ningú recorda. Resulta que, a principis del segle  XIX, a l’entrada del poble, hi havia un hostal on tots els viatgers que venien d’Osona amb destinació Barcelona hi feien una parada de rigor. Aprofitaven per fer un mos, menjar botifarra, beure vi guerriller i contractar els serveis d’un guia, puix el camí cap a Granollers estava infestat de lladres, malfactors, bergants i pirates de muntanya que atacaven els grups de viatgers.

El President del #sotrac demana una explicació plausible de què és, d'on va sortir, qui el va parir... És ben senzill: el #sotrac es va originar degut a una de les poques obres per a millorar les infraestructures d'aquest país. Algú va fer asfaltar un tros de l’autovia de l'Ametlla i ell, com un bolet, va sorgir espontàniament.

Una colla ens hem anat coneixent gràcies a ell, compartint experiències al seu voltant, fent del #sotrac un nexe d'unió entre nosaltres. Sovint no queda altre remei que trobar-nos de forma telemàtica i el Twitter ens ha ajudat a fer aquesta relació més propera. Aquesta micro comunitat no para de créixer, afortunadament, i traspassa les fronteres del nostre municipi, convidant a altres amics a fruir del #sotrac. Cada cop som una colla més gran i més divertida. En tot cas, el bon rotllo és per nosaltres una obligació.