Per Sant Valentí, bombons de foie, kikos i xocolata negra

0

Ja ha passat el 14 de febrer, data assenyalada per a tots aquells que no volen renunciar a la llibertat de demostrar el seu amor cap a la seva parella.

Sobre aquesta festivitat associada amb l’amor hi ha moltes llegendes, com la que explica que Sant Valentí fou executat un 14 de febrer per no voler renunciar al cristianisme i casar parelles en secret, tot i la prohibició de l’emperador Claudi II, el qual creia que els guerrers eren més eficients al camp de batalla si no tenien família.

Setmana de núvols i clarianes amb poca sensació de tardor

0

La setmana ha començat amb un temps força estable en conjunt després dels ruixats que vam tenir entre divendres i dissabte, que al nostre poble van deixar fins a 18 mm.

Una pluja molt ben caiguda, sense fer mal i més que aprofitable pels boscos i els conreus que estan agraint aquest octubre tan generós quant a precipitacions, doncs fins a dia d'avui portem ja prop de 100 mm i la mitjana del mes a la Garriga se situa a l'entorn dels 80 mm.

Núvols i clarianes aquest Sant Jordi a la Garriga

0

Després d'un final de setmana força inestable en què hem tingut núvols, clarianes i ruixats, el dilluns ha despertat molt tranquil.

Els núvols han anat a menys i gran part del dia ha resultat agradable, amb moltes estones de sol.

La setmana que avui comencem apunta a ser novament estable en conjunt. Això no significa que el sol serà amo i senyor del panorama meteorològic a casa nostra, però sí que tindrà més protagonisme gran part dels propers dies.

I després de la boda…

0

Si algun dia us trobeu a Dinamarca, i algú us convida a una festa o celebració, sigueu cauts, no us precipiteu, i penseu-vos-ho bé, abans de donar una resposta. Si al final, després d’un moment de reflexió, us decidiu a anar-hi, estigueu atents, vius, perquè de ben segur que succeirà quelcom, més perceptible o menys, més subtil o menys, que us deixarà fora de joc, descol·locats. I és que les festes daneses són sorpresa segura; xocar, impressionar, commoure al convidat és a l’ordre del dia, és protocol, quasi obligació. Moment de sentències i de declaracions, de confessions, d’obrir cartes confidencials que, potser, parlen de tu.

Braç de gitano de remolatxa farcit de formatge i nous

0

Sobre l’origen del braç de gitano hi ha diverses versions i totes elles ben creïbles. Avui, però, us parlarem de la versió que ens ha semblat més curiosa. Sembla ser, i segons ha explicat el president del Gremi de pastisseria de Barcelona, Joan Turull i Estatuet, que des de finals del segle XIX i fins a mitjans del XX, per les pastisseries hi passaven uns calderers, la majoria d’ètnia gitana, oferint els seus serveis arreglant perols, olles i calderes. Una vegada aquests treballadors havien cobrat la seva feina, els pastissers els van començar a regalar els retalls que sobraven dels pastissos del dia i els hi donaven enrotllats en una planxa de pa de pessic que els calderers portaven sota el braç. Sembla ser que els treballadors de l’obrador en veure-ho comentaven: “Que bé va el pastís en el braç del gitano!” i, a poc a poc, es va anar popularitzant fins que, finalment, aquest tipus de pastís va acabar rebent el nom de “braç de gitano”.

Tastet primaveral a partir de dimecres

0

Acabem la setmana i ho fem amb un temps molt tranquil, a l'espera d'un nou canvi de temps que ens arribarà aquesta propera matinada de dilluns. Així doncs, la circulació zonal segueix present a casa nostra, de tal manera que esperem una nova complicació meteorològica a la Garriga de cara a l'inici d'aquesta primera setmana del mes de març.

L'arribada d'un nou front implicarà un augment de la nuvolositat i un nou descens de les temperatures, després d'un diumenge molt suau i amb temperatures primaverals.

Llums, càmera, bisturí i acció

0

És ben sabut que en la promoció d’un producte rau gran part del seu èxit, i que conèixer l’objectiu i guanyar-se’l és igual a triomf, més enllà de la posterior satisfacció (o insatisfacció) del consumidor. Tan obvi és que saber-se vendre quelcom bàsic com ho és que en la majoria dels casos el que el consumidor compra no té res a veure amb el que en primera instància li havien venut. Bon exemple d’això ho són les hamburgueses del McDonald’s, i ho és també el cas que s’ha donat als Estats Units, a on una espectadora decebuda ha demandat als productors de Drive (Nicolas Winding Refn), per presumpta publicitat enganyosa; ella havia comprat una entrada per un blockbuster a l’ús, per a un succedani de The Fast and the Furious (Rob Cohen, 2001) i companyia, i es troba amb una pel·lícula sòbria, amb les dosis justes d’acció, que res té a veure amb el que esperava.

El refugi dels francesos

0

A la primera crítica que vaig escriure a La Garriga Digital parlava d’una pel·lícula danesa que era, en certa manera, representativa d’una tendència que s’estava donant en reiterades ocasions en el cinema danès. Parlava de la incomunicació com a fil conductor de les seves històries, i de l’àmbit familiar com a context d’aquestes. Doncs bé, seguint amb aquest anàlisi de corrents cinematogràfiques, ens trobem de cara amb el cas del cinema francès més actual; el que ens va arribar al llarg de l’any 2010. Si fem una ullada a les propostes francòfones de les que vam poder gaudir en aquest període ens trobarem, òbviament, amb el cinema més comercial, al que en aquest cas no prestarem atenció, i també amb el cinema més genuí, innegablement francès.

El popular “haggis” escocès

0

Aquesta setmana, Cuinem per tu es troba en un preciós país que es diu Escòcia i, concretament, a la ciutat d'Edimburg, per la qual cosa hem pensat que seria interessant parlar-vos d'algun plat típic escocès.

Si heu tingut la sort de visitar aquest país, segur que heu tastat el popular haggis. Aquest plat no es d'aquells que entra pels ulls , ja que el seu aspecte en un principi pot tirar enrere. No obstant això, el seu sabor és molt bo.

El xoc de masses d’aire que ha dut la neu a la Garriga sis anys després

0

Després de molts dies anunciant-ho, finalment, les previsions s'han complert. 

Avui dimecres 28 de febrer de 2018, el darrer dia del mes, la Garriga ha despertat sota una fina capa de neu que ha deixat imatges de postal, poc habituals al nostre poble. I és que ara ja feia uns quants anys que la neu no agafava. l'última vegada que ho va fer va ser el febrer de 2012, en el que va ser una nevada semblant, immersos també en una onada de fred siberià com la que està vivint Europa aquests dies.

AUTORS

64 ARTICLES0 COMENTARIS
34 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
6 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS