Cuinem per tu

Encara que som a la primavera, avui hem trobat interessant rescatar una recepta de tardor. És una recepta típica d’algunes poblacions del Maresme i de l’Empordà encara que també es menja a d’altres indrets. Aquest és un plat que únicament es cuina o es cuinava en moments especials, com és el cas de les festes i les celebracions populars, i que rep el nom de “farcit” o “relleno”, ja que és un plat elaborat en què es barregen ingredients dolços i salats.

Seguint amb el desig d’acostar-nos de mica en mica al receptari català, aquesta setmana us portem una recepta nova per a mi, ja que pocs cops he combinat carn amb xocolata i la veritat és que el resultat és força sorprenent. Si revisem una mica el receptari, podem trobar-hi alguns plats de carns i de peix cuinats amb xocolata, com ara les carns de caça com són el porc senglar, el cérvol i la llebre; d’altres carns com el conill o alguns peixos com les gambes o fins i tot la llagosta.

Els receptaris culinaris de cada país o indret són un bé que hem d’intentar que no caiguin en l’oblit, ja que si mantenim vives les receptes que elaboraven les nostres àvies i besàvies, contribuïm a no perdre la nostra identitat. Encara que la gastronomia evoluciona i es va adaptant als temps que vivim, s’ha d’intentar mantenir l’essència d’aquelles receptes fetes pels nostres avantpassats.

Les torrades de Santa Teresa són un d’aquells plats de la cuina d'aprofitament. És un dolç tradicional, antic i popular que de ben segur va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur que quedava a les cases durant la Setmana Santa. Fora de Catalunya, també podem trobar-les a la resta de la península, on se les coneix com a torrijas. La base sempre és la mateixa: llesques de pa sucades en una barreja de llet i ous, fregides a la paella i recobertes de sucre. No obstant això, hi ha qui les perfuma segons els gustos i costums de cada lloc. D’aquesta manera, a Occitània la llet se sol aromatitzar amb vainilla, que s'afegeix en forma de sucre amb essència de vainilla; a Catalunya, en canvi, amb canyella i pela de llimona.

El bacallà és el peix que de sempre ha estat associat a la quaresma. Antigament era un aliment barat, cosa que no passa ara, i això el va convertir en un peix molt popular i, per tant, molt present en el receptari català. A més a més era un peix fàcil de salar i assecar, ja que temps enrere la conservació era molt important per la manca de mitjans de refrigeració com ara les neveres. D’altra banda, el fet que l’església catòlica prohibís menjar carn en temps de quaresma va fer que es convertís en un plat típic d’aquestes dates.

És temporada d’espàrrecs, sobretot dels silvestres i els verds. Els primers són llargs i prims, tenen un gust molt intens i es poden collir a la primavera. Quant als verds de cultiu de temporada, el seu moment de màxima esplendor és als mesos de maig i juny, encara que avui els podem trobar gairebé tot l’any.

Des del punt de vista dietètic, l’espàrrec verd és ric en potassi i pobre en sodi el que fa que ens ajudi a eliminar l’excés de líquids de l’organisme. També és ric en fibra i això afavoreix la digestió i ajuda a assimilar bé els aliments. No obstant això, les persones que tinguin àcid úric han de moderar el seu consum.

Quan sentim o llegim la paraula coulant tots pensem a l’instant en unes delicioses postres de xocolata amb un regalim de xocolata líquida al seu interior que descobrim amb la primera cullerada.

Avui volíem fer un plat salat inspirat en el coulant amb ingredients molt bàsics i econòmics però que alhora fos original i sorprenent. Aleshores hem utilitzat la patata, aliment  ric en carbono hidrats i molt important en la nostra dieta. El segon ingredient que hem fet servir ha estat l’ou, un aliment amb un alt contingut en proteïnes i ens ajuda a aconseguir l’efecte líquid característic del coulant. I com a últim ingredient hem utilitzat la botifarra, important també per les seves propietats i sobretot perquè és tot un clàssic en la nostra cultura i en el nostre poble. 

Quan parlem de postres típiques catalanes, segurament tots pensem en la crema catalana o de Sant Josep. Fins no fa gaire aquestes postres es menjaven els dies de celebracions i sobretot per la festa de Sant Josep, d’aquí el seu nom.

Buscant els seus orígens sembla ser que Anglaterra i França també van voler atribuir-se l’origen d’aquestes postres amb la trinity cream i la crème brûlée respectivament.

Ens trobem en el millor moment de l’any per consumir pèsols frescos. D’aquest aliment sempre se’n parla com si fos una verdura, però realment pertany a la família de les lleguminoses. Tot i que des del punt de vista nutritiu els que són frescos s’assemblen més a una verdura ja que tenen un baix contingut d’hidrats de carboni i proteïnes, tot i que aquests valors augmenten considerablement quan es menja en forma seca. A més a més, els pèsols són una font molt important de fibra present sobretot a la seva pell, així com el seu alt contingut en vitamina B que ajuda al bon funcionament del sistema nerviós. Per tant és molt recomanable introduir-los a la nostra dieta.

Aquest és el primer de, esperem-ho, una llarga llista d’articles que publicarem a La Garriga Digital.cat, orfe d’apartat culinari des de feia massa temps. Es tracta d’una nova secció, patrocinada per Cuinem per tu, on cada setmana parlarem de plats típics, sovint relacionats amb l’època de l’any en què ens trobem. No es tracta d’una secció de receptes, sinó de, per a dir-ho d’alguna manera, coneixement gastronòmic.