Quiche d’espinacs, panses i pinyons

0

Quan parlem dels espinacs a la catalana, de seguida ens ve a la memòria un plat elaborat amb espinacs, panses i pinyons. Aquest plat era molt apreciat a l’època medieval i encara avui dia és molt present a la nostra cuina, tot i que també és molt popular a tot l’Estat espanyol, així com a països de la Mediterrània.

Pa amb vi i sucre

0

Quantes vegades hem pensat en els berenars de la nostra infantesa i ens ha vingut a la memòria una llesca mullada amb vi i coberta de sucre? Aquest és el berenar típic que tothom recorda amb un somriure als llavis i del que ningú dubtava que fos dolent pels nens. De ben segur que sortíem a jugar més animats i enèrgics que mai. Qui havia de pensar que fos fruit dels efectes del vi!

Patates d’Olot

0

Avui us portem un plat típic català, però sobretot molt popular a la comarca de la Garrotxa, d’on és originari.

Aquest plat va ser creat al restaurant «La Déu» d’Olot l’any 1943 amb motiu d’un dinar on hi assistien l’alcalde de Girona d’aleshores, Pere Bretcha, i el governador civil de la ciutat del moment. L’alcalde volia un plat diferent dels que oferia habitualment el restaurant i els van preparar patates farcides. Aquest plat va tenir molt bona acceptació i durant molts anys aquestes patates farcides es van conèixer com a «patates Bretcha».

Pollastre rostit amb prunes i pinyons

0

Antigament, menjar rostit era tota una celebració, ja que tan sols es feia quan arribaven les festes majors per a celebrar que s’acabaven les feines del camp.

Des de l’edat mitjana i fins a mitjans del segle XX, els pagesos criaven gallines principalment pels seus ous, i qui criava pollastres ho feia per vendre’ls i guardar-se’n un per a matar-lo per quan arribaven les festes majors o el Nadal, dies festius en què es reunien amb la família i amics al voltant d’una taula i gaudien d’un bon àpat.

La Coca de Sant Joan

0

S’acosta la revetlla de Sant Joan, també coneguda com la «Nit del Foc» o la «Nit de les Bruixes», i és una celebració molt arrelada a casa nostra tot i que també es celebra a molts altres indrets.

La nit del 23 al 24 de juny, coneguda per tots com una de les nits més curtes de l’any per la proximitat del solstici d’estiu, és una nit plena d’alegria on les famílies i els amics s’ajunten per sopar i on mai no han de faltar-hi ni el cava ni les coques, que es prenen després de l’àpat. Les coques les podem trobar de tots colors i sabors: de llardons amb pinyons, de fruites o farcides de nata, crema o xocolata.

Pa amb oli, xocolata i sal

0

Avui hem volgut retre homenatge a tots els nens i nenes dels 50 cap amunt, i quina manera millor de fer-ho que recuperant un dels berenars de la nostra infantesa.

Molts de vosaltres segurament recordeu quan tornàveu de l’escola i a casa us esperava una llesca de pa de pagès torrada amb un bon raig d’oli i al damunt xocolata ratllada o sencera. Aquella barreja de la xocolata amb el toc de sal i oli, la qual potenciava el sabor de la xocolata de manera espectacular, tot i que segurament no érem conscients que això era gràcies a la unió dels tres ingredients.

Fideuada amb gambes i calamars

0

La fideuada o fideuà, com popularment es coneix, és un d’aquells plats, l’origen del qual difícilment aconseguirem saber del cert, ja que se’n poden trobar diferents versions, i totes elles creïbles. Com per exemple, la versió dels pescadors que van haver de fer la paella amb fideus perquè no tenien arròs, la dels pescadors que van canviar l’arròs per fideus perquè d’aquesta manera la cocció era més curta, entre d’altres.

Arròs amb conill

0

Continuant amb el «Corpus del patrimoni culinari català», avui ens ha semblat interessant presentar-vos una altra recepta d’arròs, ja que és un dels ingredients que possiblement podem trobar-hi més vegades. Aquest cereal, del qual se’n coneixen més de 5.000 varietats a tot el món, es pot dividir en dues categories: els que es venen sense tractar i només han sofert el procés de neteja i envasat, i els que han estat sotmesos a alguna modificació per a facilitar-ne la cocció.

Arròs amb llet

0

El plat que avui us presentem pertany al receptari antic tot i que encara avui dia està molt present a la nostra taula.

L’arròs com a principal ingredient el coneixem gràcies als àrabs, i sembla ser que els seus antics receptaris ja deixen constància que l’utilitzaven per a fer postres molt semblants a les que avui hem preparat.

Albergínia farcida de formatge de cabra amb ametlla i mel

0

Una de les hortalisses a destacar dins del receptari català, podríem dir que és l’albergínia, la qual coneixem gràcies als àrabs encara que és originaria de l’Índia. A Europa no es va començar a cultivar fins a finals de l’edat mitjana, tot i que durant els primers segles de la seva entrada al continent hi havia la creença que el seu consum no era bo i que provocava malalties com febre, epilèpsia, i fins i tot bogeria.

AUTORS

75 ARTICLES0 COMENTARIS
35 ARTICLES0 COMENTARIS
21 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
14 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
9 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
7 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS