Cuinem per tu

Avui us portem un plat que, malgrat no sigui típic de la cuina catalana, és un plat molt conegut i també molt elaborat a casa nostra: us parlem dels calamars amb salsa de tinta, l'origen dels quals no és del tot clar però sempre s'ha relacionat amb el País Basc, tot i que també s'ha dit que podria ser asiàtic.

L'elaboració de plats utilitzant la tinta és força habitual en països de la zona mediterrània com és el cas d'Itàlia, on s'utilitza per a elaborar pastes amb aquest color negre característic.

Si haguéssim de triar quines són les postres més populars del receptari, segurament diríem la crema catalana o, com es coneixia antigament, crema de Sant Josep.

Sembla ser que l’origen d’aquestes postres es troba en l’excedent força important d’ous que hi havia durant aquestes dates perquè era quan les gallines en ponien i, per aquesta raó, s’havien d’elaborar molts plats amb aquest ingredient, com és el cas que ens ocupa.

Ens trobem en plena temporada de tomàquets, la qual cosa fa que puguem gaudir plenament d’aquesta hortalissa.

A part d’amanides, salses, melmelades i moltes més preparacions, avui us portem un aperitiu molt vistós, que podem preparar amb poc temps.

Segurament, quan parlem de lasanya ens ve al cap un plat de pasta farcit de carn picada amb tomàquet i cobert de salsa beixamel i formatge gratinat.

Aquest típic plat de pasta té la particularitat que es pot fer de moltes maneres i amb els ingredients que més ens agradin. Per això avui hem pensat en una lasanya diferent i amb un ingredient que tot just comença a tenir protagonisme, ja que comença la seva època: parlem de la carxofa.

El plat que hem elaborat avui té com a principal ingredient els peus de porc. Aquest aliment, característic per l’alt contingut de col·lagen, fa que pugui ser un plat adorat o un plat detestat, ja que no a tothom li agrada la textura gelatinosa que el caracteritza.

Des del punt de vista nutritiu, sempre s’ha sentit a dir que conté molta proteïna, però també sembla ser que la quantitat de greix pot arribar al 25%, per la qual cosa hem de tenir cura amb el seu consum.

Encara que som a la primavera, avui hem trobat interessant rescatar una recepta de tardor. És una recepta típica d’algunes poblacions del Maresme i de l’Empordà encara que també es menja a d’altres indrets. Aquest és un plat que únicament es cuina o es cuinava en moments especials, com és el cas de les festes i les celebracions populars, i que rep el nom de “farcit” o “relleno”, ja que és un plat elaborat en què es barregen ingredients dolços i salats.

Com us vam comentar fa uns dies l’estiu és per excel·lència l’època de l’any en què es preparen més plats freds i, en especial, amanides, ja que, entre d’altres coses, es poden preparar de múltiples i diversos ingredients.

Avui us portem una amanida de pollastre en escabetx, recepta que ens ajuda a tenir un primer i segon plat en un moment.

Ens trobem a la millor època de l’any per poder degustar tota mena de cítrics, ja siguin taronges, mandarines, llimones o pomelos, que ens aporten quantitats importants de vitamina C necessàries per al nostre organisme.

Quan parlem de postres típiques catalanes, segurament tots pensem en la crema catalana o de Sant Josep. Fins no fa gaire aquestes postres es menjaven els dies de celebracions i sobretot per la festa de Sant Josep, d’aquí el seu nom.

Buscant els seus orígens sembla ser que Anglaterra i França també van voler atribuir-se l’origen d’aquestes postres amb la trinity cream i la crème brûlée respectivament.

Avui us portem un plat amb molts anys d’història, ja que, segons algunes fonts ben documentades, aquesta recepta o elaboració ja era utilitzada pels romans, encara que també s’ha dit que va ser una aportació dels àrabs.

Estem parlant de l’escabetx, una tècnica bàsicament de conservació que permetia poder preparar i conservar durant temps aliments perquè no es fessin malbé.