ANC la Garriga

Després de la fantàstica conferència del periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, que va fer petit l’auditori Josep Aymerich, la setmana que ve tindrem l’oportunitat de compartir una estona amb el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. A la xerrada, titulada “La recta final a la independència”, una veu autoritzada com la seva ens explicarà en quin punt ens trobem i quines passes falten per assolir l’objectiu final de la llibertat nacional de Catalunya.

Una de les acusacions que es llancen contra el moviment independentista és que els seus dirigents s’han oblidat dels problemes reals de la gent. I, dades en mà, és justament el contrari.

És precisament la incapacitat de resoldre aquestes qüestions quotidianes les que ha motivat que moltes persones que mai no s’havien declarat independentistes avui votarien Sí en un referèndum. Hi ha dues grans traves: recursos i poder polític real per fer les coses. Cada any els catalans, votin el que votin, paguen en impostos 16.000 milions d’euros que després no retornen a Catalunya en forma d’inversions.

Catalunya és un país que no té grans recursos naturals en el sentit clàssic del concepte. El seu gran recurs natural són les persones, les persones amb una educació de qualitat adaptada al món del segle XXI. Avui, les nacions fortes i d'avantguarda es construeixen amb ciutadans ben preparats, creatius i emprenedors en qualsevol àrea en la que treballin, sigui en el sector de la salut, industrial, acadèmic o de serveis, per citar alguns exemples, i això només s'aconsegueix amb una educació capaç d'oferir respostes a les necessitats i a les preocupacions de la societat, en cada època i en cada moment. La riquesa de les nacions depèn, per damunt de tot, de la qualitat de l'educació, de la plena integració del conjunt de la població al sistema educatiu i de la fluïdesa en la relació entre les institucions de la societat i el sistema educatiu i de recerca, no sempre evident.

La sectorial de la Garriga de l'Assemblea Nacional Catalana organitzem una nova conferència en el marc de la campanya Fem Futur, que treballa per a fer pedagogia sobre els beneficis d'una eventual Catalunya independent, en contraposició amb l'opció de romandre a l'Estat espanyol. Arguments i dades contrastades són el que, des de fa anys, l'ANC posem damunt la taula per a convèncer els ciutadans del país que la millor opció per al nostre futur és que esdevinguem una república independent.

Al llarg del, temps, la dependència d’un estat que no és el nostre, i que sempre ens ha estat hostil, ens ha obligat a espavilar-nos com a país. La societat civil catalana ha hagut de generar institucions i projectes que probablement haurien correspost a un estat propi. Això és particularment evident en l’àmbit dels serveis socials i del benestar. Sense els recursos d’un estat, el país ha hagut de construir xarxes de solidaritat pròpies d’una societat moderna i disposada a encarar els reptes del futur. Però aquest model popular i català va patir la greu garrotada de 1939.

Una institució tan neutra políticament com la Cambra de Comerç de Barcelona presentava el novembre passat unes dades d’inversió que parlen soles. Denunciava que el 2015 havia estat el pitjor any des de 1997 en execució de la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures de mobilitat. El govern espanyol només va executar-hi el 59% del previst, un 13% menys que en la mitjana de comunitats autònomes.

El Tribunal Constitucional s'ha autoatorgat la facultat de suspendre qualsevol càrrec polític si considera que pot cometre una il·legalitat. En la pràctica, això implica que, des d'avui, qualsevol càrrec polític a l'estat pot ser suspès temporalment en qualsevol moment, encara que no hagi fet res, per simple sospita del TC, convertit en guardià de les essències.

La Garriga tornarà a estar ben present a la manifestació de l’Onze de Setembre. L’Assemblea i Òmnium de la Garriga ja tenim fletats els autocars cap a Barcelona per participar d’una nova jornada reivindicativa en què els catalans, pensem com pensem, reclamem units l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya. Estem a punt de culminar el procés cap a la República catalana i cal una nova demostració de força, il·lusió i civisme.

Sembla que les seus descentralitzades decantaran la balança de l'èxit de la Diada del 2016. Si fins ara la concentració a Barcelona es valorava en milions, enguany serà a les altres seus on es parlarà de desenes de milers i on es viurà una mobilització extraordinària i és que, enguany, la manifestació que ha meravellat el món es repartirà arreu del territori català: Salt, Berga, Tarragona, Lleida i Barcelona.

Molts simpatitzants de la Garriga demanaven anar a Berga, però l'organització de la Diada va insistir en què el Vallès Oriental anés a Barcelona. El cert és que l'èxit de les seus al territori no pot fer posar en dubte una concentració massiva a la capital, on és imprescindible assegurar-hi la participació: si fallés Barcelona, això seria el que es vendria als mitjans de comunicació.

Després, en 6 anys de Procés, hem caminat molt o poc? Avancem? Estem aturats? Anem a més? On som? Quines són les dades i elements més rellevants per fer-ne un balanç? Durant la conferència de divendres, a les 20 h a la Fundació Maurí, analitzarem dades electorals reals, de mobilització i organització, analitzarem la transversalitat i ampliació de la base social, cultural i política de l'opció per la República catalana que va –i encara ha d'anar-hi més- molt més enllà del nacionalisme identitari i el sobiranisme tradicional. De la mà de Joaquim Fradera, intentarem posar de manifest que l'indepessimisme no té fonament i farem una defensa del procés tal com l'estem desenvolupant.