Víctor Rodríguez

36 ARTICLES 0 COMENTARIS
Sóc politòleg i gestor cultural. Agrupació Sardanista de la Garriga. Fundació Maurí.

Garrigarencs

0
Em perdonareu que avui parli de gent propera que alhora no ho són tant, perquè el que diré no va per ningú en concret,...

Un Corpus amb cos i ànima

0
El president Pujol, acabada la negociació de l’Estatut, va dir: ‘Ens hem mirat al mirall i no ens hem agradat’. Avui, i parlant en...

Torna el Malhivern, la Festa Major d’Hivern de la Garriga

0
Vist l'èxit de la primera edició, la proposta d'enguany és repetir el format de l'any passat: celebrar una jornada de cultura popular i participativa,...

Capital cultural

0
Els que em coneixen saben que sempre he dit amb orgull ―i un xic de provocació― que la Garriga és la Capital Cultural del...

Pujarem dalt dels cims

0

Amb el cor alegre... així continua la cançó que va escriure fa anys en Martí Sunyol, que tots sabem i que escau perfectament per definir la pujada a Puiggraciós des de la Garriga. I és que a finals d’abril, pels volts de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, des de temps ancestrals (potser prop de 300) els garriguencs pugem a Puiggraciós col·lectivament.

Lo nostre Marraco

0

A ponent, el mot Marraco designa una cucafera o un ésser fantàstic que espanta les criatures i per això als lleidatans els és un nom prou comú mentre que a la resta del Principat ens és majoritàriament desconegut excepte a la Garriga, que ens recorda a un carrer. Un vial que porta el nom de Josep Sancho Marraco des de l’any 1921, quan l’ajuntament decidí que l’antic carrer del Forn passaria a dur el nom d’un dels seus fills més il·lustres, un garriguenc de només 42 anys i que encara trigaria gairebé 40 anys més a morir. Prolífic compositor de més de 500 obres, va rebre més d’un centenar de premis i fou homenatjat sovint per institucions i entitats, alhora que reclamat per ser membre de jurats i comitès musicals.

La muntanya que riu

0

Reconec que tinc fal·lera per Puiggraciós i sempre que puc, m’hi escapo. Me’n sento atret i orgullós, què hi farem. No debades, crec que aquest sentiment és compartit per molts garriguencs, cosa que no és difícil car és un recurs natural, social i religiós a l’abast del nostre poble.

Quin és, però, l’encant de Puiggraciós si no és més que un petit puig arrasat per les flames, que no és ni cinglera ni Montseny?

De fites i de fundacions

0

Crec fermament que històricament la nostra vila ha gaudit d’un dinamisme cultural envejable. I no es tracta de genètica, sinó d’acumulació de capital humà i de creativitat. Parlo de personatges, d’institucions i de moviments que amb la seva tasca durant anys han fet que la Garriga esdevingués un pol d’atracció cultural, on gairebé tothom hi ha fet parada per un motiu o per un altre i que sovint aporta en creació i oferta cultural més del que pot digerir.

Una cosa desnatada

0

Diumenge votarem tot assistint a les eleccions més neutres, grises i desnatades que he conegut mai, car som molts els que no sabem què carai hi anem a fer i a qui votar. Sóc dels que penso - i m’agradaria tenir més arguments per justificar-ho- que tant de bo diumenge fos a casa nostra un dia qualsevol perquè així ens ho haguéssim plantejat. Bé que els comerços obriran i això ajudaria a seguir fent vida normal. Eleccions? Avui? No gràcies. Això sí que seria una primera desconnexió.

Mentre els nostres avis es pregunten perquè no s’ha repetit l’invent aquest del ‘Junts pel sí’ -amb tanta il·lusió que els va suscitar- ens hem quedat alhora sense la societat civil que impulsava l’energia del país i que ara està al Parlament, neutralitzada i sense fer campanya per uns ni altres. Recordem que seguim sense president investit.

Voldria ser d’un estat…

0

Per viure tranquil·lament esgrimint només l’argument de la legalitat vigent davant qualsevol proposta. Voldria declarar-me amant de la cultura i de les llengües mentre empro només la meva i desprecio les que ignoro.

Voldria dir que la meva cultura abasta fins als confins de la terra però dividir-ne una altra només perquè hi passa un riu pel mig. Voldria dir que la meva nació és la més antiga del planeta i quedar-me tan ample. Voldria ser-ho per dir que es persegueix una llengua que impera arreu obviant que la meva cultura ha perseguit la veïna durant segles.

AUTORS

79 ARTICLES0 COMENTARIS
36 ARTICLES0 COMENTARIS
22 ARTICLES0 COMENTARIS
17 ARTICLES0 COMENTARIS
15 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
13 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
11 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
10 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
8 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
5 ARTICLES0 COMENTARIS
4 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS