ANC la Garriga

55 ARTICLES 0 COMENTARIS
Treballar unint forces per arribar a tenir una Catalunya independent. La delegació garriguenca treballa per ampliar i arribar al màxim número de garriguencs, sumant l’esforç i la feina de tothom per a caminar cap a la independència de Catalunya.

La democràcia no es defensa sola: tornem a Barcelona

L’Assemblea Nacional Catalana de la Garriga tornem a mobilitzar-nos, tossuts, en defensa de l’anhelat referèndum que ens permetrà decidir el nostre futur i el dels nostres fills, malgrat els intents desesperats del govern espanyol i els seus còmplices polítics (de Catalunya i de fora) per impedir l’exercici essencial de la democràcia.

Estem convençuts, i no ens cansarem de repetir-ho, que votar no pot ser de cap manera un delicte i és per això que tornem a convidar tota la ciutadania a sumar-se a la manifestació del proper diumenge 11 de juny a la plaça de Puig i Cadafalch (les quatre columnes) de Barcelona.

Un cop més, vine amb nosaltres a defensar la democràcia

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis convoquen a l’acompanyament de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres de la mesa, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Els cinc càrrecs estan investigats per desobediència i prevaricació per permetre un debat sobre el referèndum al Parlament.

Lluís Llach albira la independència i ho explica a la Garriga aquest divendres

Sota el títol “Ítaca a l’horitzó”, el cantautor i Diputat al Parlament de Catalunya, Lluís Llach, impartirà una conferència el proper divendres 21 d’abril al Teatre El Patronat de la Garriga on exposarà al públic assistent la seva visió optimista sobre la culminació del procés independentista del país, que considera a tocar.

Llach, ja retirat de l’escena musical des de fa anys, es va presentar a les darreres eleccions catalanes com a independent a la candidatura de Junts pel Sí, que actualment governa el país i que, amb el suport puntual de la CUP, varen ser escollits per a menar Catalunya cap a la seva emancipació nacional.

Independència, transitorietat i recerca de la felicitat

A la Declaració d’Independència dels Estats Units es citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones. Es diu que, per a garantir aquests drets, es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. “Volem ser lliures i feliços”.

L’any 2002 els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a Suïssa, als cantons on es feien més referèndums, les preferències ciutadanes coincidien més amb les polítiques públiques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones.

L’última etapa cap a la independència, explicada per Jordi Sànchez

Després de la fantàstica conferència del periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, que va fer petit l’auditori Josep Aymerich, la setmana que ve tindrem l’oportunitat de compartir una estona amb el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. A la xerrada, titulada “La recta final a la independència”, una veu autoritzada com la seva ens explicarà en quin punt ens trobem i quines passes falten per assolir l’objectiu final de la llibertat nacional de Catalunya.

O juguem tots, o punxem la pilota

Una de les acusacions que es llancen contra el moviment independentista és que els seus dirigents s’han oblidat dels problemes reals de la gent. I, dades en mà, és justament el contrari.

És precisament la incapacitat de resoldre aquestes qüestions quotidianes les que ha motivat que moltes persones que mai no s’havien declarat independentistes avui votarien Sí en un referèndum. Hi ha dues grans traves: recursos i poder polític real per fer les coses. Cada any els catalans, votin el que votin, paguen en impostos 16.000 milions d’euros que després no retornen a Catalunya en forma d’inversions.

Educació: una prioritat nacional

Catalunya és un país que no té grans recursos naturals en el sentit clàssic del concepte. El seu gran recurs natural són les persones, les persones amb una educació de qualitat adaptada al món del segle XXI. Avui, les nacions fortes i d'avantguarda es construeixen amb ciutadans ben preparats, creatius i emprenedors en qualsevol àrea en la que treballin, sigui en el sector de la salut, industrial, acadèmic o de serveis, per citar alguns exemples, i això només s'aconsegueix amb una educació capaç d'oferir respostes a les necessitats i a les preocupacions de la societat, en cada època i en cada moment. La riquesa de les nacions depèn, per damunt de tot, de la qualitat de l'educació, de la plena integració del conjunt de la població al sistema educatiu i de la fluïdesa en la relació entre les institucions de la societat i el sistema educatiu i de recerca, no sempre evident.

Vicent Partal parlarà a la Garriga sobre ‘l’estat del nou Estat’

La sectorial de la Garriga de l'Assemblea Nacional Catalana organitzem una nova conferència en el marc de la campanya Fem Futur, que treballa per a fer pedagogia sobre els beneficis d'una eventual Catalunya independent, en contraposició amb l'opció de romandre a l'Estat espanyol. Arguments i dades contrastades són el que, des de fa anys, l'ANC posem damunt la taula per a convèncer els ciutadans del país que la millor opció per al nostre futur és que esdevinguem una república independent.

Com els catalans vam construir un Estat del Benestar al marge de l’Estat espanyol

Al llarg del, temps, la dependència d’un estat que no és el nostre, i que sempre ens ha estat hostil, ens ha obligat a espavilar-nos com a país. La societat civil catalana ha hagut de generar institucions i projectes que probablement haurien correspost a un estat propi. Això és particularment evident en l’àmbit dels serveis socials i del benestar. Sense els recursos d’un estat, el país ha hagut de construir xarxes de solidaritat pròpies d’una societat moderna i disposada a encarar els reptes del futur. Però aquest model popular i català va patir la greu garrotada de 1939.

Fre a la mobilitat i al futur

Una institució tan neutra políticament com la Cambra de Comerç de Barcelona presentava el novembre passat unes dades d’inversió que parlen soles. Denunciava que el 2015 havia estat el pitjor any des de 1997 en execució de la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures de mobilitat. El govern espanyol només va executar-hi el 59% del previst, un 13% menys que en la mitjana de comunitats autònomes.

AUTORS

55 ARTICLES0 COMENTARIS
33 ARTICLES0 COMENTARIS
12 ARTICLES0 COMENTARIS
3 ARTICLES0 COMENTARIS
2 ARTICLES0 COMENTARIS
2 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS
1 ARTICLES0 COMENTARIS