La nostra campanya no és electoral, sinó política. I no acaba a finals de maig. La nostra campanya és un punt (i seguit) de trobada de lluites que es volen juntes perquè no s’entenen les unes sense les altres: ecologisme, anticapitalisme, feminisme, la defensa de la llengua i la cultura popular, de l’antiracisme i de totes aquelles lluites que defensen el dret a una vida digna.
La nostra jornada de reflexió no és un meravellós dissabte de maig. La nostra jornada de reflexió és un mode de vida: som un projecte polític que incita a pensar, i també anima a l’acció. Fem apologia a les idees en un món on pensar no fa moda: cada xerrada i formació al local subverteix el model social dels lemes del màrqueting, els eslògans i els dogmes. Cada esdeveniment de cultura popular ens ajunta (junteu-vos!) en moment de grans soledats.
Cada idea que rumiem col·lectivament demana un espai al poble on créixer i un Ateneu Popular (la gent) que la cuidi i la faci créixer, compartint-la. Quan enxarxem aquestes praxis i aquestes idees naix el projecte El Safareig, que significa un valuós compromís amb el que som i sobretot amb el que volem ser. La Garriga necessita aquest espai on poder posar en pràctica aquelles petites transformacions (que ens fan grans) perquè no ens arrossegui la inèrcia de la desafecció política, ni la insistència de buidar de contingut i sentit la gestió, ni les estratègies per salvar mobles enlloc de salvar persones. O boscos, o els rius, o el mar. El planeta.
I tenim un munt de problemes, de mancances i de dificultats! Però és que ningú ens va dir que això seria fàcil i tampoc vam voler comprar fórmules prefabricades. Vam decidir fabricar-nos les nostres eines de transformació: un ateneu. Tan vella i tan bella idea. Un espai físic on hi té cabuda tot de gent, i d’hores, i ganes, i voluntats, i entusiasme, i força i intel·ligència per resoldre aquestes mancances. Al Ple que surti del nou mandat, i a qui ostenti l’alcaldia de l’Ajuntament, no li demanem que resolgui les nostres mancances perquè hem decidit que no volíem delegar ni externalitzar les nostres responsabilitats ni el nostre espai de lluita. Però sí que demanem que no se’ns infantilitzi, ni se’ns menystingui. I que se’ns prengui com un espai polític més del poble a l’alçada de les circumstàncies socials i econòmiques, que és allà on som. Que ningú ens miri per sobre l’espatlla, ni ens intenti empetitir. Que no ens diguin on és millor que fem els nostres actes, ni ens donin permís per uns carrers i per d’altres no, perquè els carrers no s’han de cedir, perquè no son de ningú, sinó que s’ha de facilitar que tinguin més vida que fum. Més actes que trànsit. Som un projecte amb més de 60 socis i sòcies, i això ja és més que les persones associades que tenen alguns partits amb veu i altaveu a l’Ajuntament. Nosaltres, l’acció social i política, la veu i l’altaveu l’hem cercat, trobat i escollit a d’altres bandes, més enllà dels murs institucionals: als carrers i places de la Garriga. I en un local on s’hi couen projectes meravellosos, lluites compartides i sinèrgies que teixeixen poble. I això no és política de segona: això és el xup-xup imprescindible que cou i empeny els canvis, i del que tothom n’aprén. Doncs del llenguatge, les formes, les lluites i els drets que hem batallat i ballat als carrers, després tothom n’ha volgut fer norma, hàbit i bandera. I per això estem, per obrir els camins incòmodes. Però recordeu-nos! que sense aquests preciosos espais alternatius, no seríem on som. Per tant, les nostres mancances i dificultats son nostres, i ens les fem nostres, però no ens encolomeu també les vostres i no ens poseu més dificultats de les que ja vénen de sèrie per ser anticapitalistes i intentar construir una cosa diferent i més interessant que aquest capitalisme de la desigualtat. Insistim que les nostres mancances, les parlem entre nosaltres i les gestionem com bonament podem. Portem anys fent-ho: som el fil roig d’unes classes populars que les ha passat de tots colors i malgrat tot, hi som. I malgrat alguns no ho vulguin (o no ho vulgueu), hi serem.
