Presentació del llibre ‘Cuixà, exili i refugi’ de Jordi Tomàs

0

El proper dimecres 14 de desembre (18:30 h) la Fundació Maurí acollirà la presentació del llibre ‘Cuixà, exili i refugi. Un testimoni als peus del Canigó que ha escrit l’antropòleg i escriptor Jordi Tomàs. El llibre descriu l’important paper que va tenir el monestir refundat amb monjos expulsats de Montserrat entre els anys 1965 i 1985. Amb 120 testimonis entrevistats, és una obra coral de molts dels seus protagonistes. Justament, Jordi Tomàs és fill d’un dels exmonjos que en van formar part i net del folklorista Joan Tomàs, de qui en va escriure la biografia.

Cuixà es va convertir –gràcies a aquests monjos expulsats de Montserrat– en tot un símbol per al catalanisme antifranquista i el nacionalisme d’ampli espectre, acollint a gent de totes les ideologies que passaven la frontera en uns anys decisius quan es lluitava contra el franquisme i per la llibertat.

La presentació del llibre anirà a càrrec del mateix autor acompanyat d’Aureli Argemí (Sabadell, 1936), un dels exmonjos que van formar part de la comunitat de Cuixà. Argemí, fundador del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals) va ser secretari de l’Abat Escarré i després de la seva mort, va viure a Cuixà entre els anys 1968 i 1985, quan va deixar la vida monàstica. Llicenciat en teologia a la Universitat Sant Anselm de Roma i a l’Institut Catòlic de París, el 1988 va promoure la creació de la Conferència de Nacions Sense Estat d’Europa Occidental i el 1993 va crear la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles. El 1996 va ser cofundador de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) i va ser un dels promotors i redactors de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. El 2005 va participar en la fundació de la Plataforma pel Dret de Decidir.

Aureli Argemí, té la Medalla d’honor de Barcelona i va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2016. Els dos protagonistes seran presentats per Oriol Ramon.


La Fundació Maurí de la Garriga fou creada per voluntat testamentària de l’historiador i notari garriguenc Josep Maurí i Serra (1912-1967), fill il·lustre de la Garriga. Des de 1969 la Fundació, de caràcter privat gestionada per un Patronat que en té cura, ha realitzat una tasca ingent i constant de promoció de la cultura, defensa del patrimoni i de conservació del propi museu. La Fundació disposa d’un important llegat artístic i arqueològic, una biblioteca de més de 5.000 llibres i conserva el Cadirat gòtic de la Catedral de Girona. Aquest 2019 la Fundació Maurí celebra els 50è aniversari de la seva creació amb l’organització de diferents actes.


Fundació Maurí

Article anteriorLa negativa de Junts per la Garriga al pressupost municipal de 2023
Article següentElaborem un pressupost alternatiu per als 5 anys vinents i acollim la campanya “Un País en Marxa”
El Museu Biblioteca Fundació Maurí, situat al carrer de Cardedeu de la Garriga, recull el llegat testamentari de l'il·lustre notari i historiador local Josep Maurí i Serra, fill predilecte de la població. Ubicada en la que fou la seva casa natal, la Fundació mostra, a més d'una important selecció de materials arqueològics, importants col·leccions de pintura i escultura, un arxiu fotogràfic de 70.000 imatges de la Garriga, 2.000 fotografies en clixé de vidre, així com l'arxiu històric de la Garriga i una biblioteca especialitzada en història, amb 6.000 volums. A l'últim pis de la Fundació, s'hi pot trobar l'antic cadirat gòtic de la Catedral de Girona. (Viquipèdia).

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.